Resultats de la cerca

El seu teatre correspon al gust que per la comèdia tenia el públic de l’època elisabetiana Les seves obres més conegudes són John a Kent and John a Cumber ~1594 i The Downfall of Robert Earl of Huntington ‘La caiguda de Robert, comte de Huntington’, 1606

Director de la Companyia de les Índies Orientals i el més famós dels mercantilistes anglesos, la seva obra serví de base a la crítica d’Adam Smith contra els mercantilistes Oposat a les tesis dels bullionistes, afirmà que la importació de mercaderies en canvi de metalls preciosos acabaria beneficiant l’economia, i destacà la importància de la utilització de l’or com a factor de producció Són obres seves England’s Treasure by Foreign Trade 1644 i A Discourse of Trade from England into the East Indies 1621

Educat al Saint John's College de Cambridge, treballà posteriorment amb E Rutherford Director del Cavendish Laboratory, estudià la física dels aliatges mètallics, l’estructura atòmica dels metalls i el moviment dels electrons a llur si Autor de nombroses publicacions, és considerat el creador d’una escola de metallúrgia física Fou president de la Unió Internacional de Física 1951-57 El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de física, que compartí amb PW Anderson i J Van Vleck

Del 1918 al 1931 fou successivament militant del partit conservador, independent i militant del partit laborista i ocupà diversos càrrecs públics Fundà 1932 la British Union of Fascists BUF, arran d’un viatge a la Itàlia de Mussolini, i n'esdevingué el líder Aviat, però, s’inclinà pel nazisme i provocà disturbis proalemanys Això féu que el govern britànic l’internés 1940-43 i que dissolgués la BUF El 1948 fundà l’Union Movement —inspirat en la BUF—, que s’extingí uns quants anys més tard Publicà diverses obres de política i una autobiografia

Creador de l’espectroscòpia dels raigs X, relacionà les ratlles d’aquest espectre amb l’estructura electrònica dels àtoms d’aquells elements que utilitzava com a anticàtode, i així pogué confirmar l’ordre ja establert dins la taula periòdica de Mendelejev, com també l’existència de llacunes corresponents als números 43, 61 i 75 La seva tècnica féu possible el descobriment de nous elements, com l’hafni i el reni

Deixeble de WByrd, es graduà com a batxiller en música a la Universitat d’Oxford 1588 Fou organista a la catedral de Saint Paul de Londres i gentleman de la capella reial 1592-1602 Obtingué el monopoli de la impressió musical anglesa És autor de Consort Lessons 1611, peces per a un grup instrumental mixt, i de música vocal, religiosa i profana

Conreà el paisatge inspirant-se directament de la natura i, influït per l’escola holandesa del s XVII, l’escena de gènere, i combinà tots dos temes en la major part de les seves obres, seguint la moda de l’època la seva millor etapa dins aquests gèneres correspon als anys 1788-98 Interior d’un estable 1791, National Gallery, Londres Fou també retratista

Elegit almirall pels bucaners 1666, dirigí una expedició 1668 que destruí Puerto Príncipe Camagüey i Porto Bello, i una altra 1670 que ocupà el fort de Chagres, travessà l’istme i s’apoderà de la ciutat de Panamà, d’on es retirà amb un botí abundant Carles II d’Anglaterra el féu cavaller sir i el nomenà lloctinent general de Jamaica 1674, càrrec del qual fou desposseït 1683 per abús de poder

Fill d’un miner, treballà com a mestre Fou professor al Royal College of Art de Londres 1926-39 La seva primera exposició fou el 1928 S'interessà per la talla directa, per les obres dels pobles primitius i per l’estètica surrealista i cubista Evolucionà de la figuració a la no-figuració fins a la creació d’una síntesi particular a base d’efectes de perforacions de la massa Creà unes obres monumentals fetes per a grans espais i a ple aire, a base de buits i plens i dotades d’una gran força d’expressió fantàstica Figura jacent 1929, La Mare de Déu i l’Infant església de Saint Matthew de…

Professor a Cambridge 1911-39 i director de la revista Mind en 1921-47, s’alineà amb el corrent dels crítics de l’idealisme, entre els quals Bertrand Russell i LWittgenstein, amb els quals posà els fonaments de la filosofia analítica, posició reflectida en els articles com The Nature of Judgement 1899 i The Refutation of Idealism 1903, que posteriorment recollí en els Philosophical Studies 1922 Tractà àmpliament de problemes ètics, que abordà des de la perspectiva de l’anàlisi lingüística, i arribà a la conclusió que el terme ‘bo’ i els seus derivats i sinònims que fonamenten els sistemes…