Resultats de la cerca
Es mostren 3303 resultats
Calàbria agulla
Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita Gavia stellata ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu la la dreta és característica per la taca verme/losa del coll La calàbria agulla Gavia arctica ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a…
Vallés de la Costera
Vallés de la Costera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, de molt poca extensió, situat a la plana al·luvial de l’esquerra del riu Cànyoles, a ponent de la ciutat de Xàtiva.
Té diversos enclavaments dins els petits municipis veïns, com el d'Almenara, la Senyoria, la Caseta de Perinou dins Llanera de Ranes i d’altres a la Foia de Cerdà i a la Vila Tot el territori és conreat i regat amb l’aigua de la séquia de Ranes hi predomina el taronger, amb un petit sector d’horta La població, sempre molt reduïda, ha decaigut constantment des del 1900 El poble 119 h agl 2006, vallesins 119 m alt és a l’esquerra del riu L’església parroquial de Sant Joan Baptista s XVII té com a sufragània la de la Granja de la Costera Havia depès de la de Cerdà Lloc de moriscs, tenia 42 focs…
Aljorf
Poble
Poble del municipi d’Albaida (Vall d’Albaida), a l’esquerra del riu d’Albaida, aigua avall i a molt poca distància d’aquesta ciutat ( aljorfins
).
Poblat de moriscs fins a l’expulsió decretada el 1609 en aquest any era habitat per 63 famílies, fou repoblat i es mantingué jurisdiccionalment independent fins el 1888, any que fou annexat a Albaida La parròquia fou creada al s XVI fins aleshores havia depès d’Albaida Formava part del marquesat d’Albaida
Albió
Poble
Poble del municipi de Llorac (Conca de Barberà), damunt un tossal, a la dreta del riu Corb, a poca distància del balneari de Vallfogona de Riucorb.
Espitlles
Llogaret
Llogaret del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), situat a poca distància del santuari de Penafel, a l’esquerra del riu de Foix.
El 974 consta com a possessió de Sant Pere de Rodes, dins el terme del castell d’Olèrdola Fins a mitjan s XIX es conservà una casa fortificada coneguda com a castell d’Espitlles
les Masies de Sant Romà
Caseria
Caseria del municipi d’Isona i Conca Dellà, dins l’antic terme de Sant Romà d’Abella (Pallars Jussà), a poca distància, al NW del poble.
forn baix
Tecnologia
Forn de cup de poca alçària (més o menys 1 m) que era emprat en l’extracció del ferro en el procediment de la farga catalana
.
Tenia la forma d’un tronc de piràmide invertit, amb tres parets planes i una de convexa la cara de l' ore per tal de facilitar l’extracció del producte final El forn era construït de pedres fogueres, revestides parcialment de planxes de ferro La paret contrària a la cara de l' ore , el piec del foc , era la més consistent i on hom aplicava la tovera Hom li sobreposava una peça de ferro —les porgues —, foradada per donar pas a la tovera, la qual injectava l’aire amb una inclinació de 35°C a 45°C La tovera anava connectada amb la caixa de vents , on hi havia una sobrepressió d’aire deguda a l…
cèrcol
Jocs
Fusta tallada en forma de corona cilíndrica de poca altura, o filferro gruixut corbat en forma de cercle, amb què juguen els infants fent-lo rutllar.
sapropel
Geologia
Tipus de sòl sublacustre ric en composts orgànics (plàncton en descomposició), format en aigües profundes (generalment llacs molt eutròfics), en situació de poca concentració d’oxigen.
Aquest sòl, negre i grumollós, produeix sempre àcid sulfhídric i hom el considera la substància mare del petroli
safata
Safata
Plat gran, molt planer, amb vores de poca altura, que serveix per a portar alguns objectes, com gots, tasses, etc, o per a presentar alguna cosa.