Resultats de la cerca
Es mostren 11898 resultats
Sistema Ibèric Valencià
Part del Sistema Ibèric que afecta el N i el centre del País Valencià, formant l’esquelet del relleu amb alineacions de rumb sovint NW-SE, però amb més interferències i menys nitidesa que altres sistemes, com el pirinenc o el bètic.
Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…
bosc de Poblet

Vista des del bosc de Poblet
© Fototeca.cat
Bosc de les muntanyes de Prades, estès pels termes de l’Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Montblanc i Prades, des del monestir de Poblet, al NE, fins prop de la vila de Prades, al SW.
Inclou els terrenys vinculats històricament al monestir El nom de Poblet prové d’ hortur populeti lloc d’horta envoltat d’un bosc d’àlbers, descriptiu de l’indret on es bastí Hi ha les antigues granges forestals de la Pena i de Castellfollit, propietat de la comunitat Ja des del 1172 el monestir aconseguí dels reis un gran nombre de drets sobre el bosc i la prohibició que els pobles veïns hi fessin tales i hi pasturessin ramats Montblanc, l’Espluga, Prades, Rojals i Vimbodí hi reclamaren drets comunals el 1349 tingué lloc una avinença entre el monestir i la vila de Prades, però continuaren…
el Cardener
El Cardener a la sortida del pantà de Sant Ponç
© Fototeca.cat
Riu
Riu dels Prepirineus, el principal afluent del Llobregat (té 90 km de curs i un cabal mitjà de 6,5 m3 per segon), que escorre les aigües de les serres de Port del Comte i del Verd, el serrat de les Comes, el Pedraforca i la serra d’Ensija.
Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’aigua de Valls, que neix a Gósol, i l’…
Alaquàs

Castell d’Alaquàs
© Ajuntament d’Alaquàs
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al límit entre el secà i el regadiu.
La base econòmica ha estat tradicionalment l’agricultura horta i secà, amb una indústria menestral bastant desenvolupada de rajolers i terrissaires Actualment aquesta preponderància ha passat definitivament a la indústria L’horta, amb hortalisses variades 67 ha i tarongers 162 ha, regada per la séquia de Manises, ocupa tota la superfície conreable la ramaderia és estabulada La indústria més representativa és la de la fusta i mobles, productes metàllics i alimentació, que s’han desenvolupat notablement amb la installació de noves empreses, especialment des del 1959, fet que ha creat un nucli…
Elam
Història
Antiga regió del SW d’Àsia, a l’E del Tigris.
La història d’Elam terme que significa, potser, “terra del déu” es caracteritza per la lluita constant que mantingué amb Mesopotàmia Sumer, Babilònia i Assíria Mentre Elam cobejava les riqueses de les seves ciutats, els mesopotamis ambicionaven els minerals elamites Cal distingir-hi sis períodes o fases del 2400 al 1850 aC hi ha documentada, en primer lloc, la dinastia d’Awan c 2400-2230 aC, la qual restà sotmesa a Accad a partir del regnat de Sargon A la mort de Kutir-in-Šušinak, que donà la independència al seu país, desaparegué aquesta dinastia i pujà en lloc seu la de Simaški c 2230-1850…
Univers

Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt constituït per tots els cossos celestes i l’espai que els conté.
L’estudi de l’Univers interessa no tan sols des del punt de vista de cadascun dels seus elements estels, galàxies, radiació, etc, sinó d’una manera global Així, interessa també sobretot el problema de l’estructura de l’Univers i la relació d’aquesta estructura amb el contingut de l’Univers Per a estudiar aquest problema han estat elaborats una sèrie de models cosmològics, la majoria dels quals es basen en la teoria de la relativitat general d’Einstein cosmologia Aquests models, en principi molt abstractes, han anat essent relacionats lentament amb dades que podien ésser…
Roda de Ribagorça
Vila (907 m alt) del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), situada en un turó, a la dreta de l’Isàvena.
Era una antiga civitas erigida segurament com a lloc fortificat de l’època romanovisigòtica Reconquerit el país pels comtes de Tolosa, al principi del segle IX, es refeu com a centre del nou territori de Ribagorça organitzat independentment vers el 884 pel comte Ramon I de Pallars i de Ribagorça La veritable importància de Roda comença vers el 957 quan el comte Ramon II de Ribagorça feu consagrar la catedral de Sant Vicenç de Roda, pel seu fill Odesind, mateix bisbe del nou bisbat de Roda El 1006, la ciutat fou saquejada i destruïda per ‘Abd al-Malik, fill d’Almansor, que empresonà molta gent…
el Guinardó

Seu del districte Horta-Guinardó, a Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona situat al vessant E de la muntanya Pelada, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.
Li donà el nom el mas Guinardó —avui centre cultural del barri—, esmentat ja des de l’edat mitjana El barri es començà a formar el 1896, amb la urbanització de les terres del mas Guinardó i les del mas Viladomat, fora del traçat del pla Cerdà Els anys trenta era habitat per famílies de classe mitjana i format conjuntament per cases de pisos i habitatges unifamiliars Ha estat afectat, per un procés d’ocupació progressiva, per cases de pisos que l’han densificat extraordinàriament Havia estat zona mixta d’habitatge i indústria, la qual ha desaparegut quasi totalment La rambla de Volart és l’eix…
afinitat
Química
Tendència d’una mescla de substàncies a reaccionar químicament, que ve mesurada per la disminució de l’energia lliure de Gibbs que la reacció, a temperatura i a pressió constants, provoca.
Històricament, bé que el mot havia estat utilitzat en un sentit similar des de més antic Albert Magne, la noció d’afinitat és a dir, d’‘inclinació’ mútua de les substàncies que reaccionen fou introduïda per tal d’explicar els fenòmens químics al segle XVIII, i popularitzada especialment per Boerhaave Per als químics de l’època, l’afinitat era la força desconeguda que provocava i mantenia la unió dels àtoms, i durant molts anys un gran esforç especulatiu fou fet per identificar-la Primerament, seguint el suggeriment de Newton, hom considerà que era una manifestació més de les…
política monetària
Economia
Part de la política econòmica que estableix les normes que regulen la quantitat de diner o liquiditat de l’economia amb la finalitat d’aconseguir algun objectiu determinat (control de la inflació, millores en la balança de pagaments, etc).
Es refereix també a la utilització de controls monetaris per part del govern per a regular l’economia En aquest sentit, inclou mesures com ara restricció o increment de l’oferta monetària, actuació sobre el tipus d’interès, etc La política monetària suposa la intervenció del govern per regular qualsevol desviació del sistema monetari Cadascun d’aquests objectius suposa la utilització de mètodes diferents, i el conjunt de mètodes es coneix amb el nom d’instruments de la política econòmica Abans de Keynes la política monetària era l’únic instrument de la política econòmica global admès i tenia…