Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
tàctica
Militar
Conjunt de principis i regles que orienten la conducció de les operacions militars al camp de batalla, amb exclusió de tot el que sigui propi de l’estratègia o la logística.
Els combats dels pobles primitius es basaven en l’aprofitament del terreny i el combat individualitzat n'és el tractat més antic conegut l’intitulat Regles de l’art militar , de Su Tse L’antiguitat clàssica emprà procediments com la falange, l’ordre oblic o la legió La guerra medieval s’organitzà entorn dels combats individuals dels cavallers cuirassats, fins que, al Renaixement, les armes de foc, les grans masses d’infanteria mercenària i els estudis inspirats per les institucions grecoromanes transformaren radicalment la manera de combatre La utilització de la tecnologia, així…
guerres balcàniques
Història
Campanyes militars que tingueren lloc als Balcans el 1912 i el 1913.
Àustria-Hongria s’esforçava a restablir la seva influència damunt de Sèrbia i sotmetre Macedònia i les altres terres eslaves mantingudes encara sota el domini de Turquia i assolades per contínues insurreccions Això féu que no impedís una sèrie d’aliances que s’establiren durant el 1912 entre els estats dels Balcans, les quals, en conjunt, són conegudes amb el nom de Lliga Balcànica La Lliga s’encaminava a preparar diplomàticament i militarment la lluita contra l’imperi Otomà, però tenia el desig, a la llarga, d’aconseguir l’alliberament i la independència total d’aquells països Així, a l’…
embarcació
Transports
Denominació general de qualsevol construcció naval, grossa o petita, destinada a solcar les aigües, dirigida per l’home, a fi de transportar persones o coses per mar, rius, llacs o albuferes.
Deixant de banda el tronc d’arbre i el manat de joncs, que en són els orígens més remots, les embarcacions primitives responen a cinc tipus fonamentals rai conjunt de troncs o canyes units de costat, piragua tronc buidat, carbasses dues carbasses assecades i buidades, bot inflat odre i quffa cistella folrada de pell A un estadi més avançat pertanyen la piragua doble , la piragua amb balancí, la piragua d’escorça, el caiac, l' umiak i el vas de taules de fusta El vas de taules, o vaixell , amb totes les seves variants galera, nau, drakar , barca, galió, navili, fragata, bergantí, constitueix…
alera foral
Dret aragonès
Dret que tenen els veïns de pobles contigus de dur a pasturar llur bestiar a les terres compreses entre les eres d’un dels pobles i les de l’immediat, terres a les quals hom només pot pasturar de sol a sol.
L’origen d’aquest dret data del segle XIII segons el dret especial d’Aragó vigent, ja no és una servitud legal, sinó que neix només pel costum o per contracte
el Camp de Tarragona
Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, que comprèn les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès.
Ocupa el territori, entre el mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral, i la Serralada Prelitoral serres de l’Argentera, de Colldejou i de Llaberia, a l’W les muntanyes de Prades i la serra Miramar, al N el Montagut i el Montmell a l’E, i que forma un semicercle entorn de la plana, la qual té forma de mitja lluna i ascendeix lentament des del mar La zona muntanyosa, formada pels vessants de marina de la Serralada, ocupa un 25% de la regió, que té en conjunt 1568 km 2 La població total s’apropava als 500000 h a la segona meitat de la segona dècada del segle XXI, amb una densitat superior…
l’Horta de l’Oest

Comarca de l’Horta, situada a ponent de València, vigent fins l’1 de gener de 2023.
Els límits occidentals de la comarca venien imposats per un conjunt de llomes i tossals calcaris sobre els quals se situaren els pobles de la zona En realitat, són suaus elevacions miocèniques que l’erosió posterior modelà en sentit allargassat i de forma perpendicular a la mar Ja a la vora dreta del Túria, hi ha el pla de Quart, constituït per una ampla superfície de toves i crostes calcàries plistocèniques presidida per la rambla del Poio Estava formada pels municipis d’Alaquàs, Aldaia, Manises, Mislata, Picanya, Quart de Poblet, Torrent de l’Horta i Xirivella, que el 2023…
Covet

Vista del poble de Covet
© CIC-Moià
Poble
Poble (711 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), 1 km a la dreta del riu de Conques.
S'hi accedeix per un brancal de la CC-1412b, prop de Benavent de la Conca, que arriba fins a Isona, on mor Els pobles de Llordà i de Siall i la caseria dels Masos de Sant Martí depenen de la seva església parroquial de Santa Maria L’edifici és romànic del segle XII, de planta de creu llatina, amb tres absis, una galeria interior situada darrere la rosassa de la façana i una notable portada esculpida el Crist, al timpà àngels músics, monstres i saltimbanquis, a les arquivoltes, presidits per la Sagrada Família i el Pecat Original als flancs, lleons devorant personatges Façana de l…
Vittorio Veneto
Ciutat
Ciutat de la província de Treviso, al Vèneto, Itàlia.
Situada al vessant meridional dels Prealps de Belluno, a la vall del Meschio, és un centre comercial i industrial indústries alimentàries i tèxtils La ciutat fou creada l’any 1866, amb la unió dels antics pobles de Serravalle i Ceneda, i hom li donà el nom de Vittorio en honor del primer rei d’Itàlia És bisbat catòlic des del s VII antic bisbat de Ceneda A Serravalle es conserven restes de l’antiga muralla, i entre els monuments es destaquen la Loggia 1462 i l’església parroquial amb un retaule de Ticià, 1547 A Ceneda hi ha la Loggia s XVI i la catedral, del s VIII refeta al s…
Vila-seca
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), situada a la riba esquerra del Ter, entre Torelló i la colònia Fabra i Coats o Borgonyà.
Rebé el nom d’un antic mas La fàbrica de filatures de cotó, Almeda, Alemany i Companyia SL, s’originà el 1932 per la fusió de dues fàbriques, la de Frederic Marcet i Francesc Sindreu i la de Ferran i Pere Almeda i Successors de Rafael Puget, creades entorn del 1880 L’incendi d’una fàbrica el 1931 fou causa de la fusió El 1972 tenia 12 000 pues i 180 obrers, el 80% dels quals residien a la colònia, i la resta, als pobles veïns La colònia, on habitaven 245 persones 1981, es creà el 1880, i el 1883 s’hi erigí una església, dedicada a la Sagrada Família Té dispensari i escola
Galàcia
Història
Antiga regió del centre de l’Àsia Menor en poder dels celtes (anomenats gàlates pels grecs) des del començament del sIII aC.
Cridats per Nicomedes I de Bitínia, l’any 278 aC tres pobles celtes els tolistòags o tolistòbogs, els tectòsags i els trocmes passaren d’Europa a Àsia Durant tres anys saquejaren els territoris propers però, derrotats per Antíoc I de Síria, s’establiren a la Galàcia Des de llavors, la Galàcia gaudí d’una fase d’expansió 275-230 aC cap a l’occident de l’Àsia Menor, d’una altra d’estabilització 230-189 aC i, finalment, d’una de submissió a Pèrgam 189-133 aC, al Pont 133-85 aC i a Roma, la qual primerament hi establí un protectorat 85-25 aC i després la convertí en província de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina