Resultats de la cerca
Es mostren 68262 resultats
educació informal
Sociologia
Aprenentatge que s’obté en les activitats de la vida quotidiana relacionades amb el treball, la família, els mitjans de comunicació o el lleure.
L’aprenentatge informal pot ésser intencional, però en la major part dels casos no ho és, essent fortuït o aleatori No està estructurat en objectius didàctics, durada ni suport i no condueix a una certificació
estat original
Religió
Bíblia
Cristianisme
Estat o situació existencial que moltes religions suposen com a propi de la humanitat en els seus orígens, en contraposició al seu estat actual.
L’estat original és típicament comprès com una situació en què l’home gaudia d’una felicitat plena, era lliure del dolor i de la mort i posseïa unes qualitats o uns dons preternaturals preternatural
assetjament escolar
Educació
Tipus de maltractament sistemàtic i continuat sobre un infant que no té possibilitat de defensar-se, dut a terme per algun company o grup de companys a l’escola.
Té lloc a gairebé totes les edats, amb diferent grau d’intensitat i generalment d’amagat dels adults És més freqüent a l’adolescència La víctima és objecte de bromes pesades, rep agressions físiques, amenaces verbals, vexacions o agressions psicològiques sistemàtiques, durant un temps prolongat, amb el resultat d’una relació perversa de dominació-submissió amb pèrdua de l’autoestima i de l’equilibri psíquic Sentiments de vergonya i d’angoixa van junts amb un altre sentiment d’incapacitat per a resoldre el conflicte L’agressor o agressors solen ser companys de classe amb unes actituds i…
paleorelleu
Geologia
Relleu morfològic d’una àrea de la superfície terrestre, subaèria o submarina, que existí en un moment determinat de la història geològica, i que se sol trobar fossilitzat sota els sediments d’una sèrie estratigràfica.
Els paleorelleus constitueixen les superfícies limitants de les discordances angulars i de les disconformitats El terme és aplicat indiferentment a superfícies suaument aixaragallades o a veritables muntanyes o valls enterrades
trama
Indústria tèxtil
Fil o conjunts de fils que van de vora a vora d’un teixit, entrellaçats i encreuats amb els fils d’ordit.
En un teixit pot haver-hi diverses trames, cadascuna de les quals requereix una llançadora en el teler Cada fil de trama en el teixit és anomenat passada La preparació de la trama consisteix a enrotllar el fil procedent de fusades, bobines o madeixes, en bitlles mitjançant la màquina de bitlles Els telers sense llançadora s’alimenten directament a partir de bobines
al·lel
Biologia
Cadascuna de les formes alternatives que pot presentar un gen que ocupa el mateix lloc en un cromosoma determinat o en dos cromosomes homòlegs, i que expressa diferentment un mateix caràcter.
Els integrants d’un grup d’allels són marcadors genètics mútuament excloents, i sorgeixen per mutació genètica En els organismes diploides, els allels ocupen loci locus homòlegs, és a dir, estan en una posició idèntica en els cromosomes homòlegs En el moment de la gametogènesi només es transmet un allel i, per tant, es dóna només una de les dues alternatives possibles dominància o recessió genètica, la qual cosa suposa la base de l’herència alternativa o mendeliana
vaixell

Esquema de diferents parts d’un vaixell
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegacions o per a empreses nàutiques d’importància.
Ultra les qualitats comunes de tots els vaixells, les més importants de les quals són flotabilitat, estabilitat, solidesa, velocitat i govern, cada vaixell ha de tenir unes característiques determinades, especialment adequades a l’ús al qual és destinat, de manera que entre les dels vaixells de guerra cal destacar l’armament, la protecció i l’autonomia, i en els mercants, la capacitat i l’economia Segons els materials emprats en llur construcció, hom parla de vaixells de fusta, vaixells metàllics de ferro o d’acer i vaixells mixts Els únics vaixells de fusta construïts actualment…
vidre

Fabricació de vidre pla per flotació (a baix) i d’objectes de vidre de parets primes per un procediment continu de bufament i d’emmotllament (a dalt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida.
És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…
màgia
Etnologia
Història
Ciència oculta que pretén de produir efectes amb l’ajut d’éssers sobrenaturals o de forces secretes de la natura i que pot ésser utilitzada per tothom qui en conegui les pràctiques.
Això la diferencia de la bruixeria Cal distingir la màgia blanca , anomenada també illusionisme, que té com a finalitat de fer fugir els mals esperits o de guarir les persones que n'han estat víctimes, i la màgia negra , que pretén de sotmetre els mals esperits i les forces sobrenaturals malèfiques per tal de fer-ne els instruments d’empreses homicides Al món antic hom considera que Pèrsia era el centre principal de les pràctiques de màgia L’Església considerà la màgia un producte del dimoni i prohibí als cristians que la practiquessin alguns però, ho continuaren fent A la Itàlia…
vacances
Educació
Temps de repòs concedit als estudiants, en la recurrència d’una festivitat o per altres circumstàncies, durant el qual romanen tancades les escoles.
N'hi sol haver d’establertes en tres períodes, dos de curts una setmana o dues, corresponents a les festes de Nadal i de Pasqua vacances de Nadal i vacances de Pasqua , i un altre de llarg juliol-setembre, que correspon als mesos de calor vacances d’estiu