Resultats de la cerca
Es mostren 6437 resultats
Maials

Maials
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, ja al límit amb la Ribera d’Ebre, a la zona de transició vers les Garrigues Limita amb els municipis de Llardecans E i N, Seròs i Almatret W, del Segrià, i amb els de Riba-roja d’Ebre i Flix S, de la Ribera d’Ebre Les plataformes garriguenques són formades aquí per planells ondulats amb relleus estrets i allargats i valls profundes, com el barranc de la Vall Major, el qual rep les aigües de diferents valls i rieres que drenen el terme Vall Empedrada, riera de la Vall dels Horts Algunes de les partides del terme són la Devesa…
Sant Quirze de Besora
Sant Quirze de Besora
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És situat a la vall del Ter, al sector septentrional d’Osona, tot i que fins el 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès Les terres de Sant Quirze de Besora limiten a l’E amb Santa Maria de Besora i per una llenca de terra amb Sant Pere de Torelló, al S amb Orís, al SW amb Sora i al NW amb Montesquiu, terme que se segregà de Sant Quirze de Besora el 1934, raó per la qual el municipi perdé una tercera part de les seves terres Travessat pel Ter de N a S, les màximes elevacions es donen a Puig Bufí 743 m al límit amb Sora pel sector més meridional, a les serralades…
monestir de l’Estany

Vista exterior de l’església de Santa Maria de l’Estany (Bages)
© C.I.C. - Moià
Abadia
Antiga abadia (Santa Maria de l’Estany) de canonges regulars de Sant Agustí, actualment església parroquial del poble de l’Estany (Moianès).
Els edificis Avui dia, encara es conserven una gran part de les dependències i els edificis que constituïen la canònica de Santa Maria de l’Estany, construïts, juntament amb l’església, al voltant del claustre És difícil establir la destinació original d’aquestes dependències Actualment, fan funció de locals parroquials, museu i arxiu, biblioteca i fins seu de l’ajuntament L’església L’església, situada a la banda nord del conjunt, té planta de creu llatina, amb una nau amb creuer, a la intersecció dels quals s’aixeca una cúpula semiesfèrica sobre trompes Té la nau central capçada a l’est per…
Sant Quintí dels Banys d’Arles
Situació Façana nord de l’església, vista des de la plaça dels Banys, segons el dibuix fet l’any 1917 per PA Fourquin Dibuix de l’interior de l’església, fet l’any 1917 per JP i PA Fourquin, amb els dos grans arcs formers probablement del segle XIV que separaven les antigues naus L’antiga església parroquial de Sant Quintí, avui desapareguda, era situada vora les termes romanes bastides al segle II dC, a l’actual poble dels Banys d’Arles, emplaçat a la riba dreta del Tec PP Història Dins el recinte de les antigues termes romanes o banys d’Arles, que donaren nom a l’actual municipi, fou fundat…
Castell de Castelló de Tor (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Escasses ruïnes d’aquesta fortificació, situada al cim d’un turó, pel vessant meridional del qual s’estén la població del mateix nom ESG Les escasses restes del castell de Castelló de Tor són al cim d’un turó, pel vessant meridional del qual s’escampa la població del mateix nom, que s’emplaça a la riba dreta de la Noguera de Tor, just a l’entrada de la vall de Boí Mapa 32-10 213 Situació 31TCH143006 Per a anar-hi des del Pont de Suert, s’ha de seguir la carretera N-230 en direcció nord, i un cop fets uns 2 km, cal desviar-se per un trencall a mà dreta que porta a la vall de Boí…
Castell de Castellcir
Art romànic
Situació Conjunt de les ruïnes del castell i de la capella de Sant Martí sobre el penyal dit la Popa M Anglada El castell es troba sobre un extrem d’una petita serra rocosa que fa de contrafort del massís de Sauva Negra Aquest esperó rocós, vist des de les cares sud-est i nord-oest, sembla el perfil posterior d’un vaixell per la balma que hi ha a l’extrem de llevant Per això ha rebut el nom popular de la Popa La cota sobre el nivell de la mar és d’uns 850 m Mapa L37-15393 Situació 31TDG316251 El camí que cal agafar és el que surt de Castellcir al final del carrer de l’Amargura, el mateix que…
Sant Joan de Torreblanca (Ponts)
Art romànic
Situació Absis de l’església, la part més ben conservada, amb la clàssica decoració de tipus llombard ECSA - J Bolòs Les ruïnes de l’església de Sant Joan són al vessant sud del serrat al cim del qual hi ha les restes del castell de Torreblanca, en una posició dominant sobre el curs del Segre Mapa 34-23329 Situació 31TCG475447 Per accedir-hi, cal seguir un dels itineraris que s’han descrit en la monografia precedent JAA Història Aquesta església fou segurament la primitiva parròquia de Torreblanca La seva història s’ha de relacionar amb el proper castell de Torreblanca o de la Costa de Sant…
Castell de la Roqueta (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Situació Restes més vistents d’aquesta fortalesa, consistents en un pany de mur de considerables dimensions, encarat a migdia ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell s’encimbellen dalt d’un puig de 720 m d’altitud, entre l’església de Santa Maria i el collet de Savinosa, a la banda sud-occidental del terme, enfront de la serra de Queralt Mapa 35-15391 Situació 31TCF737988 Actualment, s’hi pot accedir per una pista que surt de la carretera que va d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, passat Tous, a mà esquerra, que mena a Belltall A uns 2 km de Fiol —quan s’acaba la carretera…
L’Opus Dei
A Catalunya, els membres de l’Opus Dei han reproduït l’estructura jeràrquica piramidal que ha caracteritzat aquesta organització des del seu naixement i que l’ha convertit en una sòlida estructura d’influència i poder L’oficina d’informació de l’Opus Dei a Barcelona estima en 10 000 el nombre de persones que reben assistència espiritual a través de l’Obra, encara que assegura que només 6 000 d’aquestes són membres reals, la gran majoria supernumeraris, una de les tres categories en què es classifiquen els laics que formen part de l’organització A tot Catalunya existeixen també uns cinquanta…
la Diagonal
Avinguda que travessa Barcelona de llevant a ponent.
Pel seu caràcter atípic dins la configuració reticular de l' Eixample i de la seva significació urbana, la Diagonal, gran via que talla en biaix la ciutat, mereix una atenció especial Inclosa en el Pla Cerdà, trenca la quadrícula de l’Eixample Conserva el nom que Cerdà li donà oficialment, però, ha dut successivament els noms d’avinguda d’Argüelles, d’Alfons XII, del 14 d’Abril, del Generalíssim Franco i, després del franquisme, Avinguda Diagonal L’extrem de ponent, a partir de la plaça de Francesc Macià anomenada des del 1939 fins al 1980 de Calvo Sotelo fins al límit del terme municipal, és…