Resultats de la cerca

Navegà en la classe Hispania i després en FI 6 Formà part del frustrat equip olímpic que havia de participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 Destacà sobretot en tasques directives, primer al Reial Club Marítim de Barcelona i després al Reial Club Nàutic de Barcelona Fou president de la Regió de Llevant i Balears de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, des d’on potencià la recuperació de la vela en la postguerra Rebé la medalla Forjadors de l’Esport l’any 1993 També practicà l’hoquei sobre patins

Construí la granja escola Paradís 1894 a Arenys de Mar, on creà la Reial Escola d’Avicultura 1896 Fundà la Societat Nacional d’Avicultors, fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i collaborà amb la Reial Societat Columbòfila de Catalunya 1892 També fundà la Real Federación Colombófila Española 1894, que presidí 1896-98 Escriví una trentena d’obres, entre les quals destaca Colombofilia 1894 Fou premiat pel Ministerio de la Guerra espanyol 1898 i rebé la Creu del Mèrit Agrícola de mans d’Alfons XIII 1908

Consta de 31 articles, en els quals, a més de confirmar els privilegis d’Aragó, Terol, Ribagorça i València, el rei concedí de convocar corts als aragonesos cada any, no declarar la guerra sense escoltar el seu consell, en el qual haurien de participar també els ciutadans, i que el justícia d’Aragó intervingués en tots els plets que arribessin a la cort, mesures encaminades a retallar l’autoritat reial per mitjà de les corts, el consell reial i la figura del justícia Altres articles contenien privilegis judicials, jurisdiccionals, militars i econòmics i fiscals

Organitzada pel Reial Club Marítim de Barcelona, el Reial Club Nàutic de Barcelona i les federacions catalana i espanyola de vela, la primera edició serví de preparació per a les proves de vela dels Jocs Olímpics del 1992 Represa l’any 1994 sota la denominació de Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, el 2010 celebrà la cinquena edició Reconeguda per la Federació Internacional de Vela amb el grau 2, hi participen embarcacions de la classe 470 i laser Entre els diferents guanyadors destaquen Natàlia Via-Dufresne i Laia Tutzó

Molt més hedonista, obert i sense fortificacions fou el mediterrani A Micenes i a Grècia foren bastits a les acròpolis, com a llocs de més seguretat A Roma, fou una ciutat en miniatura, plena de luxes i comoditats, aïllada de la resta de la població com n'és exemple la Domus Aurea de Neró al Palatí Durant l’alta edat mitjana desaparegué i donà lloc al castell fortificat, i no aparegué novament fins a la construcció dels palaus urbans gòtics Als països islàmics contemporanis, conservà l’aspecte extern de fortalesa, bé que amb interiors refinadíssims, com l’Alhambra de Granada Els palaus urbans…

Són poques les dades que es coneixen de la vida d’aquest compositor, i només consta que fou mestre de capella de l’església del monestir de La Encarnación de Madrid i organista supernumerari de la capella reial, càrrec del qual prengué possessió el 9 de maig de 1819 Tingué un germà, Manuel, que fou sacerdot i baix de la capella reial Segons BS Saldoni, les obres d’Ignasi Ducasi palesen un estil modern per a veus i instruments i un altre d’antic per a veus a cappella La seva producció, de gènere religiós, inclou misses, salms i motets, entre altres peces

Probablement visqué i treballà a París, ja que la major part de les seves composicions foren publicades per impressors relacionats amb la cort reial francesa, com R Ballard i A Le Roy Sembla, però, que no ocupà cap càrrec a la capella reial F Rabelais el cita a Pantagruel Compongué sis misses, prop d’un centenar de motets, algunes cançons espirituals en francès i més de cinquanta chansons profanes Moltes de les seves obres foren transcrites per a llaüt El seu estil denota una gran capacitat en el tractament imitatiu de les veus i molt interès pels procediments…

Membre de la comissió esportiva del Reial Club de Tennis de Barcelona i de diverses juntes directives del club El 1953 participà en la creació del Trofeu Comte de Godó, del qual fou jutge àrbitre des de l’inici fins al 1982, i director fins a la seva mort El 1958 fou nomenat capità de l’equip espanyol de Copa Davis El 1972 fou director de la Copa Masters celebrada a Barcelona Fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Tennis durant el mandat del marquès de Cabanes Formà part de la junta directiva de l’Associació de Clubs Campions d’Europa

Publicada en castellà, estava dedicada a la indústria i al comerç de l’automòbil i també oferia ressenyes de les proves organitzades pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya Incloïa també informació sobre aeronàutica i rutes turístiques amb automòbil Carles Jaumandreu en fou director tècnic i Josep M Co de Triola, redactor en cap Signava els articles tècnics Víctor Rosich, les excursions en automòbil el mateix Co de Triola, amb el pseudònim de Passavolant i algunes fotografies eren de Claret Tenia periodicitat mensual i se’n publicaren…

És professional des del 1989 Ha jugat al Club de Golf de Sant Cugat i al Club de Golf Caldes En el seu palmarès hi ha cinc victòries en el Circuit Català de Professionals 2007-11, i altres títols en l’àmbit estatal i europeu Presideix l’Associació Espanyola de Jugadors Professionals, Professors i Monitors de Golf des del 2010 El 2011 fou destacat per la revista Golf Digest per la seva feina d’entrenador Imparteix classes a l’escola de golf del Reial Club de Golf el Prat i fa d’instructor de la Reial Federació Espanyola de Golf