Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Garcia, d’una extensió de 52,37 km 2 , limita a tramuntana amb Vinebre aigua amunt del pas de l’Ase i la Torre de l’Espanyol, al sector de llevant amb el Molar, el Masroig i els Guiamets, tots tres del Priorat, a migdia amb Tivissa, Móra la Nova pel caminal de les Planes i Móra d’Ebre pel caminal de la Partició de Garcia, i a ponent amb Ascó Al N del terme, el territori és accidentat a l’esquerra del riu per la serra del Tormo 523 m al cim homònim, que forma la paret oriental, dita de Comes Llargues, del congost del pas de l’Ase i que és continuada a la…

Situació i presentació El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s’uneix amb la riera de la Farga a l’aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Ca n’Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d’Esponellà torç vers l’W confrontant amb el terme de…

Situació i presentació El terme municipal de l’Espluga Calba, de 21,34 km 2 , s’estén a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb l’Urgell i la Conca de Barberà Limita amb els municipis garriguencs dels Omellons W, Vinaixa SW i Fulleda SE, amb el de Senan E, de la Conca de Barberà, i amb els urgellesos dels Omells de na Gaia NE i Maldà N El topònim spelunca en llatí es refereix a unes coves excavades a la roca que encara subsisteixen a la vila i han estat emprades com a estables o cellers probablement havien tingut ja poblament prehistòric Dels contraforts nord-occidentals de la…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb els termes vallesans de Vallgorguina, Vilalba Sasserra, Llinars del Vallès i la Roca del Vallès, al S amb els d’Argentona i Mataró, al SE i E amb Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt Situat al sector de la Serralada Litoral que comprèn les serres del Corredor i del Far, el municipi té una orografia molt complicada Les altituds màximes són al sector septentrional, al límit amb el Vallès 632 m d’altitud al cim del Corredor, 525 m al Puig Aguilar, i al sector oriental 595 m al Montalt, limítrof amb els termes de Sant…

Situació i presentació El terme municipal de Darnius, de 34,93 km 2 , s’estén pels estreps meridionals de la serra de l’Albera, a la conca de la Muga, i al sector que tanca per ponent la plana empordanesa El Llobregat d’Empordà forma límit per l’extrem de llevant el Ricardell el travessa de NW a SW i passa per la vora del poble, mentre que a migdia forma part del terme la vall baixa del riu d’Arnera, a la seva confluència amb la Muga En aquest lloc es construí el pantà de Boadella, dit així perquè la resclosa és en aquest municipi, tot i que la major part de l’embassament pertany al terme de…

Situació i presentació El municipi de Castellfollit de Riubregós té 26,21 km 2 Limita al N amb Torà Solsonès, a l’E amb l’enclavament d’Enfesta la Molsosa, Solsonès i amb Calonge de Segarra, al S amb Pujalt i a l’W amb Estaràs i amb Ivorra els dos també de la Segarra Dista uns 10 km de Calaf i uns 7 de Torà i es troba més ben relacionat amb les terres de la Segarra pròpiament dita, vers on van les aigües del Llobregós o Riubregós, que amb la Segarra Calafina, però el fet de pertànyer a la província de Barcelona, de la qual és el darrer poble, i de trobar més bons serveis a Calaf, decanten la…

Situació i presentació Es troba, a ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca, a l’interfluvi del Cinca límit occidental del terme i del Segre límit meridional, que conflueixen a l’extrem SW del territori l’Aiguabarreig, espai classificat en el PEIN Limita amb els municipis de la Granja d’Escarp S, Seròs E, Fraga N i Torrent de Cinca W, els dos últims pertanyents a la comarca del Baix Cinca El relleu és format per planes amb elevacions estretes i allargades perpendicularment al Cinca, d’escassa altitud La part de ponent i migdia del terme forma part de la zona fèrtil alluvial dels rius…

Situació i presentació Limita amb els municipis de la Vall d’en Bas S, Olot E i la Vall de Bianya N, amb els ripollesos de Sant Joan de les Abadesses N i Vallfogona de Ripollès W i amb l’osonenc de Vidrà S El terme es troba així a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb Osona i el Ripollès, del qual el separa el muntanyam de la serra de Puig Estela o de Puigsestela, 1359 m, divisòria d’aigües entre el Fluvià i el Ter La serra de Puig Estela és continuada vers l’E per la serra de Sant Miquel del Mont, de 793 m, els vessants meridionals de la qual fan que el N del terme sigui accidentat…

Situació i presentació El terme municipal de Golmés, que va pertànyer al Segrià fins a l’any 1988, es troba a llevant de Mollerussa, al sector de l’esquerra del Riu Corb, que passa a frec del límit septentrional del terme Les terres del S són regades per la Séquia Tercera del canal d’Urgell Limita amb els municipis de Vila-sana NW, Castellnou de Seana NE, Vilanova de Bellpuig SE, Miralcamp SW, Mollerussa i el Palau d’Anglesola W Els principals nuclis de població són el poble de Golmés, cap municipal, el raval de les Colònies, el disseminat dels Masos de la Figuera, les urbanitzacions de la…

Fenomen propi de totes les religions universalistes —hom el troba en el budisme, en l’islamisme, en el mazdaisme, en algunes escoles de l’hinduisme en els temps moderns—, ho és sobretot del cristianisme Sovint és difícil de distingir-la de la simple propaganda religiosa, del proselitisme, mancats generalment d’organització i de programa definit En el cristianisme, considerada com a exigència de la mateixa acceptació de l’evangeli apòstol vol dir precisament ‘enviat’ i, per això mateix, com a tasca…