Resultats de la cerca
Es mostren 3431 resultats
Carles Pedrell
Música
Compositor uruguaià d’origen català.
Estudià amb el seu oncle Felip Pedrell —primer a Barcelona i després a Madrid— i amb V d’Indy a París En tornar a Amèrica, visqué a Buenos Aires, on fou inspector de música del Consejo Nacional de Educación Al Teatro Colón de la capital argentina estrenà la comèdia lírica Ardid de amor 1917 El 1921 s’installà a París És autor de l’òpera de cambra La Guitarra , les obres simfòniques Danza de Aixa , En el estrado de Doña Beatriz , Obertura catalana i Fantasía argentina També són notables les peces per a guitarra Lamento , Página romántica , Guitarreo , En los jardines de Arlaja , Improvisación…
Landon Ronald
Música
Compositor i director anglès.
Estudià música amb ChV Stanford i H Parry al Royal College of Music Treballà com a director assistent de L Mancinelli al Covent Garden 1891-96 i entre el 1904 i el 1907 fou director convidat de l’Orquestra Simfònica de Londres Posteriorment dirigí d’una manera regular diverses de les orquestres més importants tant del Regne Unit -New Symphony Orchestra 1909-14, Scottish Orchestra 1916-20, Orquestra Simfònica de Birmingham 1907-18- com d’altres països Fou amic d Elgar, el qual li dedicà l’estudi simfònic Falstaff , i també del violinista austríac F Kreisler Les seves obres inclouen un poema…
Emil Nicolas von Reznicek
Música
Compositor i director austríac.
Inicià la seva formació musical mentre realitzava estudis de dret a Graz, formació que completà a Leipzig amb S Jadassohn i C Reinecke Des del 1884 treballà en diversos teatres alemanys com a director L’any 1888 s’installà a Praga, on feu de director d’una banda militar L’any 1894 EM von Reznicek estrenà la seva òpera Donna Diana , que es convertí en el seu èxit més important molt especialment l’obertura L’any 1896 esdevingué mestre de capella de la cort a Weimar, i posteriorment ho fou a Mannheim Des del 1902 dirigí concerts a Berlín, i més tard fou professor en un conservatori…
Antoine Dauvergne
Música
Compositor francès.
El 1744 obtingué una plaça de violinista a l’orquestra de l’Òpera de París, formació que dirigí a partir del 1751 La seva carrera prosperà ràpidament el 1755 fou nomenat compositor de cambra del rei, i el 1762, director del Concert Spirituel a més, dirigí a l’Òpera en tres ocasions 1769, 1780 i 1785 El 1783 assumí la direcció de l’École Royale de Chant, creada de poc A partir de la mort de la seva segona esposa el 1787, el clima polític inestable i l’afebliment de les seves capacitats físiques propiciaren la seva retirada a Lió el 1790 Compongué òperes, música religiosa i instrumental La seva…
El que cal saber de l’hèrnia diafragmàtica
Patologia humana
És anomenat hèrnia diafragmàtica el desplaçament d’òrgans abdominals a la cavitat toràcica, a través d’una obertura anormal al diafragma, que pot ocasionar trastorns respiratoris si els òrgans toràcics són comprimits Les hèrnies diafragmàtiques que provoquen trastorns respiratoris solen ésser degudes a un defecte congènit, i són presents, per tant, des del naixement Cal pensar en aquesta possibilitat si el nounat presenta signes de dificultat respiratòria progressiva En la majoria dels casos, les hèrnies diafragmàtiques són petites, originen escassos trastorns respiratoris i es…
Xavier Cullell Bonamàs

Xavier Cullell Bonamàs
Armand Ballart
Escalada
Periodisme
Escalador i periodista.
Nascut en una família catalana resident a Veneçuela, emigrà a Barcelona a setze anys Les seves primeres escalades foren al massís del Garraf i a Montserrat Entre el 1989 i el 1991 obrí algunes de les rutes clàssiques de dificultat juntament amb Armand Ballart Posteriorment escalà amb Joan Casas i obrí diverses vies als Pirineus Realitzà també ascensions als Alps, entre les quals destaca la primera estatal al pic de Meije o l’obertura d’una ruta glacial a la cara nord del Fletschhorn El 1996 s’incorporà al Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME També es dedicà al periodisme de muntanya Fou editor…
Gran Museu Egipci
Museu
Institució museística egípcia dedicada íntegrament a l’antic Egipte, inaugurada oficialment el novembre del 2025 a Guiza.
Ocupa 50 hectàrees a uns 2 km a l'W de les piràmides L’edifici, signat per Heneghan Peng Architects Irlanda és un triangle oblic amb murs translúcids d’alabastre, alineats amb les piràmides de Kheops i Micerí Destaca el gran atri on s’exposen estàtues monumentals, com la de Ramsès II que fou la primera peça installada en el museu el 2018, i alberga colleccions íntegres, entre les quals les del tresor de Tutankhamon, que anteriorment es podia veure al Museu Egipci del Caire Incorpora tecnologia avançada de realitat virtual en tot l’espai expositiu El 5 de gener de 2002 es posà la primera…
pla de Reforma Interior
Pla de remodelatge urbà del nucli antic de la ciutat de Barcelona elaborat per Àngel Josep Baixeras (1879) i aprovat el 1881 per l’ajuntament de Barcelona.
Preveia el traçat de tres grans vies que havien de travessar el nucli antic i enllaçar amb l’Eixample Implicava l’expropiació de 1 990 cases particulars i trobà importants obstacles fins que el 1889 el govern central en confirmà l’aprovació L’ajuntament comprà els drets d’autor i documentació del pla el 1894 per 950 000 pessetes però no fou fins el 1909, després d’un acord amb el Banc Hispanocolonial 1907, que hom inicià l’obertura de la via A actual Via Laietana el traçat de les vies B i C parcialment obertes fou modificat en part per Antoni Darder 1918 i per Josep Vilaseca 1932…
Francesc de Sanç i de Sala
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Ramon Sanç i de Mont-rodon i net de Francesc Sanç i de Miquel El 1770 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Doctor en drets, canonge i vicari general de la diòcesi de Barcelona, en dugué la responsabilitat durant l’ocupació napoleònica 1808-14, en absència del bisbe Pau de Sitjar Tot i haver estat empresonat el 1808 amb altres personalitats civils i eclesiàstiques, un cop alliberat, gràcies a la seva extrema prudència aconseguí de garantir la perduració del culte a la ciutat, l’obertura del seminari conciliar i la revocació del decret de secularització del…
música incidental
Música
Música composta per a una obra teatral, sense constituir-ne, però, un element principal o dominant.
Per extensió, qualsevol música utilitzada en una obra escènica, expressament composta per a ella o no Pot restar fora de l’acció teatral -a manera d’obertura, entreacte o interludi- o acompanyar-la, ja sigui subratllant-la o simplement servint-li de fons musical El seu origen es pot situar als drames de l’antiga Grècia, però no és fins al Renaixement, en particular a les comèdies italianes de l’època, que es pot parlar pròpiament de música incidental Al segle XX, el significat del terme s’ha estès fins a incloure la música per al cinema Una bona part de la música incidental dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina