Resultats de la cerca

Es conserven nombroses colleccions de sermons dels grans pares de l’Església, tals com Orígenes, Joan Crisòstom, Cromaci d’Aquileia, Agustí, Lleó el Gran, Pere Crisòleg i Gregori el Gran, entre d’altres, formades per ells mateixos o pels seus deixebles Cesari d’Arle 470-543, per facilitar la predicació en les parròquies rurals, i utilitzant texts propis i d’altri, creà sermonaris on les peces eren posades segons l’ordre de les festes de l’any litúrgic, gènere que gaudí d’una gran popularitat durant tota l’edat mitjana i ha perdurat fins a l’actualitat A partir dels antics sermonaris, als s…

El 1871 es llicencià en dret Vinculat a empreses financeres, presidí la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona i el Banc Hispanocolonial El papa Lleó XIII li concedí el marquesat de Robert 1888 i la reina regent el féu comte de Serra i Sant-Iscle 1891 Fou diputat per Torroella de Montgrí en 1891-92 i entre el 1901 i el 1907, que cessà en guanyar la Solidaritat Catalana i senador per Girona 1893-98 i vitalici des del 1907, any en què rebé el comtat de Torroella de Montgrí amb grandesa d’Espanya El seu germà, Agustí Robert i Surís Barcelona 1860 — 1913, pintor, treballà a Roma fins el 1889…

És considerat un precursor del jansenisme Poc temps després del 1550 s’uní a Jan Hessels i professà doctrines teològiques sobre la gràcia i el pecat, jutjades poc ortodoxes Interpretant a la seva manera l’ensenyament antipelagià de sant Agustí, afirmà que Déu no podia negar a l’home els dons de l’estat original i que el pecat original implica una mutilació de la natura, la qual en tot moment resta sotmesa a la concupiscència Pius V butlla Ex omnibus afflictionibus, 1567 condemnà 79 punts de la seva doctrina, condemnes repetides per Gregori XIII 1579 i Urbà VIII 1641 Baius escriví una sèrie d’…

Rector de la parròquia de Sant Pere, annexa a la seu valenciana, d’on arribà a ser vicari, fou membre de l’Acadèmia Valenciana Escriví diverses obres de temàtica religiosa, i una explicació sobre una moneda i una pedra antigues trobades a València, que publicà Jacint Segura en l’apèndix d’una obra seva, en la qual s’oposava a l’opinió del cronista de València, Agustí Sales De més interès és la seva Breve noticia de los principios y progresos de la Academia de pintura, escultura y arquitectura erigida en la ciudad de Valencia bajo el título de Santa Bárbara, y de la proporción que tienen sus…

Fill d’Agustí Gisbert Columbo, dedicà bona part del seu temps a completar la magna obra que havia iniciat el seu pare sobre la història de la seva ciutat natal, que s’edità entre el 1901 i el 1903 amb el títol Historia de Orihuela Consta de tres volums el primer comprèn des de la prehistòria fins allò que l’autor anomena l’“Orihuela castellana” 1242-96 el segon, “desde la sumisión de Orihuela a Aragón” 1296-1364 a l’“Orihuela aragonesa y valenciana” 1364-87, i el tercer, de l’any 1364 al 1387 L’obra fou reeditada en edició facsímil a València el 1994 També és autor de diversos estudis sobre…

Capellà, fou doctor en teologia i rector de l’església parroquial de Catí Entre els seus treballs hi ha una carta a Agustí Sales sobre l’estança de sant Vicent Ferrer a Catí, que després posseí J Pastor i Fuster Biblioteca valenciana , tom II, 1830 i diverses obres sobre religió, en especial sobre el santuari de la Mare de Déu de l’Avellà, i la imatge que s’hi venera amb aquesta advocació Historia del santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la Fuente de la Vellà, sita en el término de la villa real de Catí, obispado de Tortosa, en el reyno de Valencia 1759 Deixà inèdits altres…

Sorgí a partir de la bona acollida que tingueren els números monogràfics de la revista Fórmula En fou director el periodista Enrique Hernández Muñoz, i hi collaborà l’equip de Fórmula que tenia com a director executiu Jorge A Viñals, que n’esdevingué director posteriorment Entre els seus redactors hi havia César Rojo, Dennis Noyes, Quim Regàs, Francisco Agustí i, des de l’estranger, Giacomo Agostini, entre d’altres Incloïa reportatges, articles de tècnica, calendari de competicions i resultats De periodicitat quinzenal, es publicava el dijous el número tingué entre seixanta-sis i cent…

Fundada al març del 1923, nasqué com a branca esportiva i popular de l’Aeroclub de Catalunya Al novembre del mateix any se n’escindí, poc abans que l’aeroclub desaparegués, i canvià de seu social Fou presidida per Agustí Baranguer i tingué com a directius pilots com Ferran Llàcer o Josep Canudas Arrendà els terrenys del nou aeròdrom, més endavant batejat com Aeròdrom Canudas Realitzà tot tipus d’activitats aèries, exhibicions, bateigs d’aire i exposicions El 1926 modificà els estatuts per poder ser la representant oficial de l’aviació catalana i canvià el nom pel de Lliga Aeronàutica de…

Soci del Club Deportivo Piscinas, destacà com a saguer Fou campió de Catalunya de pala curta amb Pere Hernàndez I 1951-58, 1962, 1963, 1966, 1970 i amb José Miguel Legarrea 1972, 1973, i campió de Catalunya de pala llarga amb el mateix Hernàndez 1957-66, amb qui fou subcampió d’Espanya de pala curta 1954, 1955 Obtingué el subcampionat del món de frontennis amb Fernando Castro 1958 i amb Fernando Ucín 1962 Amb Agustí Brugués, jugà el primer partit del I Torneig Biarritz-Barcelona 1969 Fins el 1985, jugà a tennis al Club Gran Via Mar, a frontennis al Club…

El 1924 ingressà a l’Sporting Boxing Club, on entrenà sota les ordres de Pepe Comas S’inicià en la formació i l’entrenament el 1926 com a ajudant de l’expúgil i tècnic Pere Sáez Entre els seus deixebles destacaren campions d’Espanya i d’Europa, com Josep Micó, Estanislau Llàcer, Josep Lluís Martínez, Lluís Romero, Bob Allotey, Agustí Senín, Antoni Casado o Antoni Torres Dirigí també l’SBC Pertanyé a l’Agrupació de Preparadors de Catalunya El 1974 fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit Pugilístic de la Federació Espanyola de Boxa El seu fill Alfons també exercí d’entrenador i dirigí el…