Situació
Restes més vistents d’aquesta fortalesa, consistents en un pany de mur de considerables dimensions, encarat a migdia.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
Les restes del castell s’encimbellen dalt d’un puig de 720 m d’altitud, entre l’església de Santa Maria i el collet de Savinosa, a la banda sud-occidental del terme, enfront de la serra de Queralt.
Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCF737988.
Actualment, s’hi pot accedir per una pista que surt de la carretera que va d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, passat Tous, a mà esquerra, que mena a Belltall. A uns 2 km de Fiol —quan s’acaba la carretera asfaltada—, neix a mà esquerra una pista ampla de terra (en alguns llocs, però, en força mal estat) que cal anar seguint fins al final. Hem de trencar sempre a la dreta, vers la muntanya. (FJM-AMB-JBM)
Història
Les primeres notícies del castell de la Roqueta són de l’any 960, en l’acta de confirmació d’aquesta propietat feta pel comte de Barcelona i Osona, Borrell II, al seu vassall Isarn, fill de Sal·la. Al començament del segle XI, el 1018, el senyorejava Hug de Cervelló, el qual el cedí al seu fill Alamany. Tot i aquesta cessió, poc temps després, Hug de Cervelló promogué un plet amb el bisbe de Vic arran de la usurpació d’unes terres ja incloses, segons el prelat, en el terme de Tous, molt pròximes, però, al castell de la Roqueta. Aquest litigi acabà amb una sentència feta per la comtessa Ermessenda i el seu fill, Berenguer Ramon I, a favor de la seu vigatana. Amb tot, en morir el 1027 Hug de Cervelló, el seu nebot Bernat Sendred de Gurb-Queralt comprà més drets sobre el terme de la Roqueta a un tal Umbert, fill d’Hug. Aquest fet provocà una altra discòrdia que es resolgué amb un judici celebrat l’any 1030, el dictamen del qual establí de nou els termes dels castells de Tous i de la Roqueta.
Desconeixem, ara per ara, les vicissituds històriques d’aquest castell al llarg del segle XII, encara que romangué en poder dels Alamany, atès que el 1193, en testar Guerau Alamany, el llegà al seu fill Guillem de Cervelló. Aquest darrer el 1226 feu diverses donacions al monestir de Santes Creus, entre les quals hi havia el mas anomenat Codony del terme del castell de la Roqueta. En aquest mateix any, Guillem llegà les seves possessions al seu fill, Guerau, el qual morí el 1229 a la conquesta de Mallorca. Abans, però, feu testament i deixà la fortalesa de la Roqueta al monestir de Santes Creus.
El cenobi de Santes Creus intentà d’engrandir els seus drets sobre el terme de la Roqueta. Així el 1235 Ramon d’Avinyó fa un acte de renúncia de tots els drets que posseïa a la Roqueta a favor de l’esmentat monestir. El 1250 es fa la ratificació dels drets que l’abat de Santes Creus tenia sobre aquesta fortalesa.
Al segle XIV encara restarà en poder del monestir tal com ho prova el fogatge del 1365-70, el qual presenta l’esmentat castell com una de les possessions de Santes Creus. (EPF)
Dedicació de Sant Miquel del castell de la Roqueta (21 d’abril de 1043)
Alemany invità el bisbe Òliba d’Osona a dedicar l’església de Sant Miquel del castell de la Roqueta, cosa que ara el bisbe compleix tot dipositant a l’altar relíquies de sants. Al mateix temps, Alemany, a instàncies d’Oliba, estableix que anualment, en ocasió dels sínodes, es pagui una lliura de cera a la seu de Sant Pere (de Vic).
"Notum sit omnibus hominibus presentibus atque futuris quod ego Alemannus invitavi Sigui conegut de tots els homes presents i futurs que jo, Alemany, vaig invitar el senyor Oliba, bisbe de la santa seu d’Osona, a dedicar l’església de Sant Miquel fundada dins la diòcesi de l’esmentada seu de Sant Pere, al meu alou del castell de la Roqueta. L’esmentat bisbe hi vingué sota la invocació del nom de Crist, la consagrà i hi diposità precioses relíquies de sants. Tanmateix, perquè resti ben clar que l’esmentada església fou fundada dins la diòcesi de l’esmentada seu, a instàncies del bisbe abans anomenat, jo, l’esmentat Alemany, vaig concedir i vaig deixar establert que cada any i per cada un dels sínodes, fos aportada i pagada una lliura de cera com a cens de l’esmentada església de domnum Olibanum pontificem sancte sedis Ausonensis ad dedicandam aecclesiam Sancti Michaelis, fundatam in diocesi Sancti Petri supranominate sedis, in alodio meo castro Rocheta.
Ad quam veniens predictus pontífex sub invocatione nominis Christi eam consecravit et preciosa ibi sanctorum pignora recondidit. Ut autem ipsa aecclesia supradicta in diocesi prefate sedis fundata esse sciretur, interpellante suprascripto pontifice Oliva, ego predictus Alemannus concessi atque constitui ut omnibus annis per unamquamque synodum una libra cere, ad sedem Sancti Petri pro censo iamdicte aecclesie Sancti Michaelis deferatur et persolvatur, et prefato aecclesie presbiter ibi in omnibus synodis presentatur.
Facta dedicatio, concessio atque constitutio anno incarnationis Domini millesimo XL° IIIo, XI kalendas mai, anno XII regni regis Heenrici.
Alamanno, qui hanc constitutionem feci et firmavi, et testes firmare rogavi. Sig+num Adrover. Sig+num Sunierus Arnalli. Sig+num Ebrinus. Sig+num (...).
Salomon monachus, qui hanc cartulam constitutionis scripsi sub die et anno quo supra sss."
O: Vic, AC, cal. 9, episcopologi II, núm. 40.
a: Villanueva: Viage, VI, ap. XXVIII, pàg. 301.
b: R. Ordeig: Les dotalies, doc. 166, pàg. 826.
a: E. Junyent, 1992, doc. 150, pàgs. 255-256.
Traducció
"Sant Miquel i que el prevere d’aquesta església fos present en tots els sínodes.
Aquesta dedicació, concessió i constitució fou feta l’any mil quaranta-tres de l’Encarnació del Senyor, el dia onze de les calendes de maig, any dotzè del regnat del rei Enric.
Alemany, que he fet aquesta constitució, l’he signada i he demanat als testimonis que la signessin. Signatura d’Adrover. Signatura de Sunyer Arnau. Signatura d’Ebri. Signatura...
Salom, monjo, que he escrit aquest document de constitució el dia i l’any abans esmentats, ho subscric."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)
Castell
Entre les ruïnes del castell, la part més vistent la constitueix un llenç de paret orientat a migdia, aparellat amb petits blocs de pedra, que fan, generalment, 12 cm d’alt per 25 cm de llarg, disposats en filades horitzontals i units amb morter de sorra i calç. Aquest mur fa 3,3 m d’alt, una longitud de 8,2 m i un gruix de 90 cm. Va ésser reforçat interiorment amb una paret on s’obren dues arcades amb els seus corresponents arcs de mig punt adovellats. Pertanyia a una sala que tenia, si fa no fa, la mateixa longitud del mur sud i una amplada d’uns 4 m. El mur oest és mig ensorrat. No resta res dels murs est i nord. Aquest edifici era cobert per una volta de pedra, ara totalment esfondrada. A la paret meridional, veiem dues espitlleres esbiaixades, situades a dos nivells diferents.
A la banda nord d’aquesta construcció hi ha restes de parets. Al punt més alt del turó, damunt d’una penya, hi ha murs escampats pels flancs; segurament s’hi havia aixecat una torre. Aquestes restes, possiblement, corresponen a la part més antiga. La nau situada al sud ha d’ésser una ampliació del castell, que també s’ha volgut identificar amb la seva església, dedicada a sant Miquel.(FJM-AMB-JBM)
Bibliografia
- Udina, 1947, doc. 7
- Junyent, 1956, pàg. 173
- Iglésies, 1963, pàg. 14
- Abadal, II, 1968, pàgs. 238-244
- Font i Rius, I, 1969, pàgs. 10 i 11
- Fort i Cogul, 1972, pàgs. 129-133
- Els castells catalans, V, 1976, pàgs. 375-381
- Pladevall, 1982, pàgs. 25, 32, 33, 53
- Benet, 1982a, pàg. 35
- Gavín, 16, 1984, pàg. 188
- Buron, 1989, pàgs. 57 i 58