Resultats de la cerca

Fundant el 1953, aglutinà les activitats muntanyistes que havia iniciat en la dècada de 1930 el Centre Excursionista Banyolí, posteriorment anomenat Marca Piu La primera excursió destacada fou al pic de l'Aneto 1952, tot i que habitualment les excursions es limitaven a la comarca Amb molta activitat cultural, als seus inicis tingué més de mil socis Domà suport a activitats diverses, com a la Penya Motorista 1954, la secció d'esquí de pista 1960 o la secció d'hoquei sobre patins 1963 El 1957 inaugurà el refugi de Sant Aniol d'Aguja i el 1975 obrí el refugi de Can Camós Durant més…

Partint del massís de Motomet 691 m alt al pic Berlès, el migdia constituí el límit entre la Fenolleda i el Perapertusès coll de Sant Lluís, 687 m pic de Bugarac, 1 231 m, el més alt de les Corberes el roc Serret, a l’est de les gorges de Galamús, 969 m la muntanya de Tauch, 942 m A llevant, el muntanyam perd altura ràpidament i baixa en graderia de la muntanya de Perillós 708 m cap als estanys litorals estany de Salses Al nord, les Corberes perden l’aspecte de serralada i esdevenen un conjunt intricat de plecs esventrats per l’erosió, que hi ha obert depressions argiloses o margoses,…

És format per la vall de capçalera del riu de Mentet , afluent, per la dreta, de la Tet, tancada pel circ muntanyós format pels pics de l’Om i de Ribesblanques, per la serra Gallinera, el pic de la Dona, la portella de Mentet 2 478 m alt, per on passa el camí de Camprodon a l’alt Conflent, el pla de Calmagra, els pics de Rocacolom i de la Mort de l’Escolà, el pla de Segar i el coll de Mentet 17 65 m alt, que comunica Mentet amb la vall de Saorra La migradesa de l’agricultura, i fins i tot, de la ramaderia hi ha 2 342 ha de pasturatges, tradicionalment l’activitat predominant del municipi, ha…

Oberta entre la serralada que uneix la collada de Toses 1 800 m alt amb el massís del Puigmal creu de Maians, 2 020 m pla de les Salines, 2 502 m pic de Gorrablanc, 2 550 m, al N, i l’alineació que des de la mateixa collada i del massís del Puigllançada, a través del pla d’Anyella 1 984 m i el tossal de Rus 2 113 m, arriba fins a la serra de Mogrony 2 046 m, al S La vall és drenada pel Rigard, afluent, per la dreta, del Freser, al qual s’uneix a Ribes de Freser Comprèn els termes de Toses la Vall de Toses del s XIX, amb els llocs de Toses, Fornells de la Muntanya, Dòrria i Nevà…

Neix prop del pic de Griells, on les capes eocenooligocèniques de la Depressió Central es drecen en contacte amb el Subpirineu, cap a uns 900 m d’altitud Corre seguint la direcció NNE-SSW, conseqüent amb el cabussament dels estrats oligocènics que sostenen la plataforma estructural del Lluçanès, on s’enfondeix a l’eix anticlinal de Terricabres, de 831 m d’altitud, i entra a uns 470 m a l’alt Bages pel NW del Moianès, on denuda les margues i, travessat l’anticlinal de Santa Maria d’Oló, que s’enlaira fins cap als 600 m, contribueix a formar la clotada d’erosió del pla de Bages, on mor a uns…

Aigua amunt de l’Éssera resta separada de la vall de Cregüenya per les crestes d’Estatats i d’Aragüells, que voregen els 3000 m alt, prolongades per la Maladeta i la cresta de les Tempestats aigua avall, la separa de la vall de Penyascaró la muntanya de la Roda, el pic obac de Vallhiverna 2511 m alt i l’Estiba Freda 2680 m, mentre que la serra Negra 2757 m, els pics de Vallhiverna Oest , 3062 m alt Est , 3067 i la collada de Vallhiverna 2730 m comuniquen la vall de Benasc, drenada per l’Éssera, i la de Barravés La vall és enfondida pel riu de Vallhiverna , que neix a uns 2700 m…

L’accident tectònic més important és la falla N-S uns 500 m de desnivell que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir Apareix com un nus de dorsals arrodonides, només gratades per l’erosió glacial S'hi destrien dues morenes frontals antigues i dues de la darrera glaciació, dels quals sortiren una glacera al N, afluent de l’Aude, i una al S, a la Tet Culmina al pic de Bernat Salvatge 2 427 m alt i al roc de Madres 2 471 m, entre els termes de Censà i Mosset Conflent És divisòria d’aigües entre l’Aglí NE, l’Aude W i la Tet S i E, on aflueixen, per l’esquerra, les…

Constitueix una regió autònoma de Portugal La capital és Funchal Comprèn les illes de Madeira, la més important 740 km 2 , i Porto Santo 42,5 km 2 i els grups de Desertas i Selvagens 13,84 km 2 És d’origen volcànic, amb el pic Ruivo 1 861 m com a punt més alt la costa és alta i rocallosa El clima és suau, amb poca oscillació tèrmica anual i amb pluges hivernals La vegetació és macaronèsica, d’aspecte subtropical La població es concentra principalment a Funchal Unes altres ciutats importants són Machico, Ponta do Sol i Baleira Visitat l’arxipèlag pel navegant portuguès João…

Aquesta església parroquial centra el poble de Lliri, que s’alça a 1 325 m d’altitud, als vessants meridionals d’una sèrie de cims Pic Gallinero, 2 728 m que el separen de la vall de Castanesa L’esment més reculat de l’església de Sant Martí és de l’any 1170, en què el bisbe Guillem Pere de Lleida-Roda concedí a la canònica de Sant Vicenç de Roda les quartes episcopals dels delmes, les primícies i les defuncions que tenia a la parròquia de Lliri, una part de les quals, la referent als corders, al blat i a la mixtura, corresponia a la collecta de l’almoineria La rectoria de Lliri…