Resultats de la cerca

El propileu a l’antiguitat era una mena de construcció que servia per a introduir, a manera de vestíbul, en un santuari o en una àgora Al món asiàtic, a Persèpolis, els anomenats propileus eren situats al cim de l’escalinata d’accés a l’apadana A Egipte foren construïts només en època tardana Contràriament, a Grècia, existiren ja en els períodes minoic i micènic i arribaren a adquirir la grandiositat i la monumentalitat a l’Acròpolis d’Atenes, a Eleusis, a Lindos, etc Segurament amb els propileus hi estigué vinculat el culte d’alguna divinitat Al segle XIX, a imitació dels antics, foren…

Estudià piano i composició al Royal Manchester College of Music, i després passà un any al Conservatori de Munic, on conegué la música de Karl Amadeus Hartmann Debutà com a compositor el 1963 amb l’estrena del Concert per a Violí 1959, i en el seu catàleg destaquen obres com The Chagall Windows , per a orquestra, o els ballets Edward II i Arthur Com a pianista s’especialitzà en la música anglesa del segle XX i en l’obra de Haydn les seves Haydn Variations per a piano esdevingueren mítiques La seva música conté elements de les principals tendències del segle XX, excepte de l’…

Estudià música a la Juilliard School de Nova York, ciutat on debutà el 1963 amb A Midsummer Night’s Dream B Britten en unes funcions de la New York City Opera El 1965 cantà a Hamburg i inicià una brillant carrera que la dugué als principals teatres i festivals d’òpera europeus Actuà a Ais de Provença, Munic, Edimburg, Salzburg i Londres, entre altres ciutats El seu repertori inclogué títols de GF Händel, WA Mozart, V Bellini, G Verdi, H Berlioz i P Mascagni Protagonitzà diversos enregistraments fonogràfics, sota les millors batutes del moment G Prêtre, J Levine, i algunes…

Deixeble d’A Bruckner a Viena entre els anys 1886 i 1889, fou professor de música de diferents acadèmies i escoles de música a Ginebra, Viena, Karlsruhe i Munic Interessat en la creació d’una música descriptiva, plena d’elements poètics, fou en el terreny del poema simfònic on pogué desenvolupar les seves inquietuds Fou fortament influït pel color orquestral de C Debussy, i poemes simfònics com Elfenreigen 'La dansa dels elfs', 1892 o Das Leben ein Traum 'La vida, un somni', 1896 el converteixen en un dels compositors suïssos més significatius del segle XX Tot i el gran nombre de…

Membre d’una nissaga de músics alemanys d’origen italià, era fill del violoncellista Innozenz Danzi, de qui rebé les primeres lliçons de violoncel, piano i cant El 1778 ocupà la plaça de violoncellista de la famosa Orquestra de Mannheim, i cinc anys més tard succeí el seu pare, a Munic, com a intèrpret del mateix instrument El 1790, després del seu matrimoni amb la cantant Margarethe Marchand, viatjà arreu d’Europa en una gira de concerts El 1807 obtingué una plaça de mestre de capella a Stuttgart La seva música mostra trets de l’elegància classicista La seva producció inclou…

Establert a Madrid vers el 1670, es presentà a la plaça de mestre de la capella reial, però la guanyà Cristóbal Galán el 1680 Obtingué el mateix càrrec al prestigiós reial monestir madrileny de La Encarnación, on apareix documentat entre el 1684 i el 1691 La seva fama com a compositor de música eclesiàstica es perllongà fins a les acaballes del segle XVIII Tomás Iriarte el cita, en el seu poema La Música 1779, entre els millors autors d’aquest gènere Excepte els cors de la Passió segons sant Mateu , editats a Madrid el 1702, la resta de la seva obra es conserva en nombrosos arxius peninsulars…

Estudià música al Conservatori de Colònia i posteriorment amplià la seva formació com a cantant a Milà Entre el 1910 i el 1912 actuà a Bayreuth, on es destacà en els papers de Donner L’or del Rin , Telramund Lohengrin i Klingsor Parsifal El 1910 representà el personatge de Wotan La valquíria i el de Gunther El capvespre dels déus al Covent Garden de Londres Actuà amb èxit en teatres d’arreu d’Alemanya Hamburg i Munic principalment, a més de Praga i Viena Del 1927 al 1931 fou professor de cant a la Folkwangschule d’Essen El 1916 actuà amb els seus tres germans — Leo , …

Estudià filologia i parallelament inicià els estudis musicals al Reial Conservatori de Brusselles, on es formà com a violinista A partir del 1948 amplià la seva formació a Graz Àustria, on dos anys després començà els estudis de cant De nou a Bèlgica, el 1952 participà en l’estrena europea de la Cantata d’I Stravinsky i dos anys més tard estrenà l’ Orestes de H Badings Des del 1956 fou convidat assíduament per l’Òpera de Munic, on interpretà sovint òperes del segle XX Cantà a Roma, Ginebra, Salzburg, París, Londres i Milà El 1950 fundà el conjunt Musica Polyphonica, amb el qual…

Fitxà pel FC Barcelona el 1967, en el qual bastí una àmplia trajectòria en la demarcació de pivot fins que es retirà el 1982 essent el capità de l’equip El 1969 participà en el debut europeu de l’handbol blaugrana Guanyà quatre Lligues 1970, 1973, 1980, 1982 i tres Copes 1970, 1972, 1973 estatals Fou 165 cops internacional amb Espanya i marcà 128 gols, arribant a ser capità del combinat estatal Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980, i es proclamà campió del món B 1979 Com a entrenador, dirigí els equips del Palautordera, el Sant Quirze i el Montcada El 2012…

S’inicià com a nedador al CN Barcelona i després passà a jugar a waterpolo 1962-72 Jugà més de 100 partits com a porter de la selecció espanyola i fou olímpic a Mèxic 1968 i Munic 1972 Fou president de la Federació Catalana de Natació 1995-2008, creà la Diada de la Natació Catalana i fou impulsor del waterpolo femení tant a Catalunya com a la resta de l’Estat Fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Natació durant dotze anys És membre del comitè tècnic de la Lliga Europea de Natació i de la Federació Internacional de Natació des de l’any 2000 Fou mereixedor del premi…