Situació
Basament d’una possible torre al cim del tossal on hi hagué el vilatge.
ECSA-J.Bolòs
Les restes del vilatge abandonat de la v all de Grau són 1 km al sud-oest de Carratalà, damunt d’un tossal que s’alça sobre el riberal irrigat pel Segre.
Mapa: 31-16 (415). Situació: 31TBF864957.
Anant d’Aitona a Seròs, després de la carretera que mena a la “Cova del Pare Palau”, surt a mà dreta una altra pista, que hem de seguir uns centenars de metres. Després haurem de pujar a peu fins al cim del turó que hi ha a mà esquerra, al nord de la carretera que va d’Aitona a Seròs. (JBM-JIR)
Nucli urbà
Dalt del turó trobem restes d’una possible torre i d’un recinte. Dins d’aquest espai hi ha diverses restes de construccions. Com en molts altres casos, en aquestes contrades, les restes han estat molt malmeses per les rases fetes durant la Guerra Civil Espanyola i també per algunes excavacions furtives.
El cim del tossal té una longitud de prop de 100 m i una amplada al cim d’uns 30 o 40 m. Al punt més alt hi ha un mur fet amb grossos carreus (per exemple 25 cm d’alt per 120 cm de llarg), del qual només és visible una filada. Té una llargada d’almenys 3,5 m. Podia pertànyer a un dels costats d’una torre.
A part, hi havia un mur perimetral del qual trobem alguns petits fragments, per exemple, als extrems sud, sud-est, i potser al de ponent. A la banda nord-est, en un nivell una mica inferior —uns 40 m—, també hi ha restes d’un mur exterior, en part destruït per una trinxera feta durant la guerra civil de 1936-39.
Dins de l’espai clos per aquests murs, hi ha restes de diverses construccions, les parets posteriors de les quals formaven la planta de l’establiment.
Sense fer-hi cap excavació, és difícil d’assegurar la datació i les característiques de cadascun dels elements conservats. Podem suposar que en època andalusina, al cim d’aquest tossal possiblement hi havia una almúnia, formada per una torre de planta quadrangular, semblant per exemple a la de Solibernat (Torres de Segre) o a la de Safranals (Baix Cinca), i un recinte. Dins d’aquest espai, hi devia haver diversos habitatges. De fet, la ceràmica andalusina que hom hi pot trobar superficialment pot ésser datada, en una primera etapa, només fins a mitjan segle XI (García-Rodríguez, 1992, vol. II, pàg. 363); amb tot, altres padellassos indiquen l’existència d’un poblament en època cristiana. (JBM-JIR)
Bibliografia
- Pita, 1958, XXII; Rodríguez, 1980; García-Rodríguez, 1992, vol. II, pàgs. 361, 363 i 368.