Resultats de la cerca
Es mostren 68646 resultats
ricercare
Música
Als segles XVI i XVII, peça instrumental tant en estil imitatiu com en estil improvisat.
Es considera que el ricercare imitatiu és l’equivalent instrumental del motet vocal De tempo més aviat lent, es caracteritza pel tractament imitatiu dels diferents temes que apareixen, i sovint utilitza recursos contrapuntístics, com ara l’augmentació, la disminució o la inversió El ricercare imitatiu podia ser per a un conjunt d’instruments o per a orgue En la primera modalitat, conreada per autors com H Isaac o A Willaert, s’observa un estil molt proper al motet, amb nombroses entrades imitatives En la segona modalitat, conreada per autors com A Gabrieli, G Frescobaldi o JS Bach, s’observa…
Radamantis
Mitologia
Antic déu de Creta, fill de Zeus i, com Minos, rei i legislador.
Considerat també senyor del món ultraterrenal de l’Elisi o Illa dels Benaurats, en l’obra de Plató apareix com a jutge dels morts, juntament amb Èac i Minos
imposar
Obligar a acceptar (una persona) com a autoritat, com a company, etc.
Orquestra Simfònica de la RTVE
Música
Formació creada l’any 1965 com a orquestra titular de la Radiotelevisió Espanyola.
Orquestra de referència a l’Espanya de la segona meitat del segle XX, l’Orquestra Simfònica de la RTVE debutà el 1965 dirigida per Odón Alonso al Festival Internacional de la Societat Internacional per la Música Contemporània, si bé la seva presentació oficial la feu alguns dies més tard al Teatro de la Zarzuela sota la batuta del seu director i fundador, Igor Markevitch A més del mateix Markevitch, n’han estat directors titulars Antoni Ros Marbà 1965-67, Enrique García Asensio 1966-84 i des del 1998, Odón Alonso 1968-84, Miguel Ángel Gómez Martínez 1984-87, Arpad Joó 1988-90 i Sergiu…
saber
Filosofia
Coneixement teoricopràctic relatiu a situacions o realitats tant objectives com subjectives.
Hom sol distingir entre el saber vulgar o comú , basat en l’experiència de la vida i sovint barrejat amb prejudicis de tota mena, i el saber científic o saber en sentit estricte, rigorós i racional i en el si del qual hom pot incloure el saber filosòfic bé que aquest sigui sovint contraposat a la ciència pròpiament dita Hom pot distingir així mateix, seguint Max Scheler, entre un saber tècnic , arrelat en la necessitat i sovint centrat en l’àmbit material la tècnica, en general, bé que també pot referir-se a l’espiritual com és ara l’ascètica, un saber culte , fonamentat en l’admiració i la…
voluntariat
Dret
Fet de treballar com a voluntari en un treball social concret.
El 17 de gener de 1996 s’aprovà la llei del voluntariat, que té per objecte promoure i facilitar la participació solidària dels ciutadans en actuacions de voluntariat dins del si d’organitzacions sense ànim de lucre públiques o privades Aquestes situacions de voluntariat comprenen activitats d’interès general com activitats assistencials, de serveis socials, cíviques, educatives, culturals, científiques, esportives, sanitàries i de defensa del medi ambient, entre altres Les activitats han d’ésser desenvolupades per persones físiques i no s’han de realitzar en virtut d’una relació retribuïda,…
Joan Camisó
Història
Militar
Prengué part a la batalla de Lepant (1571) com a capità de galeres.
Hom li atribueix la mort de l’almirall turc ‘Alī Paixà i l’ofrena del pavelló de la nau capitana turca, com a trofeu, a l’església de Sant Feliu de Guíxols, on encara es conserva
Partit Maurista
Partit polític
Partit sorgit com a moviment al novembre de 1913.
Quan Eduardo Dato fou nomenat presidentdel govern, s’articulà un corrent intern del Partit Conservador que es reclamava del lideratge d’Antoni Maura Al gener de 1914 es reuní una Assemblea nacional de mauristes que creà una organització pròpia sota la presidència d’Ángel Ossorio y Gallardo, amb una direcció integrada en un Comité Central de Acción Maurista situat al cim d’una estructura de comitès provincials i locals El 1918 experimentà una reorganització que només aportà el canvi de nom de l’òrgan suprem ara Junta Nacional de Acción Maurista i la previsió de l’existència potestativa de…
Vedānta
Darrer dels grans sistemes filosòfics ortodoxos del bramanisme (darśana), conegut també com a Uttara Mīmāṃsā (‘hermenèutica suprema’), per oposició al Mīmāṃsā, per tal com se centra en l’aspecte sapiencial dels Vedes.
Formulat en el Vedāntasūtra de Bādarāyaṇa , sosté la identitat de l’home atman i del real o absolut brahman , identitat que hom copsa no pas pel coneixement lògic tarka, sinó per una intuïció directa jñāna , tal com afirmen els Upaniṣad El món fenomènic, resultat de la illusió māyā , no té una existència separada creure en aquesta realitat a part genera el cicle de les reencarnacions sansāra Interpretacions diverses de l’inici del Vedānta-sūtra han generat formulacions filosòfiques tan oposades com l' advaita no-dualisme de Saṅkara , el viśiṣtadvaita nodualisme qualificat de RāmInuja…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina