Resultats de la cerca

Cap del partit nacional liberal 1909, fou cinc vegades president del consell Decidí la intervenció del país en la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats i prengué part en el congrés de la pau de París El 1919, en desacord amb el tractat de pau signat amb Àustria-Hongria, dimití Posteriorment tornà a la presidència del Consell 1922-26, des d’on dugué a terme una política basada en el statu quo de la Petita Entente i contrària al futur rei Carles II

Fundat el 1949 i adscrit a Educación y Descanso, prengué el relleu de l’Agrupació Ciclista Ripoll, creada el 1907 La seva principal organització fou el Gran Premi de Ripoll, en el palmarès del qual figuren Josep Pessarrodona i Josep Pérez Francès El 1955 organitzà la Volta Ciclista als Pirineus, amb Miquel Poblet com a guanyador Amb Fermí Pujol a la presidència organitzà la Marxa Cicloturista Transpirineus i curses de bicicleta tot terreny vàlides per a la Copa Gironina i la Challenge Osona-Ripollès

Fou fundat el 1930 com a hereu de la Penya Ciclista Collblanc, organitzadora de les Copes Castanys i Domènech Fou reorganitzat el 1944 sota el nom d’Agrupació Ciclista Collblanc i arribà a les vuit competicions organitzades sota la seva tutela la temporada 1945 Durant la dècada dels cinquanta centrà la seva activitat en les sortides cicloturistes El 1969 es fusionà amb l’Agrupació Ciclista Marina i el Club Ciclista Casino de Santa Eulàlia L’any 1999 adoptà la denominació actual sota la presidència d’Ernesto Durán

Pioner del futbol a Catalunya, jugà en la posició de defensa i presidí el Català Sport Club durant els primers anys del segle XX Disputà la Copa Macaya A l’octubre del 1906 fou designat vicepresident de l’Associació de Clubs Mantingué el mateix càrrec dins la Federació Catalana de Clubs, constituïda al desembre del mateix any N’assumí la presidència l’any 1908 i fou president durant un període de nou mesos El 1909 fou un dels fundadors del collectiu de jutges futbolístics

President del partit conservador, s’oposà a la russificació intentada pel govern tsarista al seu país Fou el primer ministre de la nova Finlàndia independent Signà la pau de Tartu amb l’URSS 1920 Fou ambaixador a Estocolm 1936-39 i ministre sense cartera durant la guerra d’hivern contra l’URSS 1939 Primer ministre 1944-46, després d’haver signat l’armistici que posà fi a la segona guerra sovieticofinlandesa 1944, succeí 1946 Mannerheim a la presidència de la República i fou reelegit el 1950

Formà part de l’exèrcit rus en la guerra russoturca 1877-78 Diputat el 1881, accedí a la presidència de la cambra 1884 com a cap del partit nacional liberal Regent, després de l’abdicació d’Alexandre de Battenberg 1886, afavorí la investidura de Ferran de Saxònia-Coburg 1887, que el nomenà president del consell de ministres 1887-94, on portà a terme una política dictatorial en l’interior, i en l’exterior s’oposà a Turquia i a Rússia Destituït 1894, fou assassinat al carrer

Membre de la Cambra de Representants 1948, el 1964 en fou nomenat cap de la minoria republicana Ocupà la vicepresidència 1973 dels EUA en dimitir Spiro Agnew, i, el 1974, la presidència, a causa de la dimissió de Richard Nixon amb motiu del Watergate La seva gestió grisa i el descrèdit del partit republicà a causa de nombrosos escàndols en provocaren la derrota davant el demòcrata J Carter a les eleccions del 1976 El 1979 publicà el llibre de memòries A Time to Heal

Exiliat a Mèxic 1923-30, fundà l’APRA 1924 Anticomunista i antiimperialista alhora, des del 1945 s’orientà cap a un reformisme paternalista Guanyà en les eleccions presidencials del 1962, però un cop d’estat militar li impedí d’ocupar la presidència El 1975 donà suport al cop d’estat del general Morales Bermúdez Arran de la victòria de l’APRA en les eleccions del 1978, esdevingué president de l’assemblea constituent Escriví Por la emancipación de la América Latina 1927 i Treinta años de aprismo 1954

Es vinculà amb l’organització escolar de l’hoquei sobre patins i el 1977 fou un dels fundadors del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona El 1981 fou elegit vicepresident de la Federació Catalana de Patinatge i assumí la presidència del seu comitè d’hoquei sobre patins i de la Federació Territorial de Barcelona El 1988 feu el salt a la Federació Espanyola de Patinatge FEP, de la qual fou vicepresident i president 1992-96 i dirigí el Comitè Nacional d’Hoquei Patins

Té l’origen en Alianza Popular , que canvià la seva denominació en el congrés celebrat aquest mateix any Encapçalat per José María Aznar López , tingué una trajectòria ascendent en les successives eleccions generals 106 diputats el 1989, 141 el 1993 i 156 el 1996 La majoria relativa que aquest resultat li donà al Parlament espanyol l’obligà a negociar sengles pactes de legislatura amb els nacionalistes bascos PNB, catalans CiU i els regionalistes de Coalición Canaria per a la investidura de JM Aznar com a cap de govern En les eleccions del març del 2000 el PP obtingué majoria absoluta 183,…