Resultats de la cerca

Dins el corrent decorativista, la seva obra parteix de la còpia d’Il Veronese i serví de transició a la pintura del settecento venecià i en particular a la de GRTiepolo Grandiositat, escenografia compositiva i cromatisme molt viu són les seves característiques més remarcables D’una gran reputació en el seu temps, treballà a Venècia, Florència, Roma, Viena, Londres i París, entre altres ciutats Fou nomenat acadèmic a França La crítica artística moderna veu en ell més un artista hàbil que creatiu

Format a l’acadèmia de belles arts de Florència Creà una obra d’inspiració arcaica i mediterrània, amb formes allargassades, elegants, simples, ben determinades i expressives Algunes de les seves escultures són pintades Una temàtica obsessiva plana sobre la seva obra genets i cavalls, sèrie començada el 1936 i mai no acabada també nus i retrats, amb preocupació de monumentalitat El miracle 1943 Landstag de Baden-Württemberg, Stuttgart, Cavaller 1947 Tate Gallery, Londres, Retrat d’Igor Stravinskij 1951 Hamburger Kunsthalle

Exiliat dos cops a Florència per motius polítics, hi fundà el diari L’Alba 1847 El 1848 tornà a Messina, on fou coronel de la guàrdia nacional, diputat dels comuns i ministre de la guerra Després d’un exili a París 1849-53, residí a Torí i hi fundà la Rivista Contemporanea Sostingué Cavour a través de la Societat Nacional Italiana, que creà, i fou membre 1860 del consell d’estat i diputat del parlament Escriví llibres d’història i articles polítics

Capità de ventura, el capità Alberico da Barbiano l’anomenà, pel seu valor, lo Sforza , que esdevingué cognom Serví Perusa, Milà, Florència i Pisa Regnant Joana II de Nàpols, serví primer Alfons IV de Catalunya-Aragó nomenat el 1420 fill adoptiu i hereu de Joana i el 1423 el seu rival Lluís III d’Anjou Enviat per Joana als Abruços per lluitar contra els partidaris d’Alfons a l’Aquila ajudats per Braccio da Montone, morí prop del riu Pescara

El 1616 anà a Itàlia, residí uns quants anys a Florència i Roma i passà també per Venècia i Milà El 1634 anà a París, on Richelieu el nomenà pintor del rei Poca cosa resta de la seva obra de tipus oficial Clèlia passant el Tíber amb les seves companyes castell de Fontainebleau Entre els quadres de tema religiós destaquen el Baptisme de Crist església de Saint-Louis-en-l’Isle, París i Jesús entre els doctors església de Les Andelys, Alta Normandia

Format dins l’estil de Bruges, fou mestre a Anvers el 1511 Una breu estada a Florència es palesa en la seva obra, que es mostra sensible a la decoració manierista a la vegada que dóna un tractament de sfumato leonardesc a les figures Resultat d’aquesta influència i d’un tractament paisatgista a la manera de Patinir són els seus quadres sobre la sagrada família Hom li atribueix el retaule de la Mort de Maria 1515, museu Wallraf-Richartz, Colònia

Fou morta per la mossegada d’una serp Orfeu anà a cercar-la a l’infern, d’on aconseguí emportar-se-la mitjançant el seu cant, però amb la condició de no girar-se a mirar-la no ho complí i la perdé definitivament En les arts plàstiques hom la representa juntament amb Orfeu Aquest tema inspirà el drama musical Euridice , de Iacopo Peri, amb una petita part de GCaccini, sobre un text d’O Rinuccini, estrenat a Florència el 1600, primera òpera conservada

Entrà als dominics a Florència 1517 Participà en el concili de Trento i fou bisbe de Minori 1546 i, després, arquebisbe de Conza 1552 Polemitzà amb els luterans i tractà els problemes teològics més discutits al seu temps predestinació i gràcia, immaculada concepció, culte dels sants, i fou causa, sovint, de violentes polèmiques per la novetat d’algunes tesis catarinisme i pel seu escotisme És propi d’ell el recurs sovintejat a les fonts de la revelació i al magisteri eclesiàstic en el procés d’elaboració dogmàtica

Intentà de fer cara a la ingerència estatal en l’Església, condemnant el jurisdiccionalisme del sínode de Pistoia i oposant-se al josefinisme austríac, que intentà de frenar amb l’entrevista amb Josep II a Viena 1782 Enfront de la revolució francesa i les seves mesures anticlericals adoptà, primer, una actitud reservada, però després condemnà la Constitució Civil del Clergat 1791 Proclamada a Roma la república per obra dels francesos 1798, fou exiliat a Siena, a Florència, a Briançon i finalment a Valence, on morí

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona —d’on fou catedràtic des del 1943—, a Florència i a Granada 1925-26 Es donà a conèixer fent un tipus d’aquarella sòlid i estructurat Com a pintor de frescs fundà l’Escola Internacional de Pintura Mural, a Sant Cugat del Vallès, i té obres a diversos edificis civils i religiosos de Barcelona, Solsona, Mataró, Segòvia, etc El 1974 decorà la cúpula de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat, a Barcelona