Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València Els seus primers treballs anaven en la línia de la pintura expressionista, a través de la qual oferia la seva visió dels conflictes socials Amb Jordi Ballester el 1966 fundà l’ Equip Realitat , en el qual desenvolupà la seva obra fins que se separà de Ballester 1976 Posteriorment començà una trajectòria personal, en la qual destaquen les escultures de temes típicament urbans amb uralita i cartó cosit Explorà també les possibilitats del grafit amb característics clarobscurs tridimensionals Rebé, entre altres guardons, el premi…

Espartero en decretà la dissolució 1841, ordre que no fou aplicada fins després de l’enderrocament de la Ciutadella, a la fi del mateix any Gràcies, tanmateix, a la intervenció de l’ajuntament barceloní, el governador reconegué 1842 la societat, amb el nom nou de Societat de Protecció de Barcelona i sota certs condicionaments gestió econòmica pública, reunions anunciades prèviament a l’autoritat La concessió d’un préstec per part de la diputació permeté als obrers la construcció d’una fàbrica cooperativa 1842 El mateix any, arran de la sufocació del moviment revolucionari en el qual havien…

Fundat l’any 1968, practicà el judo, el karate i el taekwondo, i fou un dels pioners de l’Estat en la pràctica del kendo i l’aikido Fou impulsat per la Diputació Provincial de Barcelona i la seva seu s’ubicà a l’antic teatre de la Casa de la Caritat, en unes installacions punteres a Europa Els seus primers professors foren José Pons i Fernando Térmens Organitzà diverses competicions d’àmbit català i estatal, com Campionats i Copes d’Espanya i de Catalunya El 1970 acollí la primera competició d’àmbit estatal, la Copa d’Espanya de judo Obtingué èxits rellevants en totes les competicions Impartí…

Fill d’Enric Estruch Giner, promotor de la vela al Club Nàutic d’Arenys de Mar CNAM, entitat que des del 1993 organitza una competició d’optimist que porta el seu nom Membre del CNAM, disputà dos Campionats del Món de la classe optimist 1971, 1972, en el darrer dels quals assolí la medalla d’or amb Tomàs Estela, Jorge Martí i els germans Eduard i Jordi Fornells En la classe 470 fou campió de Catalunya 1976 amb Emili Gras I en creuer fou tripulant del Catalunya en la primera volta a Espanya 1983 i campió de Catalunya de la classe VI-VII amb el Tauró 1988 Fou declarat millor esportista nàutic…

El 1263 Jaume I aprovà la fundació i la dotació d’una confraria de Sant Jordi a Terol El 1303 n'hi havia una altra d’establerta a Múrcia La confraria de València, composta de cavallers que portaven vestit blanc amb creu vermella, rebé un reglament el 1353 A Girona fou creada per l’infant primogènit Joan, duc de Girona, el 1386, a l’església dels framenors La confraria de Mallorca fou creada per Joan II el 1460 i la de Lleida el 1553 A Barcelona hi havia també confraries de Sant Jordi des de la fi del s XIV Pere el Cerimoniós el 1371 hi havia fundat la confraria dels cavallers de…

Format en diferents tallers de Barcelona, es professionalitzà el 1934 i amplià estudis a París 1946-48 i altres països d’Europa La seva obra, sempre figurativa, reflecteix l’angoixa existencial i mística de l’home actual, com resulta evident en les sèries de filòsofs, astrònoms i artistes davant la tela, dels quals destaca el bust Tales de Milet El 1954 fou nomenat director de l’Escola-taller d’Art de Tarragona, on exercí una important tasca docent, al temps que exposava a l’Estat espanyol i a l’estranger la seva obra Obtingué, entre d’altres, els premis Sant Jordi 1958 de la diputació de…

Vida i obra Familiar d’Alexandre VI, fou secretari particular seu i de Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb Maria Enríquez, i, posteriorment, quan anà a València i a Gandia per prendre possessió dels seus estats 1494-96 Fou rector de Poios, canonge de València i de Cartagena, i beneficiat de Saragossa i d’Oriola Autor de la resposta poètica “Ans que peccant, general malaltia”, dirigida a Narcís Vinyoles, publicada a  Les trobes en llaors de la Verge Maria València 1474 També fou un dels jutges, juntament amb Baltasar Sorió i Francesc de Fenollet, del…

El 1860 anà voluntari a la guerra d’Àfrica quan, durant el Bienni Progressista, ja havia presidit a Barcelona una societat secreta 1856 Francmaçó des del 1863, formà part el 1868 de les juntes revolucionàries de Barcelona i de Martorell Fou diputat provincial a la Diputació de Barcelona el 1871 i diputat a Corts per Igualada els anys 1872-73 i 1873-74, durant la Primera República, i portà a terme una remarcable activitat parlamentària mitjançant diverses intervencions i la participació en comissions Durant aquells anys també destacà com a periodista polític entre el 1868 i el 1870 publicà la…

AAVV La formació i expansió del feudalisme català “Actes del colloqui organitzat pel Collegi Universitari de Girona” 8-11 gener 1985, Homenatge a Santiago Sobrequés, Girona Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives biografies catalanes Sèrie històrica núm 1 Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans , 2 vols Edicions 62, coll Estudis i Documents 14, Barcelona 1970 R Alberch i N-J Aragó Els…

Fins a les acaballes del segle XIX, les excavacions arqueològiques responien solament a l’afany d’aconseguir peces per a nodrir les colleccions d’art de la majoria dels museus Actualment hom es preocupa més de la reconstrucció del passat històric així, les excavacions modernes procuren un rigor en la determinació i l’estudi de les estratigrafies i de la dispersió dels materials Als Països Catalans hom en pot considerar com a precedents llunyans la recollida d’objectes arqueològics sorgits fent obres diverses, com passà a Dénia al segle XVI o a València al XVII Durant el XVIII,…