Resultats de la cerca

Exiliat per raons polítiques des del 1831, el seu patriotisme, dolgut per la situació de Polònia repartida, inspirà algunes de les seves obres i influí en la seva ideologia política, de caràcter progressista El seu talent, enfosquit per la fama creixent d’AMickiewicz, i no apreciat pels seus contemporanis, el convertí, però, en model i mestre dels poetes de la Jove Polònia al començament del s XX En la seva extensa obra poètica es revela com un virtuós de la forma i de la llengua, dotat d’una imaginació, una espiritualitat i un encís poètic excepcionals L’obra…

Fill del vescomte Dalmau VI de Rocabertí i d’Ermessenda Desfar Fidel servidor del casal de Barcelona, Jaume II se serví dels seus bons oficis per a posar pau entre Frederic II de Sicília i els Anjou i anà d’ambaixador a la cort d’Avinyó a sollicitar la mediació del pontífex en el litigi entre Felip V de França i Sanç I de Mallorca sobre Montpeller Després d’unes topades amb el comte Ponç VI d’Empúries 1320, es feu acompanyar del seu nebot, el vescomte Dalmau VII de Rocabertí , a l’expedició del 1323 a Sardenya, on tingué una participació destacada per manament de l’infant Alfons…

Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu…

Amic de l’escriptor Joanot Martorell, el 1437 aquest el proposà com a testimoni en un afer d’honor que tenia amb Joan de Montpalau El 1441, amb quatre galeres, intentà, en va, d’emparar-se de Famagusta, aleshores possessió genovesa El 1443 hagué d’ésser defensat pel seu cosí germà, Galceran de Vilanova, de l’acusació de traïdor feta contra ell per un membre de l’orde de Montesa Al servei de l’Hospital, participà el 1444 en l’atac i la captura del vaixell genovès Doria, que des d’Alexandria portava armes i avituallament a l’estol del soldà fondejat a la badia de Rodes Al setge de…

Anà a París a dirigir l’exhibició de les mostres d’estotgeria del seu pare a l’Exposició Universal del 1867, on tingué ocasió de relacionar-se amb d’altres joves, d’estudiar a l’escola d’arts decoratives i de viatjar repetidament per Europa El 1878 s’establí de marxant d’art amb signe de refinament Inaugurà un extens edifici fet exprés, obra de Vilaseca 1883, que era un insòlit complex politècnic s’hi treballà intensament en la realització de mobiliari de qualitat i els seus complements de cristalleria, de metallisteria i de foneria, per a les quals coses disposava d’…

De família noble, estudià jurisprudència a Breslau El 1888 es féu monjo basilià canvià el nom de Romà pel d’Andreu, el 1899 fou elegit bisbe de Stanislaviv i el 1901 esdevingué metropolita de L’viv i, per tant, cap espiritual dels ucraïnesos catòlics de ritu bizantí Dugué a terme una gran acció pastoral, escriví moltes cartes pastorals sobre la vida religiosa, social i nacional del seu poble i fundà, a L’viv, una acadèmia eclesiàsticaTraduí a l’ucraïnès les obres ascètiques de sant Basili Renovà el monaquisme basilià i introduí els redemptoristes a l’església ucraïnesa, i…

La seva situació privilegiada sobre una altura que domina la vall del torrent de Femosa afavorí el fet que Juneda es convertís en una de les defenses més orientals de la taifa de Lleida Les fonts no ens parlen del castell fins que ja era a mans dels senyors feudals L’esment més antic del castell i el lloc de Juneda es troba al testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera, senyor del lloc, de l’any 1133, en el qual féu donació del castell de Juneda al seu nét Pere en alou, de la mateixa manera que el tenia pel comte El castell i terme de Juneda acabà, però, a mans del germà…

Després de graduar-se a la Universitat d’Uppsala, es casà i s’establí en una granja de Värmland amb el propòsit de dur a la pràctica el seu ideari rousseaunià i socialitzant Fallit l’intent, un any i mig després s’installà a la capital, on fou professor, pastor protestant, periodista en el diari liberal “Aftonbladet”, i menà una vida agitada i escandalosa El 1838, amb la novella Det går an ‘Això rutlla’, crítica del matrimoni com a institució, obtingué una certa fama que li permeté de lliurar-se intensament a les lletres Mal administrador dels guanys, però, adquirí deutes, i des…

Succeí el seu pare Muǧāhid ibn ‘Abd Allāh en el govern independent d’aquell territori, malgrat l’oposició del seu germà Ḥasān Havent caigut en poder dels cristians en una expedició militar a Sardenya, fou batejat, però després del rescat tornà a l’islamisme i s’hi mantingué fidel Tanmateix, servà amistat envers els cristians Signà un conveni 1058 amb el bisbe de Barcelona i es comprometé a protegir els súbdits cristians de Dénia i de les Balears a canvi del reconeixement de la seva sobirania Mantingué bones relacions diplomàtiques i correspondència amb la comtessa…

Nomenat sobirà a 14 anys 1556, es lliurà a reconquerir el territori dels seus avantpassats, de manera que a la seva mort l’imperi mogol comprenia l’Índia septentrional i la central Akbar, considerat el sobirà més important de l’Índia d’època musulmana, es distingí pel seu interès per la cultura bé que ell fou analfabet, reuní entorn seu savis i doctors, àdhuc d’altres religions, entre els quals figurà un jesuïta català i pel progrés que assolí el seu regne Ajudat pel ministre musulmà Abū-l-Faḍl, acabà 1578 la reforma econòmica i administrativa iniciada…