Resultats de la cerca
Es mostren 3394 resultats
Raons
Antic poble
Antic poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1969 del de Malpàs.
És situat a la dreta del barranc de Raons o d’Esperan que aflueix per l’esquerra a la Noguera Ribagorçana al nucli del Pont de Suert, al límit amb el municipi de Llesp L’església de Sant Esteve depenia de la d’Erillcastell
Nerbion
Pont sobre el Nerbion, a Bilbao
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Basc, a Àlaba i Biscaia (43 km).
Neix a Peña Orduña, a la zona frontera amb Burgos, en direcció N A Basauri uneix les seves aigües amb les de l’ Ibaizabal , nom amb el qual és designat oficialment a partir d’aquí travessa Bilbao i desguassa a la mar Cantàbrica en forma de ria
Castejón del Puente
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, a la dreta del Cinca, prop del pont de Montsó.
Pere d’Estopanyà obtingué de Ramon Berenguer III de Barcelona, per a quan el conquerís als musulmans, el castell i el pontatge d’aquest lloc però Alfons I d’Aragó s’avançà i se n'emparà el 1130 El 1145, tanmateix, Pere d’Estopanyà governava el castell El pont pertanyia el 1338 als hospitalers
dinucleòtid
Bioquímica
Molècula constituïda per dues unitats de mononucleòtid (nucleòtid) enllaçades per un pont d’àcid fosfòric.
Diversos dinucleòtids provenen de la hidròlisi enzimàtica dels àcids nucleics i tenen un enllaç 3’,5'-fosfodiester A la cèllula hom troba també dinucleòtids que no procedeixen dels àcids nucleics, bo i tenint aleshores un pont 5’,5'-pirofosfat els més importants d’aquests darrers són el nicotinamida-adenina dinucleòtid NAD, el seu 3'-fosfat NADP i el flavina-adenina dinucleòtid FAD El NAD i el NADP actuen de coenzims, i el FAD de grup prostètic, en les reaccions catalitzades per oxidoreductases Tots tres foren isolats i identificats gràcies als treballs de Hvon Euler, OWarburg,…
l’Adasig

Pont medieval sobre l’Adasig, refet posteriorment
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Fenolleda, que aflueix a l’Aglí prop d’Ansinyà.
Neix a les Corberes, al NE del serrat de la Margarida, prop del Conflent, i passa per Rebollet, Sornià i Pesillà de Conflent
barra harmònica

Barra harmònica de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Llistó de fusta encolat sota de la taula harmònica d’alguns instruments d’arc (violí, viola, etc.) per reforçar-la i protegir-la de la pressió del pont.
Resta fixada, en direcció longitudinal i parallelament a les cordes, sota la pota del pont que correspon a les cordes greus, per la qual cosa s’anomena també barra de baixos La seva funció acústica és especialment notable en l’equilibri entre sons greus i aguts Començà a utilitzar-se en el violí al final del segle XVI, quan amb l’increment de la tensió de les cordes per a aconseguir una sonoritat cada cop més brillant, d’acord amb les exigències del virtuosisme naixent, augmentà la pressió d’aquestes sobre el pont Les seves dimensions han anat variant al llarg de les…
Aristot
Poble
Poble del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell) situat al cim d’un turó que domina la vall del Segre.
L’església parroquial, amb alguna resta romànica, és dedicada a sant Andreu El 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, és esmentada la parròquia d’Aristot Hi havia hagut un castell que fou fet enderrocar l’any 1209 pel vescomte Arnau de Castellbò Fou municipi independent fins el 1970, en què fou annexat a Toloriu amb el nom de Toloriu i Aristot i amb capital al Pont de Bar
Bar

Vista del poble de Bar
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), situat en un contrafort de la serra de Cadí, a l’esquerra del Segre, vora el barranc de Barguja.
Al capdamunt del poble hi ha l’església parroquial de Sant Esteve i les ruïnes del castell de Bar , antic centre del Baridà, que, juntament amb els de Toloriu i d’Aristot, guardava l’entrada de la Cerdanya Aquest castell fou adquirit el 1366 per Roger Bernat, vescomte de Castellbò, i el 1396 fou ocupat pel rei Martí, durant la guerra contra el pretendent Mateu de Foix Durant la guerra de Successió fou ocupat per tropes alemanyes Al final del segle XIX, Bar formava encara un municipi Una carretera comunica aquest poble amb Toloriu i amb la carretera general que segueix el curs del Segre, prop…
Móra d’Ebre
Panoràmica de Móra d’Ebre, amb el pont que comunica les dues ribes de l’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Ribera d’Ebre, a la dreta del riu, al centre de la cubeta de Móra.
Situació i presentació El terme de Móra d’Ebre, d’una extensió de 45,12 km 2 confronta amb els municipis d’Ascó NW, Garcia N i NE, Móra la Nova E, Tivissa SE, Benissanet S, Corbera d’Ebre SW i la Fatarella W, aquests dos darrers termes de la Terra Alta El territori és situat a la dreta de l’Ebre, que fa de partió amb el terme de Móra la Nova municipi que formà part del l’antic terme de Móra d’Ebre, fins la seva segregació el 1840, a l’indret de la cubeta o depressió de Móra dipòsit de conglomerats, argiles i margues en la seva part central, entre el pas de l’Ase i el de Barrufemes oberts en…
Matadars
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Mura (Bages), a l’esquerra del Llobregat, al costat de la masia del Marquet, prop del Pont de Vilomara.
L’església de Santa Maria de Matadars , esmentada ja el 956, conserva la capçalera preromànica, amb arcs de ferradura l’única nau fou refeta al s XI Depenia del monestir de Santa Cecília de Montserrat, i actuà com a parròquia independent fins a una època moderna, que fou unida al Pont de Vilomara
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina