La pseudorasbora

Pseudorasbora parva (nc.)

Exemplar amb la banda longitudinal fosca ben visible.

Nuno Caiola.

Pseudorasbora parva és un ciprínid de la subfamília dels gobionins (Gobioninae). A causa de la seva recent introducció a la península Ibèrica (delta de l’Ebre, el 2001) encara no és coneguda amb un nom vulgar, tot i que hi ha la proposta d’adoptar el de pseudorasbora, com han fet altres llengües de territoris que no formen part de la seva distribució original.

Els espècimens vius de pseudorasbora tenen la coloració del cos violeta, amb la part dorsal més fosca que els flancs i la superfície ventral argentada. La majoria d’individus tenen una banda longitudinal fosca als flancs que va des del marge posterior de l’òrbita fins a l’origen de l’aleta caudal. Els mascles són més grossos que les femelles i, durant l’època de reproducció, presenten uns tubercles prominents al rostre. La fórmula de les aletes és D lll/7, A lll/6, P I/11-12 i V I/7. La línia lateral és completa, amb 34 o 35 escates. Pot viure fins a tres anys i arribar a mesurar uns 11 cm. La talla de la primera reproducció està al voltant dels 3 cm, que correspon a un any d’edat.

És una espècie d’aigua dolça que pot colonitzar sistemes lòtics i lenítics. S’alimenta principalment de macroinvertebrats i altres peixos (postes, larves i juvenils). En molts països on es va introduir és considerada una plaga per les repercussions que té sobre la ictiofauna autòctona.

Té una distribució nativa en tot l’est asiàtic, incloent-hi el Japó, Corea, el nord i el centre de la Xina i el sud-est de l’antiga URSS. La seva primera introducció a Europa es va produir el 1961, en una piscifactoria de Nucet (Romania), en un afluent del Dïmbovitza (conca del Danubi), barrejat accidentalment amb carpes xineses del Iang-Tsé (a Wuchang, Xina). Des de llavors es va establir en altres països europeus. El canal de connexió Danubi-Rin va permetre que arribés a l’Europa occidental. L’aparició d’aquesta espècie a Grècia, la part asiàtica de Turquia, l’Iran i Algèria s’atribueix a introduccions puntuals, accidentals o intencionals.

La pseudorasbora es va trobar per primera vegada a la península Ibèrica el 2001. Els individus es van capturar en un canal de rec del delta de l’Ebre. Actualment, ja es troba a tot l’eix principal del tram català de l’Ebre i el Ter. Segurament, la seva arribada al delta de l’Ebre és el resultat d’una introducció accidental a partir d’una piscifactoria de l’Aldea (Baix Ebre), on diverses espècies de ciprínids es crien en captivitat per a l’aquariofília.