Resultats de la cerca

Ha estat professor de literatura a la Universitat de Ciutat del Cap Juntament amb Nadine Gordimer i André Brink, representa la més important renovació de la literatura sud-africana de tots els temps Ha publicat Dusklands 1974, In the Heart of the Country 1977, premi CNA, Waiting for the Barbarians 1980, premi Geoffrey Faber Memorial, Life and Times of Michael K 1983, premis Booker i Fémina, Foe 1986, Age of Iron 1990, The Master of Petersburg 1994, Disgrace premi Booker 1999, Youth 2002, Elizabeth Costello 2003 i Slow Man 2005 També ha fet traduccions, estudis lingüístics i…

Cursà els estudis de medicina a Barcelona, on, el 1960, es llicencià Es traslladà als Estats Units per ampliar estudis Hi féu estudis de postgrau al Good Samaritan Hospital, Cincinnati Ohio 1962-1963, al Sunnybrook Hospital, Toronto, 1967, al Buffalo General Hospital de Canadà 1966 i a la Canadian Heart Foundation juntament amb la University of Toronto 1967-1969 Arran de la seva gran tasca en el camp de la medicina, sobretot en la utilització de l’anestèsia, ha rebut premis de diverses institucions State University of New York, American Board of Anesthesiologists 1968 American College of…

Doctorat en química física a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, el 1972 El 1975 fou nomenat professor de la Universitat d’Irvine i el 1989 –any que aconseguí la nacionalitat nord-americana– del Massachusetts Institute of Technology Des del 2005 fou professor de química a la Universitat de San Diego Fou membre de la US National Academy of Sciences L’any 1995 rebé el premi Nobel de química, juntament amb Paul Crutzen i F Sherwood Rowland , pel seu treball en química atmosfèrica, particularment pel que fa als fenòmens de formació i descomposició de l’ozó També fou premiat amb altres…

Als setze anys s’inicià en el món de la fotografia collaborant amb Colita A partir del 1978 començà a treballar per a diferents mitjans de comunicació, i el 1985 s’incorporà al diari La Vanguardia L’any 1990 guanyà el premi Fotopres El seu reportatge La nit a Barcelona fou motiu d’una exposició a la Primavera Fotogràfica de Barcelona del 1991 Guanyà diversos premis amb el seu reportatge sobre l’ablació a l’Àfrica subsahariana, publicat en llibre el 1999 amb el títol El día que Kadi perdió parte de su vida , entre d’altres, el Godó de fotoperiodisme, la medalla d’argent de…

D’una gran ductilitat dramàtica, interpretà nombrosos films, entre els quals destaquen Hay un camino a la derecha FRovira i Beleta, 1953, Nazarín 1958, Viridiana 1961 i Belle de jour 1966 de LBuñuel, Cabezas cortadas GRocha, 1970, La Colmena 1982 i Los santos inocentes 1984, premi d’interpretació del festival de Canes de MCamus, Átame PAlmodóvar, 1990, El hombre que perdió su sombra ATanner, 1991, premi d’interpretació al Festival de Mont-real, Goya en Burdeos CSaura, 1999, Lázaro de Tormes JLGarcía Sánchez, 2000, etc Treballà també a la televisió, on destacà en la sèrie Juncal 1989 Rebé…

Estudià medicina a Barcelona, on exercí, i aviat es distingí per les seves collaboracions a la Revista de Higiene  i el Boletín de Medicina y Farmacia Collaborà també a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Publicà obres de tema mèdic, com Fecundación artificial humana 1882 i  Banys de mar 1901, i de tema històric i literari, com La prostitución 1894 i la novella  L’abim 1911, teatrals, com Lo trinxeraire 1899 i Misèria 1912, la narració breu Blanca d’Alamany  1919 i unes Tradicions de Llívia , publicades…

Germà de l’historiador Manuel Mundó Feu estudis a Llotja i amb Joaquim Mir i Manolo Hugué El 1945 anà a París, on freqüentà la Grande Chaumière tingué contactes amb Georges Braque, Roland Oudot i, sobretot, amb François Desnoyer El 1948 tornà a Barcelona Exposà regularment a Barcelona, París, Roma, Madrid, etc Obtingué nombrosos premis, com la medalla Cézanne 1958, el Ciutat de Terrassa 1959, el Sant Jordi 1966 i el Ciutat de Barcelona 1967, entre d’altres A la inicial tendència postimpressionista afegí elements expressionistes Hom pot enquadrar la seva pintura, de temàtica quotidiana, al…

Fill d’una família grecoxipriota, es graduà en fotografia a la Universitat de Westminster, a l’Escola Politècnica de Londres Fidel als orígens de la seva família, sempre s’ha interessat per les comunitats en les quals conviuen diferents cultures i els conflictes socials que aquest fet comporta Ha treballat, sobretot, a Sèrbia, Grècia, Geòrgia, Ucraïna i Turquia Actualment viu a Istanbul Els seus primers treballs foren en blanc i negre, però a partir del 2003 treballa en color Guanyà diversos premis internacionals, entre els que destaquen el World Press Photo del 2002 i el 2004 i el Pictures…

Estudià a l’Universitat de Pisa i fou professor a aquesta universitat, així com a la de Florència, al All Souls College d’Oxford i a l’Institut Universitari Europeu Especialitzat en dret internacional dels drets humans i en dret pernal internacional, fou el primer president del Tribunal Penal Internacional per l’antiga Iugoslavia i el primer president del Tribunal Especial per al Líban Fundà revistes acadèmiques com European Journal of International Law i Journal of International Criminal Justice Fou guardonat amb doctorats honoris causa per les universitats Erasmus de Rotterdam, París X i…

Provinents del camp de la fotografia i el vídeo, posteriorment se centraren en el software artístic i en la modificació de jocs d’ordinador Des del 2002, han plantejat la seva creació artística en xarxa, a partir de la qual intenten fer reflexionar sobre els usos i els abusos de la tecnologia No han plantejat els seus objectius en forma de denúncia, sinó a través d’un joc irònic que porta al dubte i a la incertesa Els seus treballs més recents es basen en la modificació de videojocs a la manera del desconstructivisme en l’arquitectura Entre altres guardons, han obtingut el premis de la…