Resultats de la cerca
Es mostren 1256 resultats
Joan Baptista Munyós i Ferrandis
Historiografia
Historiador.
Es doctorà en teologia a València 1765 i fou catedràtic de filosofia des del 1769 seguidor d’Antoni Eiximeno, s’oposà al corrent escolàstic i conreà un humanisme eclèctic Institutiones philosophiae , 1768 De bonis et malis peripateticis , 1769 El 1770 Carles III el nomenà cosmògraf major d’Índies i anà a Madrid Designat cronista d’Indies 1775, el 1779 el rei li encomanà la confecció d’una Historia del Nuevo Mundo En publicà una part, des del 1492 al 1500 1793 la resta romangué inèdita Per a escriure-la reuní una extensa biblioteca sobre aquest tema, la qual després fou comprada…
Andrew Jackson

Andrew Jackson
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític nord-americà.
Fou senador per Tennessee 1797, jutge del tribunal suprem 1798-1804 i general durant la segona guerra de la independència Foragità els anglesos de Nova Orleans 1815 i els espanyols de Florida 1818 El 1828 fou elegit setè president dels EUA 1828-37 El seu govern, dominat per un partit demòcrata dinàmic, fou anomenat "l’era de Jackson" Defensà l’autoritat federal enfront de l’amenaça de secessió de Carolina del Sud s’oposà a la renovació del privilegi de la banca nacional i el conjunt de les mesures econòmiques que prengué situaren els EUA en la via d’un capitalisme liberal La seva…
Lluís I de Milà
Història
Duc sforzesc de Milà (1494-1500).
Segon fill del duc Francesc I Assassinat 1476 el seu germà Galeàs Maria I, s’oposà a Simonetta, home fort de la regent, Bona de Savoia, i el 1477 fou confinat a Pisa Nomenat 1479 duc de Bari pel rei de Nàpols, que el sostenia, entrà a Milà i el 1480 assumí el poder ducal en nom del seu nebot Joan Galeàs I Enemistat amb Nàpols, s’alià amb Carles VIII de França 1492, però després formà part de la Lliga de Venècia 1495 contra ell El 1494 morí l’hereu i Lluís se n'atribuí la corona i fou àrbitre de la política italiana i mecenes important, però fou deposat i internat a Loches 1500 en…
Tipus de contracció muscular
Hom podria dir que la funció dels músculs és de contreure’s, però aquesta afirmació requereix matisacions, ja que es podria concloure que un múscul quan es contreu s’escurça necessàriament i aconsegueix amb això un moviment, la qual cosa no té lloc en tots els casos, ja que hi ha diferents tipus de contraccions musculars Tota contracció muscular es produeix quan, després de rebre l’impuls elèctric oportú que desencadena l’acció, una o més fibres musculars es contreuen, sia escurçant-se i, d’aquesta manera, escurçant també el múscul, o augmentant llur tensió En el múscul llis i en el miocardi…
rebotir
Inflar-se, botir, una cosa en la part on no s’hi oposa l’embolcall que la cenyeix parcialment.
rigidesa
Tecnologia
Resistència que oposa un cos a les forces que tendeixen a deformar-lo i que depèn de l’elasticitat.
contrapunt rigorós
Música
Tipus de contrapunt que s’identifica amb el contrapunt del segle XVI i que s’oposa al contrapunt lliure.
Denominat també contrapunt escolàstic i contrappunto osservato , es caracteritza per ser un contrapunt modal que té l’interval com a categoria harmònica bàsica i pel fet d’estar fonamentat en un cantus firmus També li és propi un control estricte de la dissonància, de la falsa relació i dels enllaços melòdics Aquest estil s’identifica amb les espècies de Fux , que pretenen codificar la pràctica contrapuntística de Palestrina
acmeisme
Literatura
Moviment poètic rus constituït a partir del 1911 i que, en nom de la concreció, s’oposà al simbolisme.
Així, l’ordre, la claredat i el sentit pictòric succeirien a la vaguetat i al sentit musical Nikolai Gumilov fou el cap del moviment, però els seus representants més significatius foren Anna Akhmàtova i Ossip Mandelstam
mòbil
Art
Realització plàstica dotada de moviment constant o alternatiu i autoaccionada o propulsada per un agent extern, el qual pot ésser un factor natural aleatori —el vent, per exemple— o l’espectador mateix.
Així, per definició, el mòbil s’oposa al principi tradicional de l’estabilitat, permanència i inalterabilitat de tota producció artística, i, d’una manera secundària, a la dualitat establerta entre l’obra d’art-objecte definitiu destinat a ésser contemplat i l’espectador-contemplador passiu de l’obra Un mòbil, malgrat que estigui entroncat amb l’escultura segons la definició clàssica, pel fet d’ésser un objecte tridimensional, no és en veritat cap estàtua dotada de moviment, car, en aquest cas, els precedents del mòbil foren nombrosos en el manierisme i al llarg del s XVIII més aviat cal…
juxtaposició
Música
Connexió formal que es produeix quan dues unitats formals (frases, seccions, moviments, etc.) es juxtaposen.
Aquesta connexió formal, que s’oposa a les connexions formals denominades encadenament i encavalcament , s’esdevé quan el compositor vol accentuar l’articulació formal entre dues parts, per exemple, entre les dues parts d’una forma binària vegeu l’ex 2 de forma binària , entre la primera i la segona part d’una forma ternària vegeu l’ex 1 de forma ternària o entre l’exposició i el desenvolupament d’una forma sonata Així mateix, la juxtaposició és un fenomen freqüent entre les parts que componen les formes enumeratives, com ara la cançó estròfica, les variacions o en el rondó D’altra banda, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina