Resultats de la cerca

Inicià els seus estudis musicals a l’Acadèmia de Música de Viena El 1933 debutà com a director amb l’Orquestra de l’Acadèmia de Viena Un any després fou contractat per B Walter com a director assistent al Festival de Salzburg i posteriorment ho fou d’A Toscanini 1935-37, a la mateixa ciutat Es traslladà a Nova York el 1937, contractat per la Metropolitan Opera House, i el 1939 hi començà a dirigir el repertori operístic alemany, especialment de R Wagner Posteriorment dirigí les orquestres de Cleveland 1943-46 i Rochester, i a partir del 1956 es feu càrrec de la New York City…

Inicià la seva formació al Conservatori de Praga, l’any 1940, amb František Maxian Debutà a la capital txeca el 1944, i dos anys després es desplaçà a Leningrad, on estudià amb P Serebrjakov De retorn a Praga el 1951, guanyà el Concurs Primavera de Praga i emprengué una carrera internacional, que es desenvolupà bàsicament als països aleshores de l’òrbita soviètica i també a Anglaterra i Austràlia Intèrpret de nombrosa música de cambra, fou membre del Trio Suk , del Quartet Smetana i de Solistes de la Filharmònica Txeca En la seva discografia destaquen els concerts per a piano de…

Començà estudis d’orgue a Zuric amb Heinrich Funk i després cursà piano amb Max Egger i Walter Lang Inicià una brillant carrera concertística per diversos països europeus, com ara Suïssa, Alemanya, Àustria, Suècia, Dinamarca, Holanda, França, Itàlia i la Gran Bretanya L’any 1956 tocà per primera vegada als Estats Units Centrà especialment la seva atenció en la música del segle XX BJ Martinu li dedicà Fantaisie concertante 1957 i I Stravinsky Movements 1958-59 per a piano i orquestra Estrenà, entre d’altres, Ballade 1963, opus 78, d’A Schibler, Concert per a piano núm 4 1964, d’A…

Fill de pares alemanys, començà estudis musicals l’any 1871 a la Royal Academy of Music, de la qual es convertí en professor l’any 1876 El 1880 debutà a Londres en una carrera concertística que es prolongà fins el 1895 A partir d’aquest moment es dedicà absolutament a la pedagogia, tasca que fins el 1925 exercí a la Royal Academy of Music, centre docent on havia estudiat Depurà un nou sistema pedagògic que bandejava els postulats tradicionals per tal de descobrir les correspondències entre l’execució i les condicions físiques de l’intèrpret Fou professor de bona part dels…

Fou deixeble protegit d’Antoni Agramont i intèrpret de trombó de la Cobla Empordanesa fins l’any 1889 La temporada del 1890 formà part de la Cobla Els Montgrins i, poc després, fou sollicitat de nou des de Castelló d’Empúries per a integrar-se a Els Rossinyols, on exercí de primer fiscornista i director L’any 1895 abandonà aquestes activitats en traslladar-se a Calella, lloc on dugué a terme una tasca docent Fou àmpliament conegut com a virtuós del fiscorn en l’etapa de la Cobla Empordanesa Com a compositor popular de sardanes, formà part de la darrera generació del…

En futbol americà, fou jugador dels Bocs d’Argentona, els Howlers de Barcelona i els Eagles de Vilafranca L’any 1994 es proclamà campió de la Lliga espanyola amb els Howlers i el 1996 revalidà el títol amb els Eagles, i assolí el títol de millor jugador de la temporada 1992-93 amb els Bocs i 1994-95 amb els Eagles L’any 1998 es proclamà campió de Catalunya de lluita grecoromana i d’Espanya de lluita lliure olímpica Ha estat jugador d’esquaix als clubs Alpha 5 de Barcelona, Rebot de Mataró i Malibú de Sabadell, i de soft-ràquet al Seven de Barcelona i al Club Natació…

Debutà en competició l’any 1967 i guanyà diversos Campionats d’Espanya, en els quals destacà en l’especialitat de salvament amb embarcació Guanyà tres medalles d’or 1969, 1972, 1974, una de plata 1970 i una de bronze 1968 en la classificació general per equips del Campionat del Món Fou campiona del món individual de salvament aquàtic 1974, i tercera en dues ocasions més 1969, 1972 També guanyà tres medalles d’or en la prova de salvament amb embarcació 1972, 1974, 1976 i una de plata en salvament amb salvavides 1972 al Campionat del Món Es retirà l’any 1976 Fou…

Impulsor de l’esport paralímpic a Catalunya i a Espanya, fou president de la Federació Espanyola d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física i vicepresident del Comitè Paralímpic Espanyol El 1958 liderà el complex assistencial Llars Mundet, que acollia persones amb discapacitat i on s’iniciaren les primeres competicions esportives de l’Estat Treballà també per a la creació de la Federació Espanyola d’Esports de Minusvàlids, fundada l’any 1968 El 1971 en fou vicepresident i, el 1988, president fins a la seva mort En crear-se el Comitè Paralímpic Espanyol 1995, formà part del…

Fou fundada l’any 1877 com a ateneu popular per a fomentar l’educació entre els obrers Té seccions esportives d’excursionisme, escacs, tennis de taula i billar La secció excursionista es creà el 1909, fou refundada els anys 1919 i 1930, i actualment promou activitats de senderisme, bicicleta tot terreny, esquí de muntanya, escalada, espeleologia, raquetes de neu, vies ferrades i alpinisme Organitzà la Marxa de Regularitat de Catalunya 1955, 1980 La secció d’escacs fou una de les fundadores de la federació catalana 1925, i actualment competeix a divisió d’honor La secció de tennis…

Fou constituïda oficialment l’any 1923 sota el nom de Federació Regional de Hockey de Catalunya i el seu primer president fou el baró de Güell En un inici aquest esport es desenvolupà en dos focus principals situats a Barcelona i Terrassa, que n’han estat sempre les ciutats capdavanteres Té com a finalitat bàsica ordenar, impulsar i dirigir l’activitat de l’hoquei sobre herba Organitza les competicions d’àmbit català en les seves dues modalitats esportives –hoquei i hoquei sala–, però també ha tingut responsabilitat en l’organització de competicions internacionals de primer…