Resultats de la cerca

Cosenyor de Castellvell Arbert II de Castellvell amb el seu germà Guillem IV de Castellvell Fou el magnat de més confiança d’Alfons I de Catalunya-Aragó, a qui féu costat des de l’inici del seu regnat Entre els anys 1163-73 senyorejà i organitzà, fent establiments i donant cartes de població, els llocs de Falset, Porrera, Ulldemolins, Poboleda, Morera, Cabassers, Vilanova de Prades i d’altres El 1168 féu de jutge en les dissensions entre Guillem de Tarragona i l’arquebisbe Hug de Cervelló, i el 1173 intervingué en la cessió que l’arquebisbe féu al rei Alfons dels seus drets…

Notari de professió, fou soci actiu de Lo Rat Penat i fundador de la societat teatral La Juventud, on es donà a conèixer com a autor dramàtic Escriví els drames  El tonto del panerot  1879, bilingüe,  El tresor dels Germanells  1884 i  Romeu  1889, estr 1890, i diversos sainets, alguns de molt populars, com  En la plaça de bous  1871,  Els banys de les barraquetes  1872, estr 1871,  El cap d’Holofernes  1885, estr 1872,  Un jutge municipal  1874, estr 1873,  El casament de les borles  estr 1874,  Les botigues de la O  1885, estr 1877,  Tres abelles de colmena  1882 i  En la nit…

Fill del governador de Catalunya Galceran de Requesens i de Santacoloma i germà del també governador Lluís Estigué al servei del rei Ferran I de Nàpols com a capità de l’armada El 1465 aconseguí amb l’armada de bloquejar l’illa d’Ischia, on es mantenia revoltat Joan de Torrelles i López de Gurrea , partidari de Renat d’Anjou i comte d’Ischia, i d’obligar-lo a capitular Féu de mitjancer entre el rei i el jutge Lleonard II d’Arborea Lleonard Alagó i d'Arborea i ambaixador del rei de Nàpols a Barcelona 1472 Capità general de l’armada de Ferran II de Catalunya-Aragó durant la…

Llicenciat en dret, fou alcalde major de Ferrol 1835, jutge a Madrid 1836 i magistrat a Saragossa 1837 Diputat a corts per Ontinyent 1837, ministre de gràcia i justícia i president del congrés 1843-51, i ministre d’estat 1854, intervingué en la redacció del concordat del 1851 i es retirà de la política durant el Bienni Progressista El 1856 fou ministre de guerra i marina, fins el 1858, que ho tornà a ésser de gràcia i justícia, fins el 1860, i de nou en 1864-68, que es retirà Després de la Restauració intervingué en la redacció de la Constitució del 1876 Per desavinences…

Collaborador de FJde Cisneros 1517, fou un dels redactors de les constitucions de la Universitat d’Alcalá Bisbe d’Elna 1529, d’Ourense 1530-32, d’Oviedo 1532-39, de Lleó 1539, de Sigüenza 1539-46 i de Sevilla 1546, es distingí també com a polític fou visitador de Navarra 1523 per tal d’urgir a l’obediència els seguidors del príncep de Viana en són testimoni les Ordenanzas del 1525 i president de la Chancillería de Valladolid 1535 i del Consejo Real 1539 Inquisidor general des del 1547, reprimí els grups protestants de Valladolid i Sevilla i publicà un exhaustiu Índice de libros prohibidos…

Era constituït pels dos veguers, episcopal i francès, i el jutge d’apellacions, que actuaven de magistrats, acompanyats de dos representants del consell general, anomenats raonadors , dels dos batlles, dels dos escrivans o notaris i del nunci Les sentències sobre causes civils i criminals, conegudes en primera i única instància, tenien caràcter definitiu i no admetien recurs Des de l’aprovació de la Constitució del 1993, el poder judicial andorrà és exercit pels batlles primera instància, pel Tribunal de Batlles, pel Tribunal de Corts penal i pel Tribunal Superior de Justícia El…

El 1652 prengué l’hàbit de l’orde de Montesa Estudià a València filosofia, teologia i es doctorà en cànons el 1658, i des de l’any següent fou catedràtic de dret canònic Fou secretari del lloctinent de l’orde Joan Crespí i Brizuega, canceller del regne 1666, assessor del batlle general de València 1673, capellà d’honor de Carles II 1678, procurador general de l’orde de Montesa 1680 i jutge apostòlic de la nunciatura És autor de diversos tractats en defensa de l’orde de Montesa i una història d’aquest des de la fundació, privilegis, jurisdicció, personalitats, la seva obra més…

Emparentat amb les principals famílies del conservadorisme catòlic i espanyolista de Vilanova –els Ferrer i els Alegre–, era fill d’un exregidor monàrquic i germà del líder local de l’Acción Popular Milità a l’Acción Ciudadana durant la Segona República, incorporant-se a FET-JONS durant la guerra En la postguerra fou secretari local de FET-JONS 1939, jutge municipal 1942, delegat governatiu 1945, procurador en corts 1952-55, diputat provincial 1949-67 i vicepresident de la Diputació 1958-69 Alcalde de Vilanova i la Geltrú del 1946 al 1969, fomentà el “villanovismo” com a opció…

Creat el 1951 pel Tractat de París, la seva missió consisteix en l’aplicació i recta interpretació de les lleis de la Unió i en l’exercici del control judicial d’aquesta Dirimeix també les controvèrsies entre els estats membres entre ells i amb la Comissió Europea És format per un jutge de cada estat membre, assistits per advocats generals, un secretari i diversos assistents designats pels estats membres per un període de sis anys El 1989 fou instituït el Tribunal Europeu de Primera Instància, que en depèn Els jutges escullen entre ells el president, qui s’encarrega de la …