Resultats de la cerca
Es mostren 1706 resultats
Castell de Vilalta (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Situació Meitat oriental d’una torre cilíndrica que formava el centre d’aquest desaparegut castell EFS Al sud-est de la capital del municipi, en un esperó que domina la capçalera del barranc de la Cova, es localitza amagada en un bosquet la torre del castell de Vilalta L’indret és conegut com les Vilaltes Mapa 34-15 390 Situació 31TCG707113 Per a arribar-hi cal prendre la carretera B-100 que va de la Panadella a Sant Guim de Freixenet Al km 4, des de la Tallada, s’ha d’agafar una pista que surt en direcció est fins a arribar al cap d’uns 3 km a l’esperó…
Sant Pere dels Pastors (Guissona)
Art romànic
Situació Interior de l’extrem de llevant de l’església, coberta amb volta de canó apuntada i reforçada amb quatre singulars arcs torals apuntats ECSA-M Catalán L’església de Sant Pere dels Pastors forma part d’un conjunt aïllat d’edificacions situat 1 km al sud-est de Guissona, a mà dreta i a peu de la carretera que va a Sant Guim de la Plana XSB Mapa 34-14 361 Situació 31TCG593270 Història Aquesta capella es trobava dins l’antic terme de Fluvià i se’n tenen notícies des del segle XIII Consta una donació a aquesta església l’any 1234 El nom de l’església fa…
Vilatge de la vall de Grau (Aitona)
Art romànic
Situació Basament d’una possible torre al cim del tossal on hi hagué el vilatge ECSA-JBolòs Les restes del vilatge abandonat de la v all de Grau són 1 km al sud-oest de Carratalà, damunt d’un tossal que s’alça sobre el riberal irrigat pel Segre Mapa 31-16 415 Situació 31TBF864957 Anant d’Aitona a Seròs, després de la carretera que mena a la “Cova del Pare Palau”, surt a mà dreta una altra pista, que hem de seguir uns centenars de metres Després haurem de pujar a peu fins al cim del turó que hi ha a mà esquerra, al nord de la carretera que va d’Aitona a Seròs JBM-JIR Nucli urbà…
Sant Joan de Benavent o de Segrià (Benavent de Segrià)
Art romànic
El poble de Benavent és situat a uns 9 km al nord de Lleida, al centre del que hauria estat el Segrià antic El seu terme conforma una petita vall plana regada pel torrent de Vallporcar i una extensa xarxa de sèquies Sembla que Benavent fou una explotació d’origen andalusí que el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, hauria atorgat al cavaller Guillem de Benavent De fet, els anys 1191 i 1207, el seu fill, Gombau de Benavent, cedí a Pere Lanzavil i Pere de Colona, respectivament, les dues meitats del seu domini Tenim referències molt primerenques de la seva església parroquial, que…
Sant Alexandre o Sant Ferriol de la Pava (Argelers)
Art romànic
Situació Interior de l’església on s’aprecia l’arc ultrapassat que dona accés al presbiteri ECSA - A Roura Angle sud-est d’aquesta església amb la capçalera preromànica i la nau allargada posteriorment vers ponent ECSA - JL Valls És situada sobre un pla de la riba esquerra del riu de la Maçana, a l’entrada de les gorges de la vall de Sant Martí, i sobre una antiga via romana secundària que es dirigia vers el coll de la Carbassera alt 1 000 m i el coll del Pal alt 899 m Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 23,4” N - Long 2° 59’ 20,4” E Hom arriba al llogaret de la Pava…
La pseudorasbora
Exemplar amb la banda longitudinal fosca ben visible Nuno Caiola Pseudorasbora parva és un ciprínid de la subfamília dels gobionins Gobioninae A causa de la seva recent introducció a la península Ibèrica delta de l’Ebre, el 2001 encara no és coneguda amb un nom vulgar, tot i que hi ha la proposta d’adoptar el de pseudorasbora, com han fet altres llengües de territoris que no formen part de la seva distribució original Els espècimens vius de pseudorasbora tenen la coloració del cos violeta, amb la part dorsal més fosca que els flancs i la superfície ventral argentada La majoria d’individus…
rossinyol del Japó

Rossinyols del Japó
Aardwolf6886 (CC BY-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels timàlids, de 15 cm, que habita al sud-est de la Xina i en alguns punts de l’Himàlaia, és de colors brillants i té el cant melodiós.
És frugívor i insectívor, i força apreciat com a ocell de gàbia
crucíferes
Botànica
Família de readals integrada per uns 380 gèneres que apleguen unes 3.000 espècies de plantes herbàcies, anuals o vivaces, de distribució cosmopolita, però pròpies sobretot de la regió mediterrània i de l’Àsia central i del sud-est.
Presenten fulles simples, alternes i sense estípules flors hermafrodites, actinomorfes, amb l’ovari súper i amb quatre sèpals, quatre pètals —disposats en creu— i sis estams tetradínams, agrupades en raïms i fruits siliqües o silícules Força crucíferes són conreades des de molt antic i tenen una gran importància econòmica, sobretot les del gènere Brassica d’altres són conreades com a ornamentals Crucíferes més destacades Nom científic Nom vulgar Aethionema saxatile pedrosa Alliaria petiolata alliària , allenc Alyssum alyssoides herba de la ràbia Alyssum maritimum caps blancs , semprenflor,…
argobba
Lingüística i sociolingüística
Llengua semítica del grup etiòpic, d’extensió reduïda, parlada a Etiòpia en dues variants dialectals: la variant del nord, al nord-est d’Ankober fins al riu Awash; la del sud, prop de Harar, vers el sud-est.
Tractat de Manila
Història
Pacte signat a Manila pel setembre del 1954 entre els EUA, França, la Gran Bretanya, Austràlia, les Filipines, Nova Zelanda, el Pakistan i Tailàndia, on es decidí la constitució de l’Organització del Tractat del Sud-Est Asiàtic.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina