Resultats de la cerca
Es mostren 1743 resultats
Sant Sadurní de Collsabadell (Llinars del Vallès)
Art romànic
Situació Vista de conjunt d’aquesta primitiva església parroquial, ara residència d’una petita comunitat monàstica Arxiu Gavín L’església de Collsabadell, bastida a una altitud de 240 m sobre un turó, és situada a la riba esquerra del riu Mogent, al nord-est del municipi de Llinars Mapa L37-15393 Situació 31TDG525106 S’hi arriba per la carretera C-251 de Llinars a Sant Celoni, on al punt quilomètric 12,1, poc després de Llinars, cal trencar cap a l’est per un camí sense asfaltar que mena directament a l’església Actualment hi viu una comunitat de religioses a qui es pot demanar la visita al…
Sant Esteve de Pallerols de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Mur de llevant de l’església actual, on es conserven dos absis semicirculars, dels tres que probablement tenia el temple romànic ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Esteve centra el petit nucli, abandonat, de Pallerols de Rialb, a tocar dels termes de Peramola i Gavarra Mapa 34-12291 Situació 31TCG526557 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia anterior Les claus del temple, les té el rector de Ponts JAA-ABR Història Les primeres notícies d’aquest lloc i la seva parròquia es troben en l’acta de consagració de l’església de la Seu d’…
Castell de Blancafort (Gombrèn)
Art romànic
Aquest castell es troba va inicialment dins el comtat d’Osona, però passà a formar part del patrimoni dels comtes de Besalú El castell formava part de les defenses de la vall de Gombrèn El terme del castell sembla que s’estenia per tota la vall El lloc de la vall de Gombrèn es documenta amb la forma de “ Gomesindo morto ” a partir de l’any 918, quan Tendered vengué al monestir de Sant Joan de les Abadesses una casa situada al comtat d’Osona, en els confins de la vila anomenada “ Gomesindo morto ” En canvi el castell de Blancafort no es documenta fins l’any 1 246, quan el rei Jaume I vengué…
Sant Aniol de Finestres (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis de Sant Aniol de Finestres des de migjorn Hom hi pot apreciar les arcuacions cegues i les lesenes que decoren el seu mur i la important sobreelevació que sofrí l’edifici A Martí Aquesta església centra el poble de Sant Aniol, queés el cap de municipi d’un terme que es troba vers el cantó de migjorn de la comarca El poble és situat a 415 m d’altitud, al costat dret de la riera de Llémena Mapa 295M781 Situació 31TDG667628 Per arribar a Sant Aniol, hom pot agafar, des d’Olot, la carretera que va a les Preses, població des de la qual surt una altra carretera,…
cant visigòtic
Música
Cant litúrgic de l’Església cristiana de la Península Ibèrica i de la Gàl·lia Narbonesa.
És una de les famílies del cant litúrgic occidental durant l’Edat Mitjana, juntament amb el cant gregorià, l’ambrosià o el gallicà Constitueix el cant propi de la litúrgia hispànica, també anomenada visigòtica o mossàrab, tot i que aquestes dues denominacions presenten força problemes Els orígens de la litúrgia hispànica cal cercar-los molt abans de la dominació musulmana de la Península Així, l' Oracional de Verona , manuscrit litúrgic de l’any 700 i arribat a Itàlia des de la diòcesi de Tarragona, demostra que en aquella data la litúrgia hispànica ja estava plenament consolidada Els…
batlle
Història del dret
Als Països Catalans, administrador al servei d’un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial o baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic (feudals i emfitèutics, o no).
Quan la funció era limitada a això darrer, era anomenat batlle de sac El batlle que administrava una jurisdicció reial o baronial és anomenat per això batlle jurisdiccional Els batlles que depenien del comte o del rei eren tant intendents com oficials de la justícia i de la governació llur missió s’estenia àdhuc a l’aspecte militar, com, per exemple, a la convocació i a la conducció de les hosts Llurs funcions s’interferien a vegades amb les dels veguers Al comtat de Barcelona figura ja un batlle com a delegat administratiu i fiscal del sobirà en temps de Ramon Berenguer el Vell En l’ordre…
Sant Vicenç de Monesma o de l’Abadia (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Antiga església parroquial del terme situada a la caseria de l’Abadia, a la falda septentrional del tossal de Monesma Fou un antic priorat de Roda L’any 1092, amb motiu de la reforma canonical, el bisbe Ramon Dalmau concedí a Sant Vicenç les quartes episcopals referents als delmes, les primícies i les oblacions de l’església de Monesma, cosa que confirmà l’any següent assignant aquestes rendes a la mensa comuna Es tracta de les primeres notícies sobre l’església de Monesma L’any 1122 figura ja un Bernat Bernat, prior de Monesma, en la professió de Bernat Guillem com a canonge, que aportà l’…
Sant Joan Sanata (Llinars del Vallès)
Art romànic
La parròquia de Sant Joan Sanata és situada a l’extrem nord-occidental del terme de Llinars, a uns dos quilòmetres de la població El lloc de Sanata és conegut documentalment des del 1003 en una escriptura del cartulari de Sant Cugat del Vallès, segons la qual Belus, juntament amb d’altres, feren donació a l’esmentat cenobi d’una peça de terra ubicada “in termino de Sanata” Alguns anys després, el 1024, el topònim Senata apareix també en un document expedit per Berenguer, comte de Barcelona, que fa referència a uns feus situats en aquest indret De fet, però, hom disposa de la primera notícia…
Santa Maria i Sant Jordi de Tragó de Noguera (Os de Balaguer)
Art romànic
L’antic poble de Tragó de Noguera, abandonat i mig negat arran de la construcció de l’embassament de Santa Anna, és situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, un cop passat el congost de Canelles Una de les primeres referències documentals indirectes d’aquesta església data de l’any 1091, quan el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Mala-signada feren donació a l’abadia d’Àger de les esglésies que existien o poguessin existir en el futur en el castell de Tragó i en altres el document ho expressa així “ omnes ecclesiis que sunt et erunt omni tempore in castrum Dracone ” i li…
Josep Maria Guix i Ferreres

Josep Maria Guix i Ferreres
© Bisbat de Vic
Cristianisme
Bisbe.
Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968 Fou bisbe auxiliar de Barcelona 1968-83 El 1983 fou nomenat bisbe de Vic Expert en doctrina social de l’Església, es doctorà en teologia a la Universitat de Comillas i en ciències socials a la de Salamanca, i es diplomà en psicologia a la de Madrid Estudià també a l’Institut Social Lleó XIII de Madrid 1953-1957, del qual fou el primer doctor 1965, sotsdirector 1962-67, catedràtic i primer degà 1965-67 des que aquest centre fou reconegut per la Santa Seu com a facultat de la Universitat Pontifícia de Salamanca Fou especialment actiu en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina