Resultats de la cerca

Comte de Guisa Nebot de Felip VI de França i hereu al ducat de Bretanya per matrimoni 1337 amb Joana de Penthièvre, neboda del duc Joan III Mort aquest 1341, li disputà el ducat Joan, comte de Montfort l’Amaury, sostingut per Eduard III d’Anglaterra, originant la llarga lluita per la successió de Bretanya Després d’uns èxits inicials, caigué presoner dels anglesos a la batalla de la Roche-Derrien 1314 recobrà la llibertat el 1356 i, en ésser represa la lluita 1363, fou derrotat i mort a Auray 1364 Ja en vida tingué fama de santedat fou beatificat el 1904

Segon fill d’Antoni de Cardona i de Luna, virrei de Sicília, i d’Elionor de Villena Amb el seu germà Pere, comte de Collessano, serví el rei Alfons IV a Itàlia Tots dos caigueren presoners a Ponça, juntament amb el sobirà 1435 Més tard es distingí a la batalla de Sessano 1444 Establert a Sicília, s’hi casà amb Caterina de Peralta, baronessa de Chiusa Fou fet comte de Reggio i mestre justicier de Sicília 1451-52 El seu llinatge fou continuat pel seu fill Antoni de Cardona i de Peralta Lleonard de Sors li dedicà una llarga composició elogiosa

L’acceleració afecta diversament, en virtut del principi de la inèrcia, els seus teixits i òrgans En el cas de l’home, les acceleracions intenses i de poca durada fraccions de segon ocasionen lesions dels teixits i fractures les de llarga durada uns quants segons acostumen de comportar un desplaçament o compressió dels pulmons, intestins, etc, i una acumulació de la sang al cap o a les cames Tot plegat comporta una pèrdua momentània de la vista, encegament vermell i negre, malestar general, i, en els casos més greus, congestió o isquèmia cerebral que pot arribar fins i tot a la…

De família jueva, el 1936 fou escollida miss Hongria, i el 1941 emigrà als Estats Units El 1952 debutà en el cinema com a secundària en el film  Lovely to Look At , de Mervyn LeRoy El mateix any protagonitzà el paper més rellevant de la seva carrera al costat de José Ferrer a Moulin Rouge , dirigida per John Huston Bé que actuà en una vintena llarga de films més, la seva notorietat recaigué sobretot en la seva moguda vida privada, sacsejada per alguns escàndols i per nou casaments amb els corresponents divorcis o anullacions llevat del darrer

Ingressà al Futbol Club Barcelona, al juny del 1960, com a assessor i ajudant de l’entrenador titular L Broc´ic´ En cessar el tècnic, al gener del 1961, es feu càrrec de l’equip fins a l’acabament de la temporada, en què fou finalista de la Copa d’Europa Després d’entrenar el Barça passà per una llarga sèrie d’equips, entre els quals hi ha la selecció estatal juvenil 1962 i el Centre d’Esports Sabadell 1972-73 Tornà a formar part del FC Barcelona per fer tasques de coordinació i d’estudi d’equips rivals 1983-89

Fou fundada al març del 1926 per iniciativa de Lluís Vallès, Francesc Giralt i Ferran Portella L’any 1927 inicià el Campionat de Manresa i Comarca Durant la dècada dels quaranta organitzà algunes edicions dels Campionats d’Espanya de veterans i establí un equip ciclista amb el qual competí Adolf Espinal, i que inclogué també especialistes de ciclocròs Organitzà també les arribades de la Vuelta a Espanya i Volta a Catalunya a Manresa en collaboració amb l’Esport Ciclista i la Penya Ciclista Manresans El 1979 començà a organitzar les brevets, proves cicloturistes de llarga…

Filla de Rafael Dalmau , començà a treballar a la Llibreria Dalmau 1945 i a l’Editorial Dalmau i Jover 1946 El 1959 fundà, juntament amb el seu pare,  Editor , editorial de llarga tradició a Catalunya que, entre d’altres, publica la collecció “Episodis de la Història” des del 1954  El 1978 signà el manifest fundacional de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, l’única dona entre els signants El 2021 fou guardonada el Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria al capdavant de l’editorial Estigué casada amb el fotògraf i historiador  Pere Català i Roca

De veritable nom Louis Farigoule, emprà l’altre com a pseudònim, que després legalitzà Desenvolupà la teoria de l' unanimisme , que recull en els seus llibres poètics L’âme des hommes 1904 i La vie unanime 1908 Conreà també la novella Les copains 1913 i sobretot la llarga sèrie Hommes de bonne volonté 27 volums, 1932-47 el teatre Knock ou le triomphe de la médecine 1923, Le mariage de Monsieur le Trouhadec 1925, etc, l’assaig i el periodisme Darrerament publicà algunes obres amb elements autobiogràfics Lettres à un ami 1964-65 i Amitiés et rencontres 1970

Estigué al servei del marquès de Los Vélez, al qual seguí en els seus càrrecs de lloctinent de Catalunya 1640-41, d’ambaixador a Roma i virrei de Sicília 1644-47 Conreà la poesia Donaires del Parnaso , 1624 i el teatre, però excellí en el conte, a la manera de les novelle italianes Noches de placer , 1631 Los alivios de Casandra , 1640, i en la novella llarga de tradició picaresca, bé que evolucionada cap a un cert costumisme Las harpías de Madrid 1631, La niña de los embustes 1632, El bachiller Trapaza 1637 i, sobretot, La Garduña de Sevilla 1642

Dominicà, fou mestre del Sacre Collegi sota Martí V Bisbe de Bossano Sardenya el 1424, d’Elna 1425-26, de Vic, si més no nominalment 1426-31, i de Girona 1431-36 Investit cardenal 1431, prengué una posició favorable al papa Eugeni IV en el conflicte entre aquest i el concili de Basilea Sembla confirmar-se l’atribució a ell de les obres De potestate papae et concilii , en dues versions, llarga i abreujada, un Sermo ad Chorum pro dominica 3ª Adventus , pronunciat davant la cort papal el 1432, i una Memoria , a Eugeni IV les dues darreres obres, inèdites