Resultats de la cerca
Es mostren 1133 resultats
Tsugaru-Kaikyō
Estret marí
Estret que connecta la mar del Japó amb l’oceà Pacífic, entre les illes de Hokkaidō i Honshū (Japó).
Sebastián Vizcaíno
Badia
Ampla badia del NW de Mèxic, a la costa occidental de la península de la Baixa Califòrnia, al Pacífic.
Va des de la prolongació cap a mar de la Sierra de Santa Elena fins a Punta Eugenia
cabo Corrientes
Cap
Cap de la costa del Pacífic, a l’estat de Jalisco, Mèxic; tanca, pel sud, la badia de Banderas.
austronèsic
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües, també anomenades malaiopolinèsies, originària de la península indostànica i àmpliament difosa a l’àrea del Pacífic.
Comprèn més de 300 llengües, dividides en dos grups l’indonesi uns 125 milions de parlants, que inclou, entre d’altres, el malai , el javanès , el tagàlog i el malgaix i el grup dit oceànic més d’un milió de parlants, que comprèn les llengües micronèsies, les melanèsies i les polinèsies 650000 parlants, essent aquest darrer el subgrup més important, que conté, entre d’altres, el tahitià , el hawaià , el maori , el fijià , el palauà i el samoà Característiques principals i comunes són l’estructura morfològica aglutinant i el simple sistema fonemàtic Té una gran majoria de mots disillàbics i…
corrent de Humboldt
Corrent d’aigua freda (entre 15° i 19°C) de l’oceà Pacífic que, en direcció S-N, passa per la costa occidental de l’Amèrica del Sud i s’interna, a l’altura de les illes Galápagos, cap a l’oceà Pacífic.
Porta unes grans quantitats de plàncton i, per tant, també de peixos, que afavoreixen alhora l’existència dels ocells marins formadors del guano amb llurs excrements Periòdicament varia el curs o s’interromp a causa dels corrents d’aigua calenta procedents del tròpic, per la qual cosa el cicle descrit anteriorment resta interromput i provoca la mort de milions d’ocells
istme de Panamà
Istme que uneix l’Amèrica Septentrional i l’Amèrica Meridional, deixant a banda i banda l’Atlàntic i el Pacífic.
Amb una longitud d’uns 700 km i una amplada entre els 50 i els 200 km, descriu una doble corba en forma d’essa i pertany a Panamà, llevat de la Zona del Canal que és administrada conjuntament amb els EUA
estret de Georgia
Estret marí
Braç de l’oceà Pacífic, en direcció NW-SE, que separa l’illa de Vancouver de la costa de la Colúmbia Britànica, al Canadà, i que es comunica amb el Pacífic pels estrets de Queen Charlotte al NW i de Juan de Fuca al SE.
Samoa

Pescadors de Samoa
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat d’Oceania, a la Polinèsia, uns 2.400 km al N de Nova Zelanda, que comprèn la part occidental de les illes Samoa, entre les quals les de Savai’i, Upolu i els illots Apolima, Manono, etc; la capital és Apia, a l’illa d’Upolu.
La geografia L’agricultura és la principal activitat econòmica 40% del PIB i prop del 50% de la població activa el 1992, però és molt perjudicada pels ciclons que periòdicament devasten l’arxipèlag El 43% de la superfície és conreat, bàsicament amb plantacions de cocos —principal producte de l’exportació—, taros, mangos, alvocats, etc La ramaderia porcs i aviram és destinada al consum domèstic Hom explota també el bosc 47% de la superfície i la pesca té importància per al consum interior La indústria és molt poc desenvolupada 18% del PIB i prop del 4% de la població activa el 1993 malgrat l’…
San Francisco

Carrers amb fort pendent a San Francisco
© Maria Galí i Cabana
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA, la més important després de Los Angeles.
Situada al N d’una península estreta i allargada, davant el Pacífic, a l’W de la badia homònima Al NE i E els obstacles topogràfics han dificultat l’expansió de la ciutat, que ha obert carrers amb pendent fort per on circulen típics tramvies L’expansió urbana s’ha efectuat segons un eix NW-SE, a la riba occidental de la badia així, Daly City, South San Francisco, San Mateo, Redwood City, Palo Alto i Santa Clara formen una cadena de nuclis urbans, sense gairebé solució de continuïtat, d’uns 80 km entre San Francisco i San José A l’interior del nucli mateix l’artèria fonamental és la Market…
Pere d’Alberni i Teixidor
Militar
Militar.
Després de participar en una breu campanya militar a Portugal 1762-63, el 1763 ingressà al Segon Regiment d’Infanteria Lleugera de Catalunya A partir d’aquest regiment base es constituí la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, en la qual tingué el càrrec de sosts-tinent a les ordres del capità Augustí Callís i del tinent Pere Fages El 1767, amb la companyia, anà a Mèxic, on participà en la campanya de submissió de les tribus indígenes a l’estat de Sonora Mèxic Com a tinent, capità i comandant, serví en guarnicions de l’exèrcit al centre de Mèxic 1771-89 Durant set anys tingué…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina