Resultats de la cerca
Es mostren 4553 resultats
sistema
Música
Conjunt d’elements musicals (generalment notes o acords) que, relacionats d’alguna manera entre ells, constitueix un tot orgànic, subjecte quasi sempre a determinades lleis.
Entre els sistemes musicals més usuals hi ha el sistema de quintes i els seus subsistemes, com el sistema heptatònic i el sistema pentatònic , entre d’altres, el sistema de tons escala de tons o el sistema microtonal microtonalitat Sovint també es parla de sistema modal i de sistema tonal, que formarien part, bàsicament, del sistema heptatònic El sistema és un concepte abstracte que requereix algun tipus de representació gràfica com l' escala o la sèrie que el mostri Per aquesta raó, moltes vegades es fa referència al sistema directament per una de les seves representacions…
kora

Kora
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada propi d’algunes regions de l’Àfrica negra occidental.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les arpes-llaüt La caixa de ressonància és formada per mitja carbassa buida sobre la qual hi ha estesa una pell tibant Les cordes són fixades a un mànec cilíndric de fusta mitjançant tires de cuir que en permeten l’afinació Un pont de fusta de considerable alçada, amb osques laterals, és fixat sobre la pell de la caixa de manera que les cordes es disposin a ambdós costats, en parallel i formant un pla perpendicular amb la caixa, la qual cosa pot fer considerar la kora com a arpa doble Les cordes -vint-i-una onze a la banda…
pedal
Música
Tecla per a ser tocada amb el peu, especialment en l’orgue.
Consisteix en una palanca de mida i posició adients perquè l’intèrpret pugui pressionar-la amb un sol peu, mentre té les mans ocupades en el teclat manual, i que acciona un mecanisme semblant al d’aquest per tal de produir-hi notes d’una tessitura generalment greu El mecanisme del pedal pot produir directament el so o bé limitar-se a tibar una tecla manual per mitjà d’una transmissió La presència de pedals en els orgues més antics afecta sovint unes poques notes, suficients per a poder fer les cadències finals en els tons més usuals, per la comoditat de poder-les prolongar…
John Armstrong
Història
Militar
Enginyer militar anglès.
El 1738 fou destinat a Menorca —aleshores sota domini britànic—, on en poc temps es familiaritzà amb la llengua del país i, interessat per l’illa, després de documentar-se directament, escriví en forma epistolar, del 1740 al 1742, l’obra The History of the Island of Minorca , primer estudi local menorquí d’història amb consideracions geogràfiques, de flora i de fauna, i del caràcter dels illencs A més de les dues edicions angleses 1752 i 1756 n'hi ha traduccions a l’alemany 1754, al francès 1769 i al castellà Madrid 1781, Maó 1930 També és autor d’un mapa, primer intent científic…
mercat no organitzat
Economia
Negociació d’instruments financers, des d’accions a renda fixa, que es fa directament entre les parts, fora de l’àmbit dels mercats regulats.
Acostumen a acudir-hi empreses que necessiten finançament però que no tenen les característiques adequades per a cotitzar en borsa Als EUA, els agents que compraven i venien accions a tot el país s’uniren per formar la Nacional Association of Security Dealers Posteriorment el procés s’automatitzà i es creà el NASDAQ, el principal mercat no oficial d’accions del món En aquesta mena de mercats no hi ha un òrgan de compensació i liquidació, com als mercats regulats, que faci de mitjancer entre les parts i que garanteixi el compliment de les obligacions a què s’hagin compromès
realitzable
Economia
Dit de l’element de l’actiu susceptible de convertir-se en recurs líquid, ja sia directament, o després d’un procés de manufacturació.
El primer és anomenat realitzable cert, i inclou crèdits a curt termini, lletres, etc, i el segon realitzable condicionat, car sols és convertible en disponibilitats després d’un procés de manufacturació El realitzable funcional és aquell actiu fix convertible en disponibilitats a llarg termini, com és ara la maquinària, els edificis, etc
taitxí
Altres esports de combat
Art marcial d’origen xinès consistent en una sèrie d’exercicis dinàmics i terapèutics, derivats directament del txikung i basats en la boxa xinesa.
Es desenvolupà a partir de formes antigues d’exercicis de tao-yin i de txikung, combinades amb tècniques de circulació del qi energia vital, de respiració i d’elements marcials Els moviments són lents, fluids i coordinats amb la respiració Hi ha diverses escoles com la Yang, la Wu, la Sun, la Chen i la Wudang En l’àmbit esportiu, es fan competicions de mà buida o amb armes bastons curts, espasa, llança, sabre, ventall, individuals, per parelles o en grups, regulades habitualment per les federacions de karate i les seves disciplines associades A Catalunya, hi ha l’Associació de Professors de…
la Torre de Vilella
la Torre de Vilella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó, a l’esquerra del riu de Mesquí, límit oriental del terme.
El territori és drenat, a més, per diversos torrents que desguassen directament, per la dreta, al Guadalop El sector meridional és accidentat per la serra de la Ginebrosa 890 m alt, contrafort nord-oriental del Sistema Ibèric la resta del municipi és relativament plana L’agricultura és l’activitat econòmica predominant 987 ha cereals, arbres fruiters, ametllers i, sobretot, oliveres la resta són boscs de pins i alzines i matollars Hi ha bestiar oví i porcí La vila 217 h agl 1981, torredans 611 m alt és al peu de la serra de la Ginebrosa, a l’extrem meridional del sector més pla del terme, al…
Llotja de Mallorca
Mallorca Interior de la Llotja de Palma de Mallorca
© Fototeca.cat
Edifici gòtic de Palma (Mallorca), obra de Guillem Sagrera, duta a terme entre el 1426 i el 1447.
De planta rectangular, les sis columnes helicoidals formant tres naus reben les nervadures directament, sense capitell, i fan l’efecte d’un bosc de palmeres A l’exterior, uns contraforts octagonals alineats amb les columnes i una cornisa que corre a mitja altura harmonitzen la façana, que conté una porta i dos finestrals a llevant i a ponent, dues portes a tramuntana i dues finestres a migjorn Als angles hi ha quatre torres també octagonals amb una estàtua Una galeria de finestres emmerletades corona l’edifici La decadència del comerç reduí durant molts d’anys la seva utilitat a…
projector

projector
Cinematografia
Fotografia
Aparell que permet de projectar damunt una pantalla les imatges d’una pel·lícula cinematogràfica o d’una diapositiva, disposades entre una font de llum i un sistema òptic.
El projector cinematogràfic o projector per a pellícules cinematogràfiques és constituït per la font de llum i l’objectiu, per dues bobines la que conté la pellícula i la que la rep, per un mecanisme d’avançament de la pellícula, per un sistema de ventilació, per un obturador i, eventualment, per un lector de sons El projector de diapositives , directament derivat de la primitiva llanterna màgica, sol ésser proveït d’un sistema de ventilació, d’un dipòsit de diapositives circular, recte, alternatiu, etc i dels adequats mecanismes d’avançament i d’expulsió, d’accionament manual o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina