Resultats de la cerca
Es mostren 1826 resultats
Isabel de Portugal
Història
Emperadriu romanogermànica, reina de Catalunya-Aragó i de Castella, lloctinent de Catalunya, filla del rei ManuelI i de Maria d’Aragó i neta dels Reis Catòlics.
Es casà a Sevilla 1526 amb el seu cosí germà l’emperador Carles V, rei de Catalunya-Aragó i de Castella Durant les absències del seu marit exercí la governació dels regnes 1529, 1530-34 i 1535-38 Morí de sobrepart, i fou soterrada de primer a Granada, en presència de Francesc de Borja i d'Aragó , duc de Gandia, i després a El Escorial
Juan Manuel Martínez Cosín
Futbol
Futbolista.
Passà pel Borges Blanques, Leridano i Larache abans d’incorporar-se a la UE Lleida 1950-51, amb el qual debutà a primera divisió Fitxà pel Sevilla de cara a la campanya 1951-52, però acabà cedit al Melilla i traspassat al Racing de Santander 1952-54 Posteriorment jugà al Màlaga, Sabadell 1955-57, Lleida 1957-58 i Mataró 1958-59, abans de retirar-se
Joan Armet de Castellví
Futbol
Futbolista.
Conegut com a Kinké , es formà a l’Universitari Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol i al Sevilla Club de Fútbol al començament del segle xx Un cop retirat entrenà el València Club de Futbol, el Real Betis Balompié 1927-30, el Real Murcia 1940-41, el Real Madrid 1941-43, la Olímpica Jiennense i el Centre d’Esports Sabadell 1942-43 També entrenà la selecció espanyola
música andalusina
Música
L’art musical del palau cordovès dels omeies es convertí aviat en un fidel reflex del de Damasc, amb esclaves que cantaven en àrab tot pulsant les cordes del llaüt.
Foren famosos els cantors i instrumentistes orientals que actuaren a la cort dels omeies, però l’impuls musical decisiu fou donat per Ziryāb, poeta i filòsof de Bagdad, arribat a Còrdova el 822 Fou el creador de l’escola andalusina, que donà alguns teòrics importants, i d’un repertori amb quatre modes fonamentals i llurs derivats que donaren naixença a les 24 nūba andalusines, forma parallela de les grans suites vocals instrumentals L’Orient no té un equivalent d’aquestes grans nūba , que podien durar hores i hores Al segle X, la cort omeia resplendí amb un gran luxe musical arribaren a…
minaret
El minaret de la mesquita de Koutubia, a Marraqueix
© Fototeca.cat
Art
Història
Torre adossada a la mesquita des d’on el muetzí crida a l’oració segons les prescripcions de l’islam.
És situat a la zona d’entrada de la mesquita i el seu desenvolupament és vertical, de planta quadrada o rectangular, gairebé mai circular És de les poques parts de la mesquita que té un aspecte exterior polit Presenta una indubtable similitud funcional i estructural amb els campanars cristians, si bé mai no assolí el grau d’importància d’aquests Excelleixen els minarets de Samarra, Sevilla la Giralda i Rabat
vanitas
Art
Nom donat a les natures mortes, amb figures o sense, que reflecteixen, mitjançant un simbolisme d’objectes, la dialèctica entre vida (diners, vestits, càrrecs, llibres) i mort (rellotge, calavera, etc).
Utilitzades com a propaganda de les idees contrareformistes de Trento, van adreçades als sentiments més que no pas a la raó Foren conreades primordialment pels pintors castellans i andalusos de la segona generació del s XVII Cal destacar, per la qualitat, els quadres de Valdés Leal per a l’Hospital de la Caridad de Sevilla 1672 i el magnífic Somni del cavaller de Pereda 1655, Academia de San Fernando, Madrid
hammudita
Història
Membre d’una família berber instal·lada a Màlaga.
Tres membres seus s’atribuïren el títol califal 'Alī ibn Ḥammūd i els seus fills Yaḥyà Màlaga 1018 i al-Qāsim Còrdova i Sevilla, 1023, i contribuïren a l’esfondrament omeia Fracassat l’intent de restauració del fals Hišām II i mort Yaḥyà 1035, els hammudites regnaren en dues taifes, la d’Algesires fins el 1058 i la de Màlaga, incorporada al regne de Badīs ibn Habus 1057
Domenico Fancelli
Escultura
Escultor italià.
Es formà al taller de Donatello Fou un dels més importants artistes italians que introduïren l’estil Renaixement a la península Ibèrica, on es traslladà per muntar el sepulcre de Diego Hurtado de Mendoza catedral de Sevilla que esculpí a Gènova entre el 1508 i el 1510 També a Gènova executà els sepulcres del príncep Joan 1513, Santo Tomás de Ávila i dels Reis Catòlics 1517, capella reial de Granada
Hilarión Eslava y Elizondo
Música
Compositor navarrès.
Mestre de capella de la catedral de Sevilla 1832-47, compongué un cèlebre Miserere A Madrid, succeí Ramon Carnicer en la càtedra de composició del conservatori 1855 Escriví òperes, com El solitario 1842 i Don Pedro el Cruel 1843, un Método de solfeo 1846, que fou d’ús general durant molts anys als conservatoris, i música religiosa, i féu una antologia de música religiosa Lira sacro-hispana , en 10 volums 1869
Manuel Beltran i Bàguena
Medicina
Metge.
Es llicencià 1917 i es doctorà 1927 a València Fou catedràtic de patologia general a la Universitat de Sevilla 1930 i de patologia mèdica a la de València ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l’envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya Entre els seus treballs cal esmentar Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina