Resultats de la cerca

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Liberal, fou empresonat entre el 1829 i el 1831 El 1840, a València, començà la redacció del Diccionario valenciano-castellano , acabat el 1850 i publicat el 1851 gràcies a l’ajut de la Societat Econòmica d’Amics del País, a la qual dedicà l’obra Se’n feu una segona edició el 1871 i una tercera el 1887, sota la direcció de Constantí Llombart, la qual, a més de ser notablement corregida i augmentada, inclou una biografia de l’autor i un assaig d’ortografia catalana

Vida Fou alumne del Conservatori de València, on finalitzà els estudis amb el títol de professor de trompa Fou trompa solista de les orquestres de València i del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i, durant vint-i-cinc anys, de la Residentie Orkest de la Haia, ciutat on, a més, fou professor del conservatori També impartí classes al Conservatori Nacional de Mèxic, a la Universitat Autònoma de Mèxic i a l’Institut per a Estudis Musicals Avançats de Montreux Com a solista actuà en nombrosos països europeus, als Estats Units, al Canadà i a Mèxic Entre els compositors que li han dedicat obres hi…

El 1778 ingressà com a escolà de cant a la catedral de València, on es formà amb Rafael Anglès, l’organista de la seu El 1788 obtingué el lloc d’organista de l’església parroquial de Santa Catalina, i l’1 de juny de 1790 fou nomenat segon organista de la catedral Pel setembre del 1790 passà a l’orgue de la seu d’Oriola, i durant la dècada dels noranta oposità al magisteri de capella de la seu de València 1793 i de la de Granada 1796 El 8 de febrer de 1796 fou nomenat tiple de la seu valenciana, i el 21 de setembre del mateix any, organista segon El 1802 obtingué el càrrec d’organista primer…

Migcampista, ingressà al FC Barcelona 1940-42 procedent del València Disputà 20 partits amb el Barça, marcà un gol i guanyà la Copa 1942 Regresà al València, on es retirà el 1946

Cronista de Sagunt Estudià filosofia i medicina a València i, a partir del 1872, exercí de metge a Sagunt Publicà Historia de Sagunto y sus monumentos 1888 i diverses monografies locals, i reuní una interessant biblioteca i una collecció de làpides i monedes que hi foren trobades Escriví la lletra de l’òpera El Fantasma , estrenada el 1900 amb música de Salvador Giner Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia

El 1863 fou regidor, i a partir del 1865, durant molts anys, alcalde de les Irles Després d’intervenir en la conspiració progressista encapçalada per Prim el 1866 i de participar en la Insurrecció Federal del 1869, combaté els carlins com a capità del batalló provincial de voluntaris de la República de Tarragona en 1873-74 Possibilista, el 1895 s’uní a Sol i Ortega, i poc després passà a Fusión Republicana Finalment, fou lerrouxista

La seva obra és variada Escriví simfonies, música destinada al servei litúrgic i també música per al teatre Fou conegut, però, gràcies a les seves creacions corals dirigides a un públic ampli i popular L’obra d’Asensi es caracteritza per la melodia fàcil Entre les composicions més cèlebres destaquen les Cançons d’alegria , les Cançons per al poble i algunes peces per al teatre, com ara Ama, hi ha foc, A la vora del riu i Ama

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Ocupà el càrrec de jurisconsult de la casa del duc d’Alba i de Llíria Políticament Liberal, fou empresonat el 1829 i estigué a la presó de València durant 26 mesos El 1836 hagué d’abandonar la seva casa quan les tropes carlines del general Cabrera envaïren Llíria i es traslladà a València La seva afecció als estudis històrics sobre el català el portà a considerar necessari un diccionari valencià-castellà L’any 1840 inicià la redacció de la seva obra més important, el Diccionario valenciano-castellano , acabat deu anys després i publicat el…

Fou membre fundador, el 1980, de l’entitat Carrutxa, dedicada a la recerca i dinamització de les festes i la cultura popular i tradicional, actualment reconvertida en Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Ha estudiat i publicat gran quantitat d’estudis sobre les festes i les manifestacions que hi intervenen, el teatre popular, els grups de foc, els jocs, els oficis i les creences Destaquen La Tronada, festa a Reus 2001, El ball de diables al Baix Camp 1987 i El ball de valencians a Reus, al Baix Camp i al Priorat 2007 També ha coordinat campanyes d’…