Resultats de la cerca

Fundada el 1932, el primer president fou Josep Buxadera Ha organitzat sessions de partides simultànies amb la presència dels mestres Ribera, Rey Ardid, Koltanowski, Romanixin i Kortxnoi, entre d’altres, i competicions amb primeres figures mundials, com el Torneig Internacional de Sitges 1934 També ha organitzat el Torneig Nacional d’Escacs de Sitges-Gran Premi Malvasia Robert 1948, 1949, amb jugadors com Pomar, Bernstein, Hugot, Almiñana i Marcet Des del 1975 organitza l’Obert Internacional Vila de Sitges Els jugadors més destacats sorgits del club han estat Antoni Ayas, Josep Lluís Maroto,…

El terme nasqué als Estats Units cap als anys vuitanta del segle XX com a reacció a la forma d’origen mèdic transsexual , que cada cop més tendeix a reservar-se a les persones que s’han sotmès a operacions o tractaments vinculats al canvi de sexe o d’atributs sexuals El terme transgènere inclou tota la varietat de comportaments i característiques i no tan sols atributs físics que en una mateixa persona deixen d’estar vinculats només a un dels dos sexes, segons el punt de vista propi, sobretot, de la tradició occidental Nombroses cultures reconeixen categories específiques i disposen de termes…

Començà a competir en curses de muntanya l’any 2003, disciplina de la qual fou campiona del Circuit Català 2004, 2005, campiona de Catalunya 2005, guanyadora de la Copa Catalana 2006, 2007, guanyadora de la Copa d’Espanya 2005 i campiona d’Espanya 2008 Fou campiona del món els anys 2006 i 2007 Per altra banda, representà Espanya amb l’equip de curses de muntanya en el Campionat d’Europa del 2009 i en el Campionat del Món del 2010, ambdues proves celebrades a Canazei En la cita continental aconseguí el tercer lloc del quilòmetre vertical i el segon a l’ skyrace , que li valgué el segon lloc de…

A mesura que l’estructura feudal dels s XI i XII permetia la formació de municipis amb dret a elegir els propis representants i prendre acords amb caràcter executiu, cada un d’ells procurava de conservar els documents originals acreditatius dels privilegis i les llibertats i els registres de les resolucions del consell, així com els llibres de comptabilitat La classificació de l’arxiu comprenia separadament els documents rebuts privilegis, lletres, suplicacions, etc, els produïts per l’administració acords, lletres patents o closes, crides, ordinacions, etc, processos, contractes…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon simple cítara de vara Utilitzat per l’home des de temps remots, és conegut a Àfrica, Amèrica i Àsia Algunes tribus africanes s’han servit de l’arc indistintament per a la caça i la música, circumstància que, en alguns sectors, ha portat a considerar-lo com el primer instrument de corda utilitzat per l’home Els tipus d’arc musical més coneguts són l’arc a terra, l’arc de boca i l’arc de carbassa El primer consta d’una tija clavada a terra i una corda fixada per un extrem a la tija i per l’altre a una membrana o planxa, sovint d’…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de cavitat globular, colpejat indirectament, per sacseig Consisteix en una carbassa, o un altre fruit natural de cavitat globular, al qual s’ha inserit un mànec de fusta o agafador L’interior de la cavitat conté les llavors del fruit, o unes altres llavors, que són les que produeixen el so en sacsejar l’instrument Generalment, es toquen per parelles -i s’anomenen, per tant, en plural maraques- sostenint-ne una a cada mà, amb moviments alternants entre totes dues mans Tradicionalment han estat utilitzades en l’acompanyament rítmic de…

Aquesta independència d’altres paràmetres musicals fa del gir melòdic un concepte més general, més abstracte que el de motiu Tot i que es tracta d’un tema poc estudiat, seria possible establir-ne una classificació Aquesta podria seguir criteris molt generals basats en moviments concrets dins l’escala diatònica, tot acostant-se, per una banda, a les categories de brodadura, doble brodadura, appoggiatura , etc però sense les implicacions harmòniques i mètriques que tenen, i, per l’altra, a les classificacions dels ornaments mordent, grupetto , etc, o bé criteris més concrets que…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta, de perforació cònica Es tracta d’una mena d’oboè popular fet d’escorça tendra d’avellaner o de freixe, tallada en espiral i cargolada en forma de paperina que queda subjectada al tram més ample per una petita estella de fusta o espina d’arç Per l’altre extrem s’insereix una inxa que pot ser feta de la mateixa escorça, o bé s’aprofita la primera volta de l’escorça, que ha d’estar ben ajustada, per a fer-ne una inxa prement-la fins que quedin dues làmines planes sense separar-les de la resta d’escorça Habitualment no…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec La caixa tenia les escotadures poc pronunciades i presentava normalment dues oïdes en forma de C El mànec era curt i normalment sense trasts i el claviller recte, en forma de cor o bé de fulla amb les clavilles posteriors En els primers models el pont era quasi pla i no permetia tocar les cordes independentment Es recolzava l’instrument al pit o l’espatlla i es tocava amb un arc tou i flexible, amb cops d’arc ràpids i llargs, amb els quals la melodia produïda per la corda més aguda s’acompanyava amb…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Fets generalment d’un aliatge de coure i estany, els plats tenen un diàmetre que oscilla entre els 20 i els 65 cm A més d’entrexocant-los manualment, agafats un amb cada mà mitjançant una nansa central, es poden fer sonar amb l’ajut d’un mecanisme accionat per un pedal xarleston o percudint-ne o fregant-ne un de sol Les seves possibilitats tímbriques i dinàmiques varien segons el procediment i l’indret de percussió o de frec entrexoc mutu de tot el cos, entrexoc de les vores, percussió…