Resultats de la cerca
Es mostren 2406 resultats
pila

Esquemes d’una pila alcalina (a dalt) i d’una de botó d’òxid d’argent (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Generador electroquímic que produeix una tensió contínua per acció d’una reacció química ( cel·la electroquímica
), tensió que va decreixent a mesura que la pila es va consumint.
És anomenada també pila elèctrica, pila galvànica o pila voltaica Essencialment es compon d’un electròlit i dos elèctrodes positiu i negatiu, que constitueixen un parell voltaic a més, hi ha el despolaritzador La primitiva pila de Volta 1793 era formada per una sèrie de discs de coure i zinc disposats alternativament i entre els quals hi havia unes peces de cartó o drap amarades d’àcid sulfúric Aquesta pila presentava l’inconvenient de polaritzar-se, i per això les posteriors modificacions introduïdes donaren lloc a diversos tipus de piles en les quals hom disposava un despolaritzador El…
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…
Casa forta de la Boadella (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Antiga fortalesa amb restes d’una capella, aprofitada durant segles com a masia J Tous La Boadella és situada a la part solana de la vall de Fígols, a 2 km d’aquesta població Mapa 34–11253 Situació 31TCG648741 Al capdamunt del poble de Fígols prendrem la pista que va a Romanins, i continuarem per la pista de la Vall fins a la cruïlla de pistes, a 2 km Allí a la vora s’alça la casa de la Boadella MTV-VRM Història No hi ha notícies històriques sobre aquesta fortificació Tan sols s’ha trobat un esment del lloc de Boadelia de l’any 1030, en què es donà a Santa Maria d’Organyà un alou…
àcid selenhídric
Química
Denominació de les solucions aquoses de selenur d’hidrogen (H2Se), les quals són feblement àcides (pK1 = 3,73; pK2 = 10,0) i de molt elevada toxicitat.
colada volcànica
Geomorfologia
Massa de lava que surt a l’exterior a través d’un cràter i que s’escampa bo i mantenint la temperatura suficientment elevada per a comportar-se amb fluïdesa.
El desplaçament sol ésser lent, i va ocupant les valls o els punts més baixos fins que s’immobilitza per refredament Són freqüents en els volcans que expelleixen laves de tipus bàsic, que són molt fluides Quan un volcà té diverses erupcions separades per períodes de calma, les colades van restant sobreposades, la qual cosa permet l’estudi de les diferents erupcions que hi ha hagut
aluminiatge
Tecnologia
Operació que consisteix a deposar una capa d’alumini sobre un suport, especialment sobre ferro o un aliatge ferri per a protegir-lo contra la corrosió, sobretot a temperatura elevada.
L’aluminiatge no pot efectuar-se per electròlisi en solució aquosa, bé que, al laboratori, l’electrodeposició de l’alumini ha pogut obtenir-se en solvents orgànics Tècnicament, l’aluminiatge té lloc per immersió en un bany d’alumini fos que conté eventualment una petita quantitat de silici perquè reïxi cal suprimir absolutament tota capa d’òxid entre els dos metalls Un procediment especial de protecció del ferro per aluminiatge és la calorització
Ondara
L’Ajuntament i l’església d'Ondara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a l’androna litoral del nord del prebètic valencià, on desemboca el Girona, que comença a bastir el seu delta aigua avall de la vila.
La major part del terme és a menys de 50 m d’altitud, i els barrancs de l’Alberca i de la Marjal van a morir a antics aiguamolls El secà cobreix 548 ha on la vinya ocupa el 27% dels conreus, i la resta ametllers, garrofers i cereals El regadiu aigua elevada ocupa 347 ha d’horta i 88 ha de cítrics i hortalisses La seda, important al segle XVIII, i el bestiar menut més de mil caps al s XVI han desaparegut Al capítol industrial només cal destacar una empresa d’estructures metàlliques establerta el 1966 amb plantilla forània, que fabrica jàsseres, bigues i armadures destinades a naus…
Muro del Comtat
L’església parroquial de Muro del Comtat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Comtat, a la depressió principal de les valls prebètiques d’Alcoi, reblerta de potents dipòsits miopliocènics, en part coberts pels col·luvis i els al·luvions de la serra de Mariola.
La part més elevada del terme 1 121 m correspon al vessant nord-oriental del Montcabrer barrancs de Querola, de Puig i de Crabanta i a la serra de Turballos 928 m, contrafort de la serra de Benicadell, separada de l’anterior pel port del Frare d’Agres El riu d’Agres travessa el territori i es barreja amb el riu d’Alcoi al mateix pla de Muro , on arriba la cua del pantà de Beniarrés Del sòl del municipi hi ha 463 ha de pastures, 373 de garriga i 30 de pinedes, mentre que el total conreat suposa 1 844 ha, o sia, més de la meitat el regadiu 333 ha es nodreix principalment de fonts…
el Campello

La platja del Campello
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alacantí, sobre un planell litoral, constituït per un gran glacis que a l’interior recolza a les serres paral·leles de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten.
Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta El secà 590 ha arriba a un 40% de la superfície conreable guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses, el garroferar i l’ametllerar El regadiu 905 ha s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a les quals se n…
baronia d’Anglesola
Geografia històrica
Feu creat pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona quan, vers el 1056, conquerí i fortificà el castell de Tàrrega, bastió avançat contra els sarraïns de Lleida.
Aleshores era un erm que anava d’Anglesola a Sidamon, a l’oest fins a Torregrossa, població musulmana encara, al migdia, i al nord limitava amb la serra d’Almenara, als confins del comtat d’Urgell Aquesta extensa contrada fou atorgada pels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Berenguer Gombau Berenguer I, el 1079 Anglesola apareix ja aleshores com a castell, el qual n'emprengué la colonització i el repoblament Els descendents de Berenguer Gombau que constituïren el llinatge Anglesola contribuïren a la conquesta definitiva de la vall del Segre al costat dels comtes Ramon Berenguer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina