Resultats de la cerca

Estudià amb el seu pare i més tard al Conservatori Municipal amb Isidro Ragrena, Amadeo Roldán, César Pérez Sentenat i Manuel Mauri També realitzà estudis musicals a la Juilliard School of Music de Nova York, la School of American Arts a Fontainebleau i el Conservatori de París Dirigí l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, l’Orquestra i l’Òpera de Praga, l’Orquestra i l’Òpera de Bratislava, i l’Orquestra del Ministeri de l’Interior d’Hongria, entre d’altres Fou el mestre de molts músics de jazz cubans El 1961 fou nomenat director del Teatro Lírico Nacional, i director de l’orquestra d’aquesta…

El 1957 entrà al grup d’Ornette Coleman, on romangué quatre anys durant els quals gravà els primers set discos del saxofonista, incloent el revolucionari Free Jazz 1960 Després formà part dels grups de Sonny Rollins, Archie Shepp i Albert Ayler Al principi dels anys setanta visqué a Suècia i actuà sobretot per Europa Més tard formà el trio Codona i collaborà amb el cantant Lou Reed A la dècada dels vuitanta tocà un altre cop amb Ornette Coleman i formà part del grup Old and New Dreams, que incloïa antics membres dels grups de Coleman Fou un dels músics que liderà el free-jazz , amb un estil…

Pràcticament autodidacte, debutà a la banda de Kid Ory 1911-18 El 1920 deixà Nova Orleans per entrar a la Creole Jazz Band de King Oliver a Chicago i participà en les millors gravacions del grup Després tocà a diverses formacions i dirigí la seva pròpia banda al local Kelly’s Stables 1924-30 Durant aquest període dugué a terme força enregistraments, tant sota el seu nom com collaborant amb altres músics Destaquen els que feu amb els grups Hot Five i Hot Seven de Louis Armstrong Fou el clarinetista líder i el representant més pur de l’estil Nova Orleans Els anys trenta, amb el declivi d’…

Començà els estudis musicals a vuit anys i feu el seu primer concert quan en tenia tretze A vint-i-un anys ingressà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou alumne d’Andrés Segovia L’any 1952 contragué matrimoni amb la guitarrista francesa Ida Presti, amb la qual formà el Duo Presti-Lagoya, que arribà a tenir un gran prestigi Actuaren junts en més de 2 000 concerts entre el 1952 i el 1967, any en què Ida Presti morí durant una gira que realitzaven pels Estats Units Cinc anys després, Lagoya reprengué la seva carrera com a solista Collaborà sovint amb altres músics, particularment amb el…

Fou alumne d’André Navarra violoncel, Jean Hubeau i Joseph Calvet música de cambra al Conservatori de París, on obtingué els diplomes corresponents els anys 1965 i 1966 El 1968 fundà, amb el violinista Jean-Pierre Wallez, l’Ensemble Instrumental de França Formà part de l’orquestra de l’Òpera de París des del 1969 i, posteriorment, de l’Orquestra Nacional de França, de la qual fou violoncel solista 1978-87 Des del 1988 és professor de violoncel del Conservatori de París Ha estat un destacat intèrpret de música de cambra, membre del Quartet Via Nova 1971-78 i del Nou Trio Pasquier Jean-Pierre…

Es formà musicalment a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, en una època en què aquesta era considerada un dels millors centres de formació musical de Catalunya El 1830 ingressà com a músic d’un regiment militar d’artilleria a Barcelona En crear-se el Liceo Filodramático de Montesión se li encomanà la direcció de l’orquestra La seva tasca en aquesta formació es qualificà de molt bona en la premsa de l’època, i sabé conjuntar una orquestra en què hi havia des de músics afeccionats fins a bons i experimentats instrumentistes També exercí la docència al Liceo Filarmónico Barcelonés, on ensenyà…

Nascut al Mississipí rural, ja d’adolescent s’interessà pel gòspel i el blues Després de passar per Memphis i Cincinnati, el 1948 s’establí a Detroit, on feu les seves primeres gravacions, entre les quals Boogie Chillen , acompanyant-se només amb guitarra elèctrica Èxits posteriors foren Dimples 1956 i Boom Boom 1962, que influïren músics de pop britànics És difícil establir el catàleg dels seus enregistraments, que han estat molt abundants, perquè sovint els feu sota pseudònim entre d’altres, Birmingham Sam, Delta John, Texas Slim o Johnny Lee De la seva guitarra surten tons indefinits,…

Al segle XVII, els compositors francesos recolliren el terme tombeau tomba de la tradició poètica del segle XVI i l’aplicaren a obres instrumentals Sovint hi veneraven els seus mestres o altres músics admirats, de manera semblant a les déplorations dels segles XIII i XIV Tot i presentar generalment un estil molt ornamentat i interpretativament lliure, talment una peça de caràcter, molts tombeaux s’assimilen formalment a la pavana o l' allemande De fet, alguns substituïren l' allemande inicial d’algunes suites És sobretot en la música francesa per a llaüt on aquesta forma instrumental tingué…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics amb dues membranes És un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar percudint-lo amb una maça amb la mà dreta mentre l’altra controla la durada del so o, en el cas de la bateria, amb un mecanisme de pedal Amb un diàmetre que oscilla entre 80 i 100 cm i una fondària d’uns 40 cm, és l’instrument de percussió més gros de l’orquestra simfònica, a la qual s’incorporà al final del segle XVIII D’altres de mida més petita són utilitzats per la banda, per grups de jazz , rock , etc -…

El tresista Valentín Cané fundà el grup el 1924 a Cuba, però la formació no es denominà La Sonora Matancera fins el 1932, que s’hi afegí el cantant i nou líder, Rogelio Martínez Amb l’eclosió de la ràdio, i sobretot del cinema i la televisió, La Sonora Matancera feu arribar el seu son arreu de Cuba i fins fora de l’illa, i aconseguí una popularitat molt gran a tota l’Amèrica llatina, especialment els anys cinquanta El 1960 la formació es traslladà a Mèxic, i el 1962, a Nova York, i ja no tornà a Cuba A més de son , incorporà tots els nous estils que anaven apareixent, com el mambo, a l’…