Resultats de la cerca
Es mostren 1716 resultats
Vítiza
Història
Rei visigot (695-710).
Era fill d’Ègica i d’una seva primera muller El seu pare l’associà al tron el 695 i l’envià a governar el regne sueu, i residí a Tui de Galícia A la mort d’Ègica 702, Vítiza governà sol a Toledo Les poques notícies que hom coneix del seu regnat s’enfosqueixen davant la realitat de la invasió musulmana ocorreguda en morir Vítiza Com a governant es mostrà clement amb els seus enemics que havien patit confiscacions sota el seu pare Devia ésser persona de caràcter dèbil, puix que la seva política poc enèrgica fomentà el malestar general, que conduí el país a la desfeta…
Teodosi II
Història
Emperador romà d’Orient (408-450).
Fill i successor d’Arcadi De caràcter feble, visqué sota les influències del seu tutor Antemi, de la seva germana Pulquèria, que fou associada al govern com a augusta 414, i de la seva muller Atenaida, filla del filòsof Leonci, batejada amb el nom d’Eudòxia i exiliada anys més tard El seu govern es distingí més per les arts diplomàtiques que no pas per les militars Tingué qüestions amb els vàndals 439 i lluità amb els perses, que entraren a l’Imperi els huns travessaren el Danubi, devastaren Tràcia i s’encaminaren a Constantinoble Teodosi pactà amb aquests una pau humiliant els cedí terres al…
Lluís XVI de França

Lluís XVI en un retrat realitzat per Antoine-Francois Callet
© Heritage Malta
Història
Rei de França (1774-92).
Fill del delfí Lluís, succeí el seu avi Lluís XV Es casà amb Maria Antonieta, filla de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria Durant els primers anys de regnat sorgiren certes esperances en els medis progressius del país, per les mesures de tipus humanitari a què el rei féu costat i per l’esperit de reforma dels seus ministres Turgot, Necker, que foren frustrades per la resistència dels privilegiats i la indecisió del monarca En esclatar la Revolució, la seva resistència passiva li féu perdre popularitat, tot i jurar la constitució 1790 Decidit a no prestar suport a l’ordre…
Henri Lapeyre
Historiografia catalana
Historiador francès.
Especialista francès en la història econòmica espanyola del s XVI Dedicà la tesi doctoral als Ruiz, una família de banquers i comerciants, i estudià el comerç exterior peninsular durant el regnat de Felip II El 1959 publicà Géographie de l’Espagne morisque traduïda al castellà, 1986, on estudià la distribució de la població moresca al s XVI, l’organització de l’expulsió del 1609 i les seves conseqüències demogràfiques i econòmiques Basant-se en els censos del 1570, el 1609 i el 1646, destacà el creixement demogràfic de la comunitat moresca al Regne de València al llarg del s XVI…
Louis-Nicolas Clérambault
Música
Clavecinista, organista i compositor francès.
Membre d’una família de músics francesa, després d’haver après violí i clavicèmbal amb el seu pare Dominique, estudià amb el famós organista André Raison i amb Jean-Baptiste Moreau Al marge de diferents càrrecs d’organista, com el que ocupà a partir del 1719 als Grands Jacobins en substitució de Raison, estigué al servei de la cort de Versalles, lligat especialment a Madame de Maintenon, favorita de Lluís XIV Feu de superintendent dels concerts durant els darrers anys del seu regnat i fou organista i mestre de música a l’escola de noies de Saint-Cyr, on ensenyava cant i preparava…
Leovigild
Història
Rei visigot (573-586).
Governador de la Hispània Citerior, inicià la conquesta dels dominis bizantins a la Bètica i la lluita contra els sueus 572 Mort el seu germà Atanagild, es casà amb la vídua, Godsvinta En accedir al tron volgué portar a terme la seva idea d’una monarquia peninsular hereditària, i intentà la fusió dels gots i els hispans a través del Codex revisus , conegut només en part, i associà al tron els seus dos fills, Recared i Ermenegild Aquesta mesura desplagué a la noblesa Intentà d’unificar la religió sota l’arianisme, i per aquest motiu convocà un sínode a Toledo 580 però, malgrat algunes…
John Knox
Cristianisme
Reformador escocès, iniciador del presbiterianisme
.
Ordenat de sacerdot 1540, ocupà càrrecs a la cúria de Saint Andrews sembla que el 1546 passà ja a la Reforma, i l’any següent restà implicat en l’assassinat de l’arquebisbe Beaton i fou condemnat a galeres Retornà, per indult, a Anglaterra, on fou capellà d’Eduard VI, el qual li oferí la seu episcopal de Rochester, que ell refusà collaborà en la redacció del Prayer Book, on donà una orientació calvinista a la doctrina sobre l’eucaristia, i en la redacció dels 32 articles anglicans 1553 En iniciar-se el regnat de Maria Tudor fugí a Ginebra i, per petició de Calví, passà després a…
imperi de Trebisonda
Història
Imperi fundat a Trebisonda, el 1204, arran de la conquesta de l’imperi d’Orient per part dels soldats llatins de la quarta croada.
Els germans Aleix i David Comnè, fills del sebastocràtor Manuel i nets de l’emperador Andrònic I Comnè, intentaren la conquesta d’Àsia En no reeixir-hi, i amb el suport de llur parenta la reina Tàmar de Geòrgia, s’apoderaren 1204 de Trebisonda i prengueren el títol de Gran Comnè i d’emperador i autòcrata dels Romans i els noms d’Aleix I 1204-22 i David I 1204-a 1222, bé que hagueren de prestar vassallatge al soldà d’Iconi Aleix I fou succeït pel seu gendre Andrònic I Gidos 1222-35, Joan I 1235-38, Manuel I 1238-63, Joan II 1280-97, Aleix II 1297-1330 i Aleix III 1349-90 Aquests monarques…
Manrique de Lara
Llinatge de la noblesa castellana que es constituí com una branca de la família dels Lara.
El fundador fou Rodrigo Pérez Manrique , senyor d’Amusco i merino major en el regnat d’Alfons VIII de Castella, net del comte Manrique de Lara A diferència d’altres famílies de la “noblesa vella” de Castella, els Manrique resistiren la crisi del segle XIV i es convertiren en un dels llinatges més sòlids a l’època dels Trastàmara, i fins i tot originaren noves i poderoses branques amb prestigi, que duraren fins a l’edat moderna La Tierra de Campos fou el nucli de llurs dominis Amusco, Paredes de Nava, etc, però la seva influència s’estengué posteriorment a la regió septentrional…
Església d’Almacelles
Art romànic
El poble d’Almacelles és situat sobre un dels últims relleus que neixen del marge dret de la serra del Coscollar, mirant vers l’extensa plana de la Llitera La primera menció del lloc d’ Almaceges és del juny de l’any 1092 com un dels límits del castrum de Montsó Almacelles constituïa un dels tossals situats estratègicament sobre el pendent oest de la serra del Coscollar i que controlava la via romana de Lleida a Osca Després de la conquesta, s’inicià la seva colonització L’any 1260 Jaume I confirmà la carta de poblament atorgada durant el regnat d’Alfons I 1162-96 als veïns d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina