Resultats de la cerca

El propileu a l’antiguitat era una mena de construcció que servia per a introduir, a manera de vestíbul, en un santuari o en una àgora Al món asiàtic, a Persèpolis, els anomenats propileus eren situats al cim de l’escalinata d’accés a l’apadana A Egipte foren construïts només en època tardana Contràriament, a Grècia, existiren ja en els períodes minoic i micènic i arribaren a adquirir la grandiositat i la monumentalitat a l’Acròpolis d’Atenes, a Eleusis, a Lindos, etc Segurament amb els propileus hi estigué vinculat el culte d’alguna divinitat Al segle XIX, a imitació dels antics…

S’inicià a la Salle Montcada i passà per l’Handbol Sabadell i el Ripollet abans del seu debut amb el primer equip del Granollers, club on jugà durant 13 temporades 1976-89 Estigué també a les files del Teka 1989-93, amb el qual obtingué una Recopa 1990, una Copa EHF 1993, una Lliga Asobal 1993 i dues Copes Asobal 1991, 1992 També fou subcampió de la Copa d’Europa 1992 Amb la selecció espanyola disputà 172 partits i marcà 468 gols, i participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i els de Seül 1988 Fou inclòs en dues ocasions en la selecció mundial Un cop retirat, fou…

Fou president del Futbol Club Barcelona des del 20 de desembre de 1931 fins al 16 de juliol de 1934 Anteriorment, ja havia estat a la vicepresidència del club amb Joan Gamper, substituint en el càrrec Antoni Oliver La seva etapa al capdavant del club estigué marcada per una profunda crisi econòmica i el sensible descens en el nombre de socis La decisió més polèmica que hagué d’afrontar fou donar de baixa Samitier El fracàs en la renovació de l’equip i els mals resultats de la temporada 1933-34 en precipitaren la dimissió Durant el seu mandat el primer equip de futbol tan sols…

Fou nedador i jugador de waterpolo abans de treballar com a redactor a Mundo Deportivo 1940-74, menys el 1942, que estigué a les publicacions Marruecos i Tetuán Passà al diari 4-2-4 , que dirigí 1975-77, així com Fotoski 1974 Collaborà en les publicacions Destino , Sport i Vida Deportiva , entre d’altres Cobrí vint Jocs Olímpics, tant d’hivern com d’estiu Rebé el Collaret Olímpic i el premi de Mundo Deportivo a la millor divulgació periodística sobre l’esport Fou l’artífex de la introducció de l’hoquei sobre gel, el judo i el tennis professional a Catalunya, i de l’arribada dels…

Pioner de l’aviació a les terres de Lleida, el 1929 fou un dels impulsors de la fundació de l’Aeroclub de Lleida El 1930 aconseguí que la ciutat fos seu del Concurs Nacional d’Aviació Ocupà el càrrec de president durant els anys quaranta D’altra banda, cedí uns terrenys per a la construcció de l’Aeròdrom Civit, segon aeròdrom civil de Catalunya El 1948 refundà l’Aeroclub de Lleida, desaparegut durant la Guerra Civil, i adquirí alguns dels seus avions més representatius El 1957, com que l’aeroclub utilitzava només l’Aeròdrom d’Alfés, cedí la finca del camp d’aviació als pares salesians …

Amb prop de tres milers d’habitants permanents, sobrepassa la població de la vila de Canet, la qual dista més de 2 km La població arriba, a l’estiu, als 30 000 o 40 000 habitants L’activitat pesquera era encara important en 1945-52 sardines A partir d’aleshores, ha conegut un ràpid desenvolupament Hi ha un casino de joc Era el port tradicional de Perpinyà fins al s XVI fou un lloc de pelegrinatge dels pagesos de la plana, els quals en temps de secada hi banyaven la Mare de Déu de Plana de Tuïr De la fi del s XIX a mitjan s XX estigué unit a Perpinyà per un tramvia, molt…

Fou un centre de fabricació a gran escala de terra sigillada, que estigué en funcionament des de principi del s I dC fins a mitjan s II dC, i exportà els seus productes a una gran part de l’Occident romà Ha proporcionat importants informacions sobre la tecnologia de fabricació ceràmica i també s’hi ha pogut estudiar l’organització de la producció, gràcies a la troballa de documents comptables relatius al nombre de peces fabricades i la presència de grans forns de fins a 80 m 3 de capacitat, sens dubte utilitzats per diversos ceramistes, cosa que feia imprescindible l’ús de…

Entre els anys 1898 i 1903, la Capella portà a terme una intensa activitat concertística, fet que tingué una gran ressonància en el món cultural de Mallorca Des del 1915, en la història de la Capella s’alternaren els moments d’inactivitat amb els de represa de la tasca concertística Entre el 1920 i el 1936 el cor estigué sota la direcció de R Galmés i, a partir del 1946, se succeïren en el càrrec P Sansó, E Ahn i J Picó Després d’uns anys d’inactivitat, l’entitat reprengué la seva tasca el 1970 sota la direcció de R Nadal fins a la dècada dels anys vuitanta, que la cessà…

Fou fundat el 1951 sota el lideratge del violinista Josef Suk , que n’estigué al capdavant des d’aleshores El trio es completà amb un pianista i un violoncellista Els intèrprets de piano que hi collaboraren foren Jiří Hubička 1951-52, Josef Hála 1952-56, i des del 1979, František Maxián 1956-57 i Jan Panenka 1957-79, i els violoncellistes Saša Večtomov 1951-52, Josef Chuchro 1952-56, i des del 1960 i Miloš Sádlo 1957-60 Agrupació capdavantera en la interpretació del gran repertori clàssic i, sobretot, romàntic i postromàntic, feu nombrosos enregistraments i les reedicions que…

Fou directiu i àrbitre de natació i waterpolo i estigué vinculat al Club Natació Atlètic, del qual fou cofundador 1913 i primer secretari 1913-19 També fou cofundador de la Federació Espanyola de Natació 1920-23, i ocupà el càrrec de secretari de la federació i d’un collegi d’àrbitres d’àmbit indefinit en deien d’Espanya, però era inexistent fora de Catalunya Contribuí en gran manera a l’expansió de la natació i el waterpolo i, el 1915, inspirà, acomboià i certificà la Travessia del Port de Barcelona, que, de forma experimental, feren Enric Gil i Santiago Maria Arnau També li…