Resultats de la cerca
Es mostren 3682 resultats
asclepiadàcies
Botànica
Família de contortes integrada per uns 250 gèneres que integren unes 1.900 espècies de plantes herbàcies perennes o llenyoses, sovint volubles i suculentes, de distribució tropical i subtropical.
Presenten fulles oposades o verticillades, simples, enteres i sense estípules flors regulars, bisexuals, solitàries o agrupades en inflorescència cimosa i corolla de cinc sèpals amb apèndixs corona L’ovari és semiínfer, de dos carpels, que contenen diverses rengleres d’òvuls, i un llarg estigma Els estams, lliures o soldats a la base, tenen apèndixs sovint units al gineceu el pollen és agrupat en tètrades o pollinis El fruit té dos follicles i les llavors exhibeixen villà Es caracteritzen també per posseir tubs lactífers i secretar diversos glucòsids i alcaloides Les…
amarantàcies
Botànica
Família de centrospermes integrada per uns 65 gèneres que componen unes 900 espècies de plantes herbàcies i arbustives, de distribució cosmopolita, especialment tropical i subtropical, sobretot en ambients ruderals i arvenses.
Presenten fulles alternes o oposades, enteres i sense estípules Les flors són hermafrodites, regulars, reunides en inflorescències complexes, d’un a cinc estams, sovint units a la base L’ovari és superior, dos o tres carpels fosos, amb un únic lòcul que conté d’un a moltíssims òvuls El periant és sec, membranós i descolorit El fruit pot ser en baia, pixidi o nou Les llavors tenen una testa brillant i un embrió corbat Força amarantàcies són conreades com a plantes ornamentals i, en alguns casos, com a vegetals o herbes per a cuinar Amarantàcies més destacades Nom científic Nom…
Jaume de Cardona i de Gandia
Cristianisme
Bisbe de Vic (1445-59), de Girona (1459-62) i d’Urgell (1462-66); cardenal; fill de Joan Ramon Folc (I) de Cardona i de Joana de Gandia.
Fou referendari papal, administrador de l’abadia de Solsona 1441-66 i canonge i ardiaca de Barcelona Predicà a Barcelona en la canonització de Vicent Ferrer 1456 i en les exèquies d’Alfons IV 1458 El 1459 fou un dels ambaixadors de Joan II prop del rei de França per tal d’evitar que aquest ajudés Carles de Viana El mateix any fou fet bisbe de Girona, i el 1461 fou creat cardenal el 1462 passà a la diòcesi d’Urgell Partidari de Joan II durant la guerra civil, sembla que la seva actitud influí en la del seu nebot Joan Ramon Folc III, llavors comte de Prades El 1513 les seves…
Ramon Berenguer IV de Provença
Història
Comte de Provença (1168-81) i de Cerdanya (Pere I: 1162-68).
Fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona i de la seva muller Peronella d’Aragó Fou batejat amb el nom de Pere, que, després del 1162 probablement el 1168, li fou canviat pel de Ramon Berenguer Pel testament del seu pare rebé el comtat de Cerdanya i els seus annexos, la senyoria superior sobre Carcassona i els drets sobre Narbona, tot en feu del seu germà Alfons I de Catalunya-Aragó Aquest li donà Provença en comanda el 1168, i llavors l’heretatge del seu pare passà al seu germà petit Sanç Fou mort, en una traïdora emboscada, per Aimar, fill de Sicard, senyor de Murvièl, el 5 d’…
Sant Estève (Dulhac jos Pèirapertusa)
Desconeixem on era situada aquesta església, que no ha estat localitzada Sols se’n coneix una única referència, de l’any 1115, en què l’arquebisbe de Narbona féu donació al priorat canonical de Santa Maria de Serrabona, al Rosselló, de les esglésies de Santa Maria de Pèirapertusa, Sant Miquèl de Dulhac i de Sant Estève Hom pot pensar raonablement que es trobava dins l’actual terme de Dulhac Tal vegada aquesta església fóra el temple d’un hàbitat subordinat al castell de Pèirapertusa, situat uns centenars de metres a l’est de la fortificació L’abandó d’aquest hàbitat, potser conseqüència de la…
Santa Maria de Puimolar (Areny de Noguera)
Art romànic
L’església d’aquesta petita caseria que tal vegada cal identificar amb el Pujol dels primers censos 2 focs el 1495, surt esmentada indirectament a partir del final del segle X Llavors, Moder i Ricolf canviaren amb Alaó una terra a la vall de Soperuny, al lloc dit “sota Santa Maria” Vers el 1030 aquest monestir tenia una terra al Pujol que confrontava amb Santa Maria Tanmateix, aquesta església no fou una dependència d’Alaó sinó del monestir de Lavaix Els seus orígens anaren relacionats amb el priorat de Sant Vicenç del Sas L’inventari de Lavaix del 1180 aclareix que l’església de…
Lilli Lehmann
Música
Soprano alemanya.
Estudià amb la seva mare, la cantant Marie Theresia Loewe, a Praga, on realitzà el seu debut el 1865 com un dels nois en La flauta màgica Posteriorment cantà a Danzig 1868, al Stadttheater de Leipzig i a la Königliche Oper de Berlín 1869, teatre aquest darrer on fou contractada fins el 1885 Especialitzada en el repertori wagnerià, participà en la primera representació completa de la Tetralogia a Bayreuth en els papers de Woglinde, Helmwige i Ocell El 1885 interpretà l’òpera Carmen a la Metropolitan Opera House de Nova York, on cantà fins el 1892 Des del 1891 es dedicà a l’ensenyament i entre…
Arthur William Foote
Música
Compositor, organista, pianista i pedagog nord-americà.
Estudià inicialment al Conservatori de Nova Anglaterra i posteriorment a la Universitat de Harvard amb Johan Knowles Paine El 1874 es graduà i fou llavors que decidí dedicar-se professionalment a la música El 1875 començà a impartir classes de piano, tant de caràcter privat com en diversos centres d’ensenyament El 1876 fou nomenat organista de la Church of the Disciples a Boston, i després, de la First Unitarian Church 1878-1910 A més de les seves composicions, publicà diversos llibres de text dirigits als estudiants, entre els quals hi ha dos tractats d’harmonia La seva música…
Juan Pedro Esnaola
Música
Compositor, pianista i professor argentí.
Nasqué en el si d’una família benestant d’origen basc installada a Buenos Aires Començà la seva formació musical amb el seu oncle JA Picasarri, mestre de capella de la catedral de la capital argentina Amb ell viatjà a Europa, on amplià els seus coneixements als conservatoris de París i Madrid entre el 1818 i el 1822 Quan tornà a l’Argentina fundà una escola de música i a partir de llavors dugué a terme una important activitat docent i concertística, que el convertí en el millor pianista argentí del moment La seva intensa vida social li proporcionà una gran quantitat de càrrecs…
Francesco Turini
Música
Compositor i organista italià.
Es formà al costat del seu pare, el també compositor Gregorio Turini, instrumentista al servei de la cort de l’emperador Rudolf II a Praga Encara nen, Francesco ocupà el càrrec d’organista a la cort imperial Fou enviat a Itàlia per a completar la seva formació i, de retorn a Praga, fou nomenat organista de la cort, càrrec que mantingué fins a la mort de l’emperador 1612 Llavors anà de nou a Itàlia i treballà a Venècia i, a partir del 1620, a Brescia, on ocupà el càrrec dde la catedral fins que morí Publicà diversos llibres de madrigals i de motets Algunes de les seves sonates per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina