Resultats de la cerca
Es mostren 6607 resultats
Tribuna d’Arqueologia
Revista en català especialitzada en arqueologia.
Fou creada l’any 1983 amb la finalitat de difondre els resultats de les excavacions fetes a Catalunya, sense excloure la publicació de treballs sobre jaciments destacats d’altres àrees Els anys noranta s’hi publicaren també treballs referents a la conservació i difusió dels béns patrimonials Apareix amb una periodicitat anual
Nèstor
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, rei de Pilos i fill de Neleu.
En la Ilíada apareix com un dels capitosts grecs de la guerra de Troia i es destaca sempre per la seva prudència en el parlar Pel fet que evoca accions anteriors a la guerra troiana, hom pensa que la seva figura potser ja havia estat celebrada en els cicles èpics més antics
Santa Maria d’Espluga de Serra (Tremp)
Art romànic
Hom creu que es tracta d’una església d’origen romànic, encara que avui es presenta força modificada per capelles laterals i l’absis capçat No trobem cap notícia que ho pugui confirmar Pertanyia a la diòcesi de Lleida i apareix dedicada a la Purificació n’era sufragània l’església de la Torre
Sant Sadurní de Segalers (Cardona)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, al lloc de Segalers No sabem si arribà a ser parròquia o sufragània, o no passà de capella rural El lloc i l’església apareixen citats el 993 Després no apareix cap dada important Actualment no es coneixen les restes d’aquest temple
Sant Miquel de Rocafort (Sant Esteve de Llitera)
Art romànic
Aquesta antiga església parroquial del poble de Rocafort formà part del bisbat d’Urgell fins el 1956, en què passà a Lleida S’esmenta per primera vegada en la relació d’esglésies del bisbat d’Urgell que contribuïren a la dècima del 1391 Hi apareix el capellà de Rochafort , que pagà 14 sous
escreix
Dret català
Donació de caràcter voluntari, que el marit fa a la muller, que compensa en certa manera el dot aportat per ella, per tal d’ajudar al sosteniment de les despeses familiars, d’acord amb el règim econòmic de separació de béns de la família catalana.
La muller només pot exigir-lo si el marit ha rebut el dot A manca de pacte, dissolt el matrimoni per mort del marit, la muller passa a usufructuar l’escreix Ha tingut una gran importància mentre el dot fou una institució viva, i apareix profusament regulat en les fonts del dret català
Índex KWIC
Arxivística i biblioteconomia
Tipus d’índex permutat que s’organitza per mitjans mecànics tot fent la selecció de les paraules amb contingut, extretes dels títols dels articles de les revistes que hom maneja en preparar butlletins documentals.
En resulta un índex de paraules clau dins el context Es representa d’una forma molt pròpia encolumnant les paraules clau al centre de la pàgina i en estricte ordre alfabètic, però dins el text complet del títol de l’article al qual pertany Cada títol apareix tantes vegades com paraules clau té
porrectus
Música
Neuma de tres notes, la segona de les quals és més greu que les altres dues.
El signe és format per la unió de tres accents agut, greu, agut La seva representació més habitual és per mitjà d’una clivis longa o no el traçat descendent de la qual forma un angle agut amb el tercer element, una virga que de vegades apareix desunida del traçat de la clivis
Ausiàs de Sant Joan
Literatura catalana
Notari i poeta.
Vida i obra Amb tota probabilitat era escrivent quan l’any 1488 concorregué al certamen en llaors de sant Cristòfol amb la composició Si dels infels Polifemo y Golies Sembla que era amic de Jeroni Fuster, i el 1498 apareix ja documentat com a notari Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
Santa Maria d’Adrall (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
El lloc d’Adrall, esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix en una donació del 855, —encara que en aquest cas es fa referència al monte Atralle — i en una altra donació del 953 d’un alou dominical A partir d’aquestes dates les notícies sobre Adrall es repeteixen en documents dels segles XI i XII L’any 1141, el bisbe d’Urgell, Pere, donava a Santa Maria de la Seu d’Urgell l’església d’Adrall En virtut del pariatge del 1278, el castell d’Adrall havia de passar al vescomte de Catellbò tanmateix, el lloc continuà essent de la senyoria de Santa Maria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina