Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
Diari de Reus
Periodisme
Diari fundat l’1 de juliol de 1859 amb el títol de Diario de Reus de Avisos y Noticias
.
L’1 d’octubre de 1932, arrendat per la Lliga, fou catalanitzat En 1935 passà a les mans d’Acció Popular Catalana, i amb la guerra civil esdevingué portaveu del comitè local de control Desaparegué el 1938
departament de Defensa
Història
Organisme politicoadminsitratiu de la Generalitat de Catalunya.
Fou creat el 31 de juliol de 1936 a causa de les circumstàncies sorgides amb la Guerra Civil i malgrat l’article 14 de la constitució de la Segona República Espanyola, segons el qual, l’exèrcit, la marina de guerra i la defensa eren d’exclusiva competència de l’Estat espanyol Funcionà fins a la centralització de poders efectuada pel govern central de la República, després dels Fets de Maig de 1937 Foren consellers de defensa el militar…
Gilbert de Millau
Història
Vescomte de Millau, de Gavaldà i en part de Carladès (Gilbert III) (1080/97-1110/12).
Fill del vescomte Berenguer II i de la vescomtessa Adela de Carlat Vers el 1090 es casà amb Gerberga de Provença, marquesa en part de Provença Fou pare de Dolça, muller de Ramon Berenguer III de Barcelona
santuari de Juegues
Santuari
Santuari dedicat a la Mare de Déu de Juegues, patrona de la Salanca, al municipi de Torrelles de la Salanca (Rosselló).
L’església és actualment santuari, dedicat a la Mare de Déu de Juegues, patrona de la Salanca
Velòdrom de Sants
Ciclisme
Velòdrom del barri de Sants de Barcelona.
Impulsat pel Club Ciclista Nou Velòdrom, fou inaugurat a l’abril del 1909 al costat del mercat de Sants També conegut com Velòdrom del Cubell, fou l’escenari de l’arribada de l’última etapa del Campionat d’Espanya en ruta 1912, d’alguna edició de la Volta Ciclista a Catalunya i de les 24 Hores Ciclistes en pista 1917 Tenia 133 m de corda i rectes de 3 m d’amplada Al novembre del 1925 entrà en declivi a causa de la construcció del nou velòdrom de Sants, impulsat per la secció ciclista de la Unió Esportiva de Sants al carrer de la Rolanda i inaugurat el 5 de desembre de 1926 S’hi disputà el…
Rupert de Nola
Gastronomia
Història
Cuiner de la cort de Nàpols.
És autor del primer llibre de cuina en català conegut, el Libre de doctrina per a ben servir de tallar i d’art de coc La primera edició coneguda és del 1520, a Barcelona —hom no n'ha pogut comprovar l’existència d’una altra d’anterior feta a Toledo el 1477— Unes altres edicions en català són les del 1535, el 1539, el 1560, el 1568 i el 1578 fou traduït al castellà i reimprès nombroses vegades almenys dotze al s XVI, una el 1662 i, modernament, el 1929 i el 1977 edició crítica
costa de Llevant
Sector de la costa del Principat de Catalunya al NE de la ciutat de Barcelona, per oposició a costa de Ponent
.
Ha donat nom al Maresme i a la zona de marina de la Selva fins a Sant Feliu de Guíxols
Jaume de Mallorca
Història
Rei titular de Mallorca (Jaume IV: 1349-75), príncep titular de Morea, comte de Clarença, baró de Matagrifó i rei consort de Nàpols.
Fill hereu de Jaume III de Mallorca i de Constança d’Aragó El 1338 el seu pare el feu jurar com a hereu Del 1342 al 1345 restà amb la seva mare i la seva germana Elisabet a Barcelona el 1345 tornaren a Montpeller, a reunir-se amb Jaume III, ja desposseït del regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya El 1349 acompanyà aquest a la invasió per a reprendre Mallorca, i a la batalla de Llucmajor fou nafrat i, després, portat al castell de Bellver, i més endavant al de Xàtiva, i el…
tractat de Perpinyà
Història
Conveni signat a Perpinyà el 17 de setembre de 1473 per Pere de Rocabertí, en nom de Joan II de Catalunya-Aragó, i el senyor de Lude, en nom de Lluís XI de França, el qual el signà el 10 de novembre.
Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent
Elvira de Lleó
Història
Filla de Ramir II de Lleó.
Fou monja del monestir de San Salvador de Lleó, construït pel seu pare En sortí 966 per exercir la regència del seu nebot Ramir III, durant la qual els gallecs arribaren a una pràctica independència i Ferran González s’emancipà de Lleó