Resultats de la cerca
Es mostren 3062 resultats
Miguel Antonio de la Gándara
Història
Polític castellà.
Eclesiàstic, ocupà diversos càrrecs diplomàtics i, a Roma, preparà, com a secretari del cardenal Portocarrero, el concordat del 1753 amb la Santa Seu Per encàrrec de Ferran VI escriví uns Apuntes sobre el bien y el mal de España 1765 Acusat de participar en el motí de Squillace 1766, fou processat i empresonat a Pamplona
Antonio de Escobar y Mendoza
Cristianisme
Jesuïta castellà.
Típic exponent de la casuística, hom l’ha considerat el pare del laxisme Escriví Liber theologiae moralis 1644
António dos Santos Ramalho Eanes
Història
Militar
Política
Militar i polític portuguès.
Del 1958 al 1974 ocupà diversos càrrecs militars a les colònies Caigut el règim salazarista 1974, contribuí a dominar l’intent revolucionari del novembre del 1975 El mateix any fou ascendit a general i fet cap d’estat major de l’exèrcit Elegit 1976 i reelegit 1980 president de la república, sovint topà amb els successius caps de govern a causa de la seva visió personal de la política portuguesa Cap al final del seu mandat presidencial 1985, promogué el naixement del Partido Renovador Democrático, que esdevingué la tercera força política del país a les eleccions legislatives del 1985 L’any…
Diego Antonio Cernadas de Castro
Literatura
Escriptor en gallec i castellà.
Fou rector de Fruime La seva abundosa producció, recollida a Obras en prosa y verso 1778-81, mostra influències neoclàsssiques
Marc’Antonio de Bologna Cavazzoni
Música
Compositor italià.
Visqué a diverses corts italianes a partir del 1520 hom el troba com a clavecinista del papa Lleó X a Roma S'establí a Venècia el 1522, on fou cantor a l’església de Sant Marc 1545-59 Hi publicà Recerchari, Motetti, Canzoni libro primo 1523, primera obra italiana que conté composicions escrites exclusivament per a instruments de tecla El seu fill, Girolamo Cavazzoni , anomenat d’Urbino , fou un dels organistes italians més destacats del s XVI
António Dinis Cruz e Silva
Literatura
Poeta neoclàssic portuguès.
Fou un dels fundadors de l’Arcadia Lusitana Una part de les seves obres fou publicada a Lisboa, en sis volums 1807-17 El poema Hissope ‘El salpasser’ és una sàtira anticlerical, inspirada en el voltairianisme del marquès de Pombal
Antonio del Castillo y Saavedra
Pintura
Pintor, el més important de l’escola cordovesa.
Influït per Zurbarán, al taller del qual treballà, per Ribera i per l’escola napolitana, evolucionà des d’un plasticisme de volums escultòrics a una tècnica més brillant i desimbolta Hom en destaca la pintura religiosa El Calvario Museu de Còrdova, i la sèrie de sis quadres Historia de José Museu del Prado, d’un gran rigor realista
António Óscar de Fragoso Carmona
Història
Militar
Militar i polític portuguès.
El 1926 participà en el cop d’estat del general Gomes da Costa, que derrocà el govern Fou nomenat ministre d’estat i, després, cap de govern Dominat un fort aixecament contra la dictadura 1927, organitzà un plebiscit en el qual fou elegit per a la presidència de la República 1928 Atorgà el ministeri de finances i, més tard, la presidència del govern a Oliveira Salazar, la política del qual sempre sostingué Carmona fou reelegit sense interrupció en 1935, 1942 i 1949
Antonio di Ventimiglia e Lauria
Història
Noble, segon comte de Collesano, baró de Due Petralie, Ismello, Caronia i Belice, gran camarlenc de Sicília (1392) i un dels quatre vicaris de la reina Maria I.
Pel fet de no poder sofrir la prepotència dels cavallers catalans, el 1393 es rebellà contra el rei Martí I i colligat amb altres barons posà setge a Nicòsia i s’enfrontà als exèrcits reials comandats per Ramon de Bages i Guerau Alemany, que derrotà prop de Castrogiovanni el 1394 Caigué, però, en una emboscada que li parà Hug de Santapau, que el féu presoner Perdonat pel rei, li foren restituïts gairebé tots els seus béns, i el 1396 li donà la baronia i castell de Caltavuturu Es tornà a rebellar i el 1397 li foren confiscats de nou tots els béns Per intercessió del gran conestable Jaume de…
Nanni d’Antonio di Banco
Escultura
Escultor florentí.
El seu estil, antecedent del de Donatello, uneix la inspiració clàssica a la línia i la gràcia gòtiques Treballà a la catedral de Florència, on féu per a la Porta della Mandorla un Profeta 1407-8 i, a partir del 1414, l' Assumpció i, per a la façana, un Isaïes 1408, avui a l’interior de la catedral i un Sant Lluc 1413, avui al Museo dell’Opera del Duomo Per als nínxols exteriors d’Orsanmichele esculpí les estàtues de Sant Elies, Sant Felip i el grup dels Quatre sants coronats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina