Resultats de la cerca

Estudià història de l’art a l’Institut de Leningrad i ensenyà als conservatoris de Leningrad i Moscou El 1958 es doctorà amb una edició crítica de les colleccions de cançons populars de M Balakirev Els seus estudis són una de les anàlisis més profundes i científiques de la música tradicional russa Feu nombroses expedicions per tot Rússia per recollir la música popular dels diferents pobles i regions Els seus enregistraments formen la base de l’arxiu fonogràfic que fundà i dirigí fins el 1944 També estudià la música de la població no eslava de Rússia i les cançons revolucionàries

Procedent de Milà, on estudià, s’establí a Londres i, des del 1742, que debutà, fou una de les cantants d’òpera italiana més sollicitades als principals teatres anglesos King’s Theater, Covent Garden, New Haymarket, etc Es consagrà com a intèrpret de l’obra de GF Händel, el qual fins i tot escriví expressament per a ella algunes parts Cal esmentar-ne les òperes, Rosanne i Admeto , i especialment els oratoris El Messies , Susanna , Judes Macabeu , Josuè , etc, que continuà representant després de la mort del seu autor Superà certes limitacions tècniques amb l’expressivitat, i sembla que morí…

L’any 1778 fou nomenat professor de filosofia a Halle an der Saale per ordre de Frederic el Gran, després d’exercir com a pastor a Berlín En aquesta ciutat creà les dues revistes que vehicularen la discussió que mantingué amb I Kant sobre la consistència de la Crítica de la raó pura S’ocupà molt lateralment de temes musicals tot i tenir força coneixements en aquesta disciplina La seva principal aportació a l’estètica musical figura en el seu Manual d’Estètica 1803, on adopta una posició hedonista per a rebutjar la teoria clàssica de la representació

L’estil que donà als seus instruments s’inspirava en l’escola napolitana de luthieria El perfecte domini de la talla i la pulcritud dels acabats donaven un brillant resultat final a les peces, totes elles d’una gran qualitat Per a la construcció dels violoncels emprà fusta de noguera per als fons, els riscles i el mànec La utilització de la fusta d’avet per a les tapes feia que, de vegades, aquestes s’haguessin de construir fins i tot en tres peces A més de violoncels construí altres instruments de corda i de teclat

Durant els anys 1501 i 1502 fou membre de la capella musical d’Isabel la Catòlica No es coneix cap altra dada sobre la seva biografia Amb tot, és un dels compositors més ben representats en el Cancionero Musical de Palacio Tan sols Juan del Encina el supera en el nombre total d’obres atribuïdes en aquesta font Les seves obres foren afegides al manuscrit després de la seva compilació En total hi apareixen vint-i-quatre composicions, totes elles villancicos castellans Del seu estil es dedueix que molts dels quals eren destinats, amb tota probabilitat, a una veu amb acompanyament instrumental

Estudià música amb Pedro Ciruelo a la Universitat d’Alcalá de Henares i amplià coneixements a Itàlia El 1528 és documentat com a mestre de capella a la catedral portuguesa d’Évora, on estigué actiu fins el 1544 Establert a Coïmbra els darrers anys de la seva vida, exercí de professor a la universitat d’aquesta ciutat Escriví dos tractats musicals que foren els primers impresos a Portugal, tot i que són escrits en castellà Tractado de canto llano 1533 i Tractado de canto mensurable 1535, que conté els primers exemples de polifonia editats a Portugal

Des del 1557 fins a la seva mort ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Granada, des d’on desenvolupà una important tasca per a millorar el nivell musical del culte i s’encarregà de buscar i formar bons cantors i de mantenir un bon nivell en la capella musical Tot i que la composició encara no era una tasca associada a la responsabilitat del mestre de capella, escriví villancets i chanzonetas , a més d’obres litúrgiques en llatí De la seva producció es conserva una missa, diversos motets i una lamentació

La seva encunyació acompanyava generalment la del diner Solia ésser del mateix aliatge que aquest i pesar la meitat Algunes vegades, però, foren de llei més baixa i de pes un xic inferior, per a compensar el seu cost relatiu de fabricació superior A Catalunya, la denominació és documentada des del segle XI, però la moneda fou encunyada des del segle IX al XVI, primer d’argent i després de billó La seva encunyació fou intermitent i la denominació perdurà com a unitat de compte del mig diner fins i tot quan hom deixà de batre-la

Tot sistema d’unitats tria unes unitats fonamentals o bàsiques , i totes les altres són unitats derivades A través del temps han estat proposats diversos sistemes d’unitats en física i tècnica unitat , amb la idea que poguessin ésser adoptats universalment Entre aquests sistemes cal remarcar especialment els sistemes CGS, Giorgi o MKSA basat en el mecànic MKS, que ha donat lloc al sistema internacional SI, el tècnic o pràctic , i d’altres de menys difusió Tots aquests sistemes tenen l’origen en el sistema mètric decimal Subsisteix encara algun sistema no decimal, com el sistema anglosaxó…

Hom no ha d’associar el terme digital amb el d’electrònic, ja que han existit rellotges mecànics d’indicació digital proveïts de discs marcats amb els nombres de les hores, dels minuts i fins i tot dels segons que apareixien per les finestretes corresponents obertes a l’esfera En la primera època dels rellotges digitals de polsera electrònics, la indicació era feta per díodes luminescents dígits en vermell Actualment aquest sistema s’empra només en els rellotges de paret de grans dígits, deixant en els de pulsera els nombres generats per pantalles de cristall líquid de molt menor consum…