Resultats de la cerca

Estudià orgue amb JP Sweelinck a Amsterdam del 1601 al 1603 Des d’aquest any fins a la seva mort ocupà el càrrec d’organista a l’església de Sant Pere d’Hamburg A partir del 1526 també es responsabilitzà de l’orgue de l’església de Santa Gertrudis Ocupà els càrrecs eclesiàstics de vicari i degà de la catedral d’Hamburg Escriví sobretot música per a orgue, sovint a partir de melodies de corals També compongué algunes obres vocals molt influïdes pel seu estil instrumental Tingué molta fama com a mestre d’orgue

Vida Germà de l’escriptor carmelità Jaume Montanyes Pertanyé a l’orde augustinià, en el qual arribà a ocupar càrrecs importants Fou prior del convent de Saragossa i vicari general de l’orde Participà en controvèrsies teològiques i filosòfiques a Roma Des del 1556 ocupà una càtedra de retòrica i lògica a la Universitat de Lleida, i des del 1565, la d’arts a la de València Publicà diverses obres de teologia i filosofia, i el tractat musical In musicam liber unus 1566 Bibliografia Complement bibliogràfic Montanyes, Vicent In musicam liber unus , 1566

Negociant associat al banc perpinyanès d’Agustí Vassal, ocupà molts càrrecs en nombroses societats i associacions de l’època En aquest sentit fou, entre d’altres, vicepresident de la Caixa d’Estalvis de Perpinyà 1890, president de la Société d’Etudes Catalanes 1906 i tresorer general de la gran federació de societats de mútues, La Roussillonnaise 1907 Erudit de la història local, és conegut per la historiografia per treballs o apunts com ara Notice historique sur la Caisse d’épargne de Perpignan 1908 i “Le catalan à l’école”, Revue Catalane 1908

Frare trinitari descalç i després servita, exercí diversos càrrecs dins els dos ordes en convents valencians i catalans Escriví i publicà un Epítome de la milagrosa fundación de la sagrada orden mendicante de los Siervos de Nuestra Señora, colegido de sus historias y bulas apostólicas 1611 i una Historia de la maravillosa vida, angélica conversación y preciosa muerte del glorioso san Onofre, rey, anacoreta y confessor 1620 restà manuscrita una Vida, conversación y muerte del bendito padre fray Francisco Davón, valenciano, de la orden de la Santíssima Trinidad , que enllestí el 1605

Estudià al Conservatori de São Paulo S’interessà pel folklore del país i es convertí en un dels pares de l’etnomusicologia brasilera Les seves aportacions en aquest camp foren fonamentals per al desvetllament de la consciència nacionalista en la música La seva contribució més important és el llibre Ensaio sôbre a musica brasileira 1928, on aborda l’estudi dels trets rítmics, melòdics, harmònics i formals de la música popular Exercí diversos càrrecs oficials, fundà un arxiu sonor d’enregistraments de música tradicional del Brasil i ensenyà al Conservatori de São Paulo

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Heilbronn, on en 1941-42 dirigí l’orquestra del teatre El 1946 es posà al capdavant de la Filharmònica de Friburg i del 1954 al 1957 es feu càrrec de la direcció musical de l’Òpera de Düsseldorf Posteriorment es traslladà a Colònia Ocupà també càrrecs de direcció musical de les òperes de Sarrebrück 1964 i Wiesbaden 1974-88 Nomenat director de la Reial Òpera d’Estocolm el 1990, el 2001 hi dirigí Les noces de Fígaro i Electra

Membre del Club Natació Barcelona, al gener del 1921 esdevingué president del comitè tècnic de la Federació Espanyola de Natació Amateur FENA en representació del seu club El 1924 renovà el càrrec a títol personal, fet que disgustà el seu club, a qui tampoc no agradà la seva actuació en els Jocs Olímpics de París 1924, en què fou el cap de waterpolo de la delegació espanyola Fou rellevat de tots els seus càrrecs i expulsat de l’entitat Anteriorment, havia estat cofundador i nomenat membre d’honor del Collegi Català d’Àrbitres 1922

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, destacà especialment en classe dragó Fou campió d’Espanya 1960 i de Catalunya 1963, i guanyà la Copa Diputació 1966 i regates d’àmbit internacional com el Trofeu Araquan, la Copa Acàcia i el Trofeu Dux 1961, 1963 Disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, formant tripulació amb el seu germà Josep i Joan Mirangels D’altra banda, exercí diversos càrrecs en la Federació Espanyola de Tir Olímpic i, el 1972, rebé el diploma d’honor de la Unió Internacional de Tir

Debutà com a àrbitre el 1952 en un partit de categoria juvenil i l’any següent dirigí el seu primer encontre a primera divisió en un derbi Reus Deportiu-Reus Ploms El 1956 adquirí la categoria internacional i participà en tres Mundials 1958, 1960, 1964 Es retirà el 1966 amb 760 partits arbitrats, 70 dels quals internacionals, i dos anys després entrà a la Federació Catalana de Patinatge Poc després va ser designat president del Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana i més tard vicepresident del de l’Espanyola, càrrecs que ocupava quan morí

Participà en les guerres napoleòniques, en contra de la insurrecció dels decabristes el 1825, en la guerra russoturca 1828-29 i en la campanya en contra de la revolució polonesa 1831 Home de confiança de Nicolau I, participà en les deliberacions del tractat de París 1856, final de la guerra de Crimea Ocupà elevats càrrecs de l’estat i s’oposà durament a l’alliberament dels camperols El seu germà Mikhail F'odorovič Orlov 1788-1842, decabrista, fou empresonat el 1825 i, alliberat per la influència del seu germà, abandonà les idees revolucionàries