Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
Barba-rossa
Història
Militar
Nom amb què és conegut el pirata i almirall turc Ḥayr al-Dīn.
Prosseguí les directrius del seu germà Bābā ‘Arūǧ , el nom corromput del qual li aplicaren els cristians d’Occident Atacà els ports de Dénia i Alacant 1518 i s’encomanà a la protecció del soldà otomà Selim I 1512-20 Organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes del regne de Granada i dels Països Catalans Abandonà l’illa de Gerba 1520 durant l’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada L’any 1533 el soldà Solimà el Magnífic el nomenà almirall qapudan paşa de l’estol otomà Després, Barba-rossa ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles V 1535 En revenja entrà a Maó i assolà…
Bahā’ Allāh
Islamisme
Nom que adoptà Mīrzā Ḥusayn ‘Alī Nūrī i que significa ‘esplendor de Déu’, continuador del babisme.
Fill d’una família rica i molt influent al país, fou deportat a Bagdad, acusat d’haver participat, amb un grup de babistes, en un atemptat contra el xa 1852 El 1863 es presentà com el salvador anunciat pel Bāb i s’enfrontà amb Yahyà Nūrī, germà seu, el qual havia estat designat successor pel mateix Bāb Bahā Allāh aconseguí nombrosos adeptes, i a partir d’ell el babisme prengué el nom de bahaisme Els desordres politicoreligiosos que provocaren les seves doctrines motivaren que fos enviat a Istanbul i a Edirne 1864, i més tard a ‘Akkō, on morí En un període de 30 anys publicà un centenar de…
David Herbert Lawrence
David Herbert Lawrence
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Fill d’un miner i una mestra d’escola, es dedicà a l’ensenyament Publicà els seus primers poemes el 1909, i es féu conèixer amb novelles, com Sons and Lovers 1913 Amb The Rainbow 1915 començaren els seus problemes amb la censura, i el 1919 abandonà Anglaterra i començà la seva peregrinació pel món a la recerca de civilitzacions “no contaminades pel divorci farisaic entre la carn i l’esperit” d’Itàlia passà a Austràlia — Kangaroo 1923— i d’allà a Nou Mèxic — The Plumed Serpent 1926— Tornà a Itàlia, on escriví la seva novella més famosa, Lady Chatterley's Lover 1928, prohibida per…
Castell de la Rua (Abella de la Conca)
Art romànic
Enquadrat dins del comtat d’Urgell, a la darreria del segle X el castell de la Rua “ ipsum castrum que vocant Rua ” havia estat venut pel comte Borrell a Gisbald, el qual el cedí l’any 997 a un tal Arnau i a la seva muller Ermengarda L’any 1022 l’arxilevita Arnau vengué el castell —que el document anomena de Petra Rua —, juntament amb l’alou del Brull i l’església de Sant Andreu, al bisbe Ermengol de la Seu pel preu de 1 000 sous Entre el 1036 i el 1040 Guillem, fill d’Adelaida, jurà fidelitat al bisbe Eribau i a la canònica de Santa Maria de la Seu pel castell de la Rua…
Sant Martí o Sant Martinet (Santa Maria de Martorelles)
Art romànic
Capella enderrocada cap al 1920 perquè es trobava esberlada del tot per l’erosió de la margera de terra sobre la qual reposava Era prop de Can Sunyer Existia el 1005 quan el bisbe de Barcelona, Aeci, el 22 de desembre d’aquell any la va permutar amb Guillem El document l’anomena església de Sant Martí, situada “in villa que nominant Martorelias superiores” , a la parròquia de Santa Maria de Martorelles El 1076 és objecte d’una nova transacció quan el prepòsit Vivà la va vendre a Arbert Berenguer i Algarda El 1122 un altre Arbert, fill de l’anterior, la va donar amb els seus béns…
Sant Martí (Polinyà)
Art romànic
La primera menció de l’església de Sant Martí de Polinyà, avui desapareguda, consta en un regest del segle XVII d’un document perdut amb data de 26 d’agost del 1145, corresponent al testament de Jaume de Palomar, que li féu algunes deixes Posteriorment, també és esmentada el 10 d’abril del 1206 com a pertanyent a Arnau de Riu-sec, que la tenia en feu pel monestir de Sant Cugat Així mateix, el 1233, la tingué com a feudatari del monestir vallesà el fill d’aquell Bernat de Riu-sec, i també l’hereu d’aquest, Berenguer de Riu-sec, el 1242 Més endavant, i amb la doble titularitat de…
Sant Genís d’Alentó (Talteüll)
Art romànic
Era l’església d’una localitat villa Alentad , situada al migdia de l’actual poble de Talteüll, a la riba dreta de l’Aglí Fou donada el 1011 pel comte Bernat Tallaferro de Besalú al seu fill Guillem, donació que fou confirmada pel seu testament del 1020 Aquesta església és mencionada únicament al segle XII “ecclesia S Genesii de Alentad’ , 1157 “S Genesius de Lentad in termino castri de Tautahull’ , 1183 “ecclesia de Alentad’ , 1196 Sembla que elpoble d’Alentó o Alentad i la seva parròquia precediren i potser generaren l’actual poble de Talteüll, tenint en compte que l’església…
Sant Andreu de Madrona (Puig-reig)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Puig-reig, prop del camí que anava a Fonollet, la documentació esmenta l’existència de l’església de Sant Andreu de Madrona el segle XII, església totalment perduda L’any 1145 el vescomte Guillem de Berguedà, la seva muller Berenguera i el seu fill Guillem donaren a l’església de Sant Martí de Puig-reig, una part de les collites que els pertocava de l’església de Sant Andreu de Madrona Sancto Andree Matrone inferius usque ad sanctum Martinum Pugio Regis Possiblement aquesta església, avui perduda, no devia ésser gaire allunyada de l’…
Sant Martí de Torrelles de Llobregat
Art romànic
El 966 els executors del testament del comte Miró donaren a la seu de Barcelona l’alou de Torrelles, del terme del castell de Cervelló, amb les esglésies que hi havia “ ecclesias de Turrilias ” El 1089 Umbert de Cervelló, abans de pelegrinar a Terra Santa, donà terres i vinyes a l’església de Sant Martí de Torrelles i al seu fill Ramon, la vall de Torrelles i l’església de Sant Martí, amb els seus termes i pertinences Els esposos Ramon Guillem i Guilla de Torrelles, el 1162 i el 1183, respectivament, feren llegats a Sant Martí, ell una emina d’ordi i a son prevere tres quarteres…
Adolf Cabané i Pibernat
Música
Compositor català.
Fill de Cebrià Cabané, inicià la formació musical al Conservatori de Música del Liceu, on estudià piano amb Benvingut Socias, harmonia amb J Zamacois i instrumentació amb J Lamote de Grignon Posteriorment realitzà estudis d’orgue amb Josep Muset a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Professor, a partir del 1934, de l’Escola Municipal de Música de Sabadell, el 1950 n’assumí la direcció, i no abandonà el càrrec fins el 1981 El 1948 fou nomenat professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona Director de l’Orfeó de Sabadell i sotsdirector de l’Orfeó Català, del conjunt…