Resultats de la cerca
Es mostren 1262 resultats
pic de Comalespada
Cim
Contrafort occidental del massís de Colomers (2 808 m alt.), a la capçalera de la Noguera de Tor, dins el terme de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), al nord del pic de coma les Bienes, damunt l’estany de Cavallers.
honorable
Història
Tractament donat, als Països Catalans i durant l’Antic Règim, a consellers, jurats, juristes, notaris, cavallers, eclesiàstics, etc, sovint en substitució d’altres tractaments, o afegits a ells, més propis de cada estament o categoria, com el de magnífic, discret, etc.
queixada
Bufetada simbòlica i amical que es donava en senyal de confiança o per motius rituals als patges i als nous cavallers o la donada pel bisbe als infants i als adults en el moment d’administrar el sagrament de la confirmació.
batalla de Benevent
Història
Militar
Combat disputat prop de Benevent el 26 de febrer de 1266 entre els exèrcits conduïts per Manfred, rei de Sicília, i el rival suscitat contra ell pel papat, Carles d’Anjou; cavallers catalans combateren entre les forces del rei sicilià.
La derrota i la mort de Manfred lliuraren a Carles d’Anjou el regne de Sicília
Calonge de Segarra

Calonge de Segarra (Anoia)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al límit N de la comarca, a la zona de contacte entre la Segarra i el Bages.
Situació i presentació Municipi de 37,15 km 2 , situat a la part N de l’altiplà de Calaf, el terme del qual mig envolta aquesta població Límita al N amb Pinós i amb l’enclavament d’Enfesta de la Molsosa, al NE amb la Molsosa, a l’E amb Sant Pere Sallavinera, al SE amb Calaf, al SW amb Pujalt, i a l’W amb Castellfollit de Riubregós El seu terme forma amb Castellfollit de Riubregós el sector més extrem del NW de la comarca de l’Anoia El terreny de Calonge és trencat per petits turons i fondalades, amb alçades mitjanes de 620 a 700 m, bé que a causa de les bòbiles i indústries de ceràmica, que…
Les cases fortes
Art gòtic
Entre els masos i els castells, amb característiques de fortalesa i a la vegada de cases residencials, hi havia arreu del país les domus o cases fortes, anomenades així sobretot a partir dels segles XII i XIII Inicialment, hi predominava l’aspecte defensiu i per això són anomenades turres , fortitudines i fins castra , bé que aquests eren petites fortaleses, estratègicament situades, però sense terme propi ni jurisdicció i integrades dintre els límits d’un castell termenat Més tard, sobretot en època del gòtic, prevaldrà el nom de domus i en algun cas el d’“estai” o “stadi”, amb el sentit de…
Francesc Jeroni Benet Franc, ardiaca de Santa Maria del Mar (1554-1557)
El 22 de juliol de l’any 1554, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Jeroni Benet Franc Segle XVI, ardiaca de Santa Maria del Mar diputat militar Dalmau de Copons, senyor del Bullidor diputat reial Joan Reard no jurà el càrrec oïdor eclesiàstic Francesc Vila, canonge de Vic diputat reial Antic Senespleda, donzell de Barcelona diputat reial Jeroni Roca, de Girona no jurà el càrrec La documentació de l’època no aporta cap dada sobre la biografia del diputat eclesiàstic, Francesc Jeroni Benet Franc Joan Reard, extret per al càrrec de…
Benavent de Segrià

Benavent de Segrià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat a la plana segrianenca del N de Lleida i limita amb els termes de Vilanova de Segrià NW, Corbins NE i E, Torre-serona S, Torrefarrera i Rosselló W El terme, regat des d’antic per la clamor de Segrià i des del segle XII pel canal de Pinyana, es troba al sector pròxim a la dreta de la Noguera Ribagorçana i també a la dreta del Segre Comprèn el poble i cap de municipi de Benavent de Segrià, els antics llocs d’Alendir i la Grallera, i les partides de los Trollers, Arbobar, el Camí de Corbins, lo Molí d’Alendir, lo Torricó i lo Moreral La principal via de…
caça

Caçador de perdius, acompanyat per gossos de caça (Composicio de Jaume Pahissa)
© Fototeca.cat
Caça
Acció de caçar.
La caça fou una de les primeres activitats bàsiques humanes Durant el Paleolític i l’Epipaleolític constituí la font essencial de l’alimentació, complementada amb la recollecció de vegetals i la captura d’animals petits A partir de l’aparició de l’agricultura i la ramaderia, a l’època neolítica, vers el 7000 aC, fou encara durant segles un complement important, tant com a aliment com per l’aprofitament de les pells Era feta amb trampes, per a les bèsties més grosses, i amb armes La gran majoria dels pobles primitius actuals combinen la caça amb els productes agropecuaris Les àrees de…
Els símbols religiosos: Montserrat i sant Jordi
Si durant la Renaixença cristallitzaven els símbols polítics d’identitat, també ho feien, en un procés molt semblant, els religiosos Els dos més rellevants foren Montserrat i sant Jordi Gravat commemoratiu del Millenari de la Mare de Déu de Montserrat, 1880 MFM / GS La muntanya, el monestir benedictí i la Moreneta han esdevingut un focus potent d’identitat, que ha convertit Montserrat en el santuari nacional per excellència Hom pot veure’n el procés Segons Anselm Albareda i Ramoneda, cal cercar els orígens del monestir en una ermita que existia a la muntanya des de temps molt antic, dedicada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina