Resultats de la cerca

El 1871 es llicencià en dret Vinculat a empreses financeres, presidí la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona i el Banc Hispanocolonial El papa Lleó XIII li concedí el marquesat de Robert 1888 i la reina regent el féu comte de Serra i Sant-Iscle 1891 Fou diputat per Torroella de Montgrí en 1891-92 i entre el 1901 i el 1907, que cessà en guanyar la Solidaritat Catalana i senador per Girona 1893-98 i vitalici des del 1907, any en què rebé el comtat de Torroella de Montgrí amb grandesa d’Espanya El seu germà, Agustí Robert i Surís Barcelona 1860 — 1913, pintor, treballà a Roma fins el 1889…

Casada amb el banquer Récamier a París 1793, el seu nom era Julie Bernard Durant el Consolat reuní en el seu saló diversos polítics i admiradors Lucien Bonaparte, els Montmorency, Bernadotte, etc Visqué un quant temps amb Madame de Staël i mantingué relacions amb el príncep August de Prússia Pel fet d’haver afavorit elements de l’oposició, fou desterrada de París per l’emperador 1811 Posteriorment tingué relacions amb Benjamin Constant 1814-15, i, retirada altra vegada a la seva residència d’Abbaye-aux-Bois 1819, continuà la seva intensa amistat amb Chateaubriand, figura…

Fou un dels teòrics que amb més èmfasi ha establert les relacions que existeixen entre l’art i la societat tot defensant la tesi que l’obra artística acompleix unes finalitats de tipus social i no pas de tipus religiós Entre les seves obres sobresurten Art and Society 1937, on remarca la utilització de l’art en diversos sistemes polítics, The Philosophy of Modern Art 1952, Icon and Idea 1955 i The Function of Art in the Development of Human Consciousness , on es proposa d’ajudar a veure les imatges artístiques examinant-ne alhora la incidència en el desenvolupament de la…

Fou ministre d’afers estrangers 1930-32, representant de Mèxic a la Societat de Nacions 1931 i ambaixador a Espanya i a Turquia Fundà l’Academia Mexicana de la Historia i escriví Visionario de la Nueva España 1921, Pedro Galín 1926, Un siglo de relaciones internacionales de México 1928 i Genio y figura de Picasso 1936 Formulà la teoria de dret internacional coneguda com a doctrina Estrada 1930, la qual considera la negativa a reconèixer els sistemes polítics sorgits d’una revolució com una intromissió en els afers interns del país afectat i com un greu atemptat a la seva lliure…

Secretari general 1946 del Mouvement pour le Triomphe des Libertés Démocratiques MTLD, s’adherí l’any 1955 al Front de Libération Nationale FLN Fou ministre d’afers socials del govern de la República Algeriana a l’exili 1958-60 El 1961 substituí Ferhat Abbas com a cap del govern provisional El 1962 fou allunyat del poder en esdevenir Ben Bella cap del govern Arrestat el 1964, més tard s’exilià, però tornà al seu país al cap d’uns quants anys El 1976 signà amb Ferhat Abbas i altres polítics una crida al poble contra el socialisme creixent del règim de Boumedienne, cosa que li…

Començà les seves activitats el 1927 a Valls, amb la publicació d’obres literàries El 1929 es traslladà a Barcelona i s’especialitzà en literatura política d’orientació esquerrana amb les colleccions “Biblioteca d’Estudis Socials i Polítics” i “Petita Collecció d’Opuscles” Hi edità el Manifest del Partit Comunista 1930, amb pròleg de Serra i Moret, El comunisme i la qüestió nacional i colonial 1930, recull de texts de Lenin, Stalin i Bukharin amb pròleg de Jordi Arquer, la Crítica del programa de Gotha 1936 de Marx i altres obres de Lenin, Plekhanov, Gor'kij, i de Carrasco i…

Líder conservador als comuns, fou primer ministre 1902-05 i formà un govern d’unió que es distingí per la reforma de la instrucció pública i la reorganització i l’augment de la potència militar La qüestió del lliure canvi dividí el partit perdé les eleccions 1906 i dimití 1911 la direcció del Partit Conservador Més tard fou lord de l’Almirallat 1915 i ministre d’Afers Estrangers 1916-19 Com a tal, publicà l’anomenada Declaració Balfour 1917 i signà el tractat de Versalles 1919 Favorable a l’aliança amb els liberals, fou desautoritzat pel propi partit i dimití tots els càrrecs polítics…

Fou un dels fundadors i responsables del setmanari liberal “The New Republic” 1914 Influí amb els seus articles el president TWoodrow Wilson, el qual l’envià a participar en les negociacions del tractat de Versalles 1919 Del 1931 al 1967 escriví la seva famosa columna al “New York Herald Tribune”, que arribà a aparèixer en més de 250 diaris dels EUA i en uns 25 d’altres països Partidari de la solidaritat occidental, entre altres obres escriví A Preface to Politics 1913, Public Opinion 1922 —sobre el caire negatiu dels mitjans de comunicació—, The Phantom Public 1925, The Good Society 1937,…

El número 1 porta data del setembre del 1970 i fins al novè es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació CREA A partir del número 10 1973 fins a laseva desparició de fet 1981 fou el portaveu de l' Esquerra Catalana dels Treballadors Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l’ECT o li eren afins A desgrat de laseva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important…

L’interès neix de la necessitat i expressa la relació de conveniència entre l’organisme i el medi social que l’envolta Puix que tot comportament és motivat per un interès, els educadors de l’escola activa, i més especialment els sistemes pedagògics de Decroly i de Dewey, organitzen els temes d’estudi entorn dels centres d’interès de l’infant a partir de la llet, per exemple, els infants s’interessen per la vaca, per la fabricació de la mantega, el mató, el formatge, etc Spranger distingeix els interessos teòrics relatius a les activitats racionals i científiques dels econòmics, estètics,…