Situació
Antiga fortalesa amb restes d’una capella, aprofitada durant segles com a masia.
J. Tous
La Boadella és situada a la part solana de la vall de Fígols, a 2 km d’aquesta població.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TCG648741.
Al capdamunt del poble de Fígols prendrem la pista que va a Romanins, i continuarem per la pista de la Vall fins a la cruïlla de pistes, a 2 km. Allí a la vora s’alça la casa de la Boadella. (MTV-VRM)
Història
No hi ha notícies històriques sobre aquesta fortificació. Tan sols s’ha trobat un esment del lloc de Boadelia de l’any 1030, en què es donà a Santa Maria d’Organyà un alou situat in apendicio Sancti Victoris in valle Ficulense, in villa vocitata Buadella sive Vilerix. L’any 1860, dins el terme de Fígols, consta la masia de Boadella. (MLIC)
Casa
Planta més aviat rectangular d’aquesta antiga casa forta, amb la porta situada a la façana de llevant i lleugerament elevada.
R. Sala
La construcció és assentada damunt la roca. Té una planta lleugerament rectangular: 4,95 × 6,70 m. La seva alçada és d’uns 12 m. Els murs a la part baixa tenen un gruix de 90 cm; a la part alta són lleugerament més prims.
Les parets són fetes de pedra i tàpia. Els carreus, que formen els primers metres de la paret i la part més alta de l’edifici, són molt irregulars. Intenten seguir una alineació, encara que les mides són molt diverses, llevat dels carreus dels angles, i no estan gaire treballats.
L’espai interior de l’edifici consta de planta baixa de 3 m d’alçada —partida per una paret de 60 cm de gruix a 2,20 m del mur est—, un pis de 3,5 m d’alt i unes golfes que tenen més de 4 m d’alçada.
La porta d’entrada és situada a la façana de llevant, lleugerament elevada, assentada en un llindar de pedres bastant grosses. Per l’exterior té una amplada de 92 cm i per l’interior de 115 cm. L’alçada de la porta és d’1,80 m. Per l’exterior és acabada amb un arc format per 8 dovelles de pedra tosca; a l’interior la porta presenta un arc rebaixat fet amb la mateixa pedra.
Cal dir que totes les obertures són coronades amb pedra tosca procedent de la font de Codonyes.
A la mateixa paret de la porta d’entrada hi ha dues espidieres, i n’hi ha tres més a la façana oest i una a la nord. Generalment totes tenen les mateixes mides, 55 cm d’alt per 40 d’ample.
A la façana nord, a 3 m d’alçada —corresponent al pis—s’obre una porta de 80 cm d’ample per dins i 60 cm per fora, coronada amb 5 dovelles de les quals manca la clau. Damunt de la porta s’observen tres espidieres i una finestra acabada amb un arc de mig punt format per 5 dovelles. Al mur sud-oest hi ha dues finestres fetes amb tosca molt gruixuda, una amb 5 dovelles i l’altra amb una sola que forma tot l’arc.
A l’est de l’edifici trobem un pany de paret, que podria ser la resta d’un tancament d’un recinte exterior. A 4 m de terra constatem una espitllera.
La casa forta o castell té una església pròpia, gairebé adossada a la banda nord-est. Es tracta d’una construcció no gaire gran, molt malmesa i coberta quasi totalment per la vegetació.
Ens trobem davant d’una casa fortificada bastida —per les seves característiques— al final del segle XII o a l’inici del segle XIII. L’aparell usat en la seva construcció li dóna un aire de primitivisme, fet que podria fer pensar que el seu amo era un cavaller sense gaires mitjans. Tanmateix, cal tenir present que el caràcter matusser pot ser degut a la qualitat de la pedra calcària que és més difícil de treballar que qualsevol altra. Malgrat ser una construcció senzilla, sense cap mena de luxe, devia ésser, segurament, del senyor que dominava la vall, dependent dels Caboet.
En època moderna aquesta casa forta es trasformà en una casa de pagès. S’hi realitzaren diverses transformacions, com una nova porta d’accés a la façana nord-est. (MTV-VRM)