Resultats de la cerca
Es mostren 699 resultats
Lingüística 2018
Lingüística i sociolingüística
Acte de cloenda de l'Any Fabra © Institut Ramon Muntaner Als diferents territoris de parla catalana, l’any 2018 es va caracteritzar per diversos canvis legislatius i sentències judicials en l’àmbit de les polítiques lingüístiques governamentals A Catalunya, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola va marcar els primers mesos de l’any La voluntat expressada pel ministre espanyol Méndez de Vigo de modificar la preinscripció escolar per permetre la tria del castellà com a llengua vehicular va comportar nombroses manifestacions contràries de la comunitat educativa i del teixit…
moixernó de tardor
Moixernó de tardor
H. Krisp (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret grisenc, pruïnós, de 5 a 15 cm d’ample, i de marge enrotllat, de làmines pròximes, lleugerament escotades, blanquinoses i finalment rosades, de cama fibrosa i del mateix color que el barret, i de carn blanquinosa, tendra i d’olor i gust de farina.
Apareix, durant la tardor, en prats, formant erols
orina
Biologia
Líquid de color normalment ambarí, d’olor característica, de densitat compresa entre 1,003 i 1,030 i de reacció àcida (pH ~6), que els ronyons excreten en acompliment d’una triple funció: eliminació dels productes finals del metabolisme nitrogenat (urea, àcid úric), manteniment de l’equilibri àcido-base i regulació del metabolisme de l’aigua i les sals.
Els urèters la condueixen dels ronyons a la bufeta, d’on és expellida a l’exterior per la uretra L’adult normal n'excreta de 1 200 a 1 600 ml el dia, segons la quantitat de líquids ingerits i de líquids eliminats suor, respiració, etc A més de l’aigua —component principal— conté, entre altres substàncies, urea, àcid úric, fosfats, sodi, potassi, amoníac, clorurs i diversos pigments
cicuta menor
cicuta menor
Ryan McMinds (CC BY 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que fa prop d’1 m d’alçada, d’arrel grossa, amb buits, que desprèn una olor virosa, de tija robusta, tubulosa, estriada, de fulles dues o tres vegades pinnatisectes amb segments lanceolats estrets, serrats, flors blanques disposades en umbel·la gran, i fruits i aiguamolls de l’Europa central.
És altament metzinosa
kombutxa
Alimentació
Beguda probiòtica d’origen probablement manxurià, rica en nutrients, lleugerament carbonatada, d’un gust entre dolç i agre i una olor semblant a la del iogurt o el quefir, que resulta de la fermentació que produeix una colònia simbiòtica de bacteris (Acetobacter) i llevats (Brettanomyces i Saccharomyces) en una infusió de te verd o negre amb sucre.
Se li atribueixen propietats terapèutiques no demostrades científicament
Johann Strauss
Música
Compositor, violinista i director austríac, fill de Johann Strauss i conegut també com a Johann Strauss II.
Vida A sis anys escriví la seva primera peça, i semblava ja predestinat a la carrera musical La seva mare l’ajudà permetent que estudiés violí d’amagat del pare -que volia que treballés en un banc- Quan aquest abandonà la llar familiar el 1842, el jove Johann pogué consagrar-se de ple als estudis musicals No solament es formà com a excellent violinista sinó que també feu estudis de teoria i contrapunt amb Joseph Dreschler, director del cor de la catedral de Viena El 1844 debutà en públic amb una orquestra que interpretava peces seves i del seu pare De manera immediata assolí un renom…
amoníac
Propietats físiques de l’amoníac
©
Química
Gas incolor, més lleuger que l’aire, compost de nitrogen i hidrogen.
L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…
Parentiu i matrimoni de les famílies comtals
Al començament del segle IX, les famílies responsables dels comtats que, en el seu dia, esdevindrien catalans, descendien de Guillem de Tolosa mort el 813, conqueridor de Barcelona l’any 801 Aquest personatge, cosí germà de Carlemany, gaudia d’un gran prestigi Fou un dels artífexs, amb Benet d’Aniana, de la reforma monàstica carolíngia, i fou el fundador del monestir de Gellona Alvèrnia, on va morir en olor de santedat La cançó de gesta en llengua d’oïl el va cantar, durant molt de temps, amb el nom de Guillem d’Orange Guillem va estar casat en dues ocasions La seva primera esposa, Cunegunda…
Els condrictis elasmobranquis: peixos bestinals o bestines
Amb el nom de bestina o peix de bestina es coneix popularment el gran grup dels elasmobranquis taurons, rajades i afins, de característiques externes força uniformes Són peixos quasi exclusivament marins i plagiòstoms això significa que les seves mandíbules són formades per derivats de l’esquelet branquial L’esquelet, tant el dèrmic com l’intern, no és format per teixit ossi sinó per cartílag, més o menys calcificat a l’interior del cos La superfície corporal és constituïda per petites escates o denticles dèrmics de composició anàloga a la de les dents La morfologia general és molt variada,…
Berruga
Patologia humana
Definició Les berrugues són tumoracions petites de l’epidermis, de formes diverses, degudes a una infecció vírica Freqüència Les berrugues són molt comunes, afecten persones dels dos sexes i de totes les edats Són especialment freqüents en nens una mica grans i adolescents La incidència màxima es dóna entre 12 anys i 16 A través de les revisions mèdiques rutinàries efectuades a escolars, hom ha pogut demostrar que gairebé un 10% dels infants en tenen En canvi, són més aviat estranyes en persones d’edat Causes Les berrugues són degudes a la infecció de la pell causada per un virus de la…