Resultats de la cerca
Es mostren 5748 resultats
Aturar la guerra: les gestions secretes del president davant del Govern britànic (1936-1939)
Segons un historiador excepcional, Pierre Vilar, «la revolució espanyola s’ha descrit sovint a partir de l’exemple català, que té la seva dinàmica pròpia», ja que primordialment va tenir lloc a Catalunya i, en menor mesura, al País Valencià i una part de l’Aragó Així doncs, el 1936 Catalunya adquirí un protagonisme internacional que no havia tingut des de la guerra de Successió, acabada el 1714 La valoració que els britànics feien de la Guerra Civil Espanyola a Catalunya variava molt depenent de si consideraven el Principat una simple comarca o regió d’Espanya —com feia per exemple George…
Música 2012
Música
Música clàssica La crisi econòmica va marcar la vida musical d'un any que va veure desaparèixer conjunts i orquestres simfòniques algunes lligades a emissores públiques de radiotelevisió , tant a Europa com als Estats Units, on moltes formacions privades van reduir dràsticament la seva activitat La disminució de recursos públics i la caiguda d'ingressos per taquilla i patrocini privat van obligar a reduir la programació de nombrosos teatres, auditoris i festivals a tot el món Al Festival de Salzburg es va poder veure una de les òperes més rupturistes del segle XX, Die Soldaten , de Berns…
Arquitectura 2014
Arquitectura
Àfrica Després que la crisi posés en evidència la necessitat de canviar els paradigmes de l’arquitectura, el 2014 va confirmar un significatiu tomb disciplinar vers la lògica constructiva, l’aprofitament dels recursos existents i l’assumpció d’una ètica professional que respecta les condicions de cada lloc No és estrany, doncs, que l’atenció s’hagi dirigit vers l’arquitectura que es desenvolupa als marges dels circuits oficials, com és el cas de l’Àfrica, on va arribar l’arquitecte de Mollerussa Xavier Vilalta, per a construir el Mercat Lideta d’Addis Abeba Etiòpia, una obra permeable, oberta…
Arquitectura 2011
Arquitectura
Àsia i l’Orient Mitjà A la Xina, a la plaça de Tian’anmen de Pequín, va reobrir el Museu Nacional que, amb 191900 m 2 , és el més gran del món L’edifici agrupa els antics Museu de la Revolució i Museu d’Història de la Xina, i és obra d’un equip mixt format per arquitectes d’Hamburg GMP, von Gerkan, Marg und Partners i l’estudi local CABR La proposta es basa en la integració dels espais i colleccions i en la millora de les connexions, a més de la revitalització de l’entorn urbà A Nanjing, Steven Holl és autor d’un altre museu dedicat a les arts i l’arquitectura un volum de perfil contundent…
Arquitectura 2009
Arquitectura
Amèrica Vista nocturna del nou auditori de l’Alice Tully Hall, obra dels arquitectes Diller-Scofidio+Renfro © Lincoln Center for the Performing Arts / Mark Bussell Els darrers anys Nova York ha recuperat un seguit d'espais urbans per a la ciutadania Enguany, es va inaugurar el primer tram del parc High Line, un recorregut verd sostingut sobre els 2,4 km de longitud d'una via de tren abandonada que s'aixeca 9 m per damunt la superfície del carrer Els autors, Diller-Scofidio+Renfro, han pres com a referent la cultura urbanística europea i la seva capacitat de fer més habitables els espais…
Bibliografia general del romà al romànic (C-F)
Caballé i Crivillés, Antoni 1985 Memòria sobre l’excavació d’urgència a la plaça de la Pietat de Vic , Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, inèdita Caballé, G, Mestres, I i Subiranes, C 1997 Excavacions arqueològiques a la zona del Portalet Vic , Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, memoria inèdita Caballero Zoreda, Luis 1974 Cerámica sigillata clara del tipo D estampada de las provincias de Murcia y Almería , “Miscelánea arqueológica” Barcelona, I, pàgs 193-222 Caballero Zoreda, Luis 1980 Las cruces caladas con laurea y pie para hincar de época…
Arquitectura 2010
Arquitectura
Àsia i l’Orient Mitjà Les gegantines dunes d’acer de Foster per al pavelló dels Emirats Àrabs brillaven amb el sol i creaven unes tonalitats daurades © Foster & Partners / Nigel Young Al maig, Xangai va esdevenir l’epicentre del món perquè va acollir l’Exposició Universal Els pavellons participants van ser la prova tangible de com l’arquitectura de l’espectacle ha hagut de replantejar-se els valors que li van donar prestigi en altres temps, superant els formalismes esteticistes per abraçar el nou credo de la consciència sostenible A partir del lema “Millor ciutat, millor vida”, els…
República Democràtica del Congo

Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb la República Centreafricana, al NE amb el Sudan del Sud, a l’E amb Uganda, Ruanda, Burundi i Tanzània, al S amb Zàmbia i Angola i a l’W amb una estreta franja atlàntica i amb la república del Congo; la capital és Kinshasa.
La geografia física El territori és el més extens de l’Àfrica subsahariana, i ocupa la major part 2/3 de la depressió tectònica de la cubeta del Congo El centre és constituït per una plana de més de 700000 km 2 , d’una altitud mitjana de 400 m a 600 m, el punt més baix de la qual correspon al llac Tumba 350 m Circumden la depressió una sèrie d’altiplans i de dorsals perifèriques constituïts formats per roques cristallines i esquistoses de l’antic sòcol, cobertes de gres i argiles secundaris a les zones d’altiplans, que són afectats per cicles d’erosió i per moviments tectònics, lligats amb…
Pakistan

Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat entre l’Iran a l’W, l’Afganistan a l’W, el NW i el N, la Xina al NE, l’Índia a l’E i el SE i la mar d’Aràbia al S; la capital és Islamabad.
La geografia física El Pakistan és format per tres regions ben diferenciades la regió muntanyosa del N i el NE, el Balutxistan i la vall de l’Indus La primera inclou una part del Karakoram, que culmina al K2 8611 m, els contraforts de l’Hindūkush a l’W i de l’Himàlaia a l’E de clima típicament alpí, té precipitacions abundants, sobretot de neu, que en el desglaç provoquen les fortes crescudes de l’Indus i dels seus afluents el bosc desapareix amb l’altitud i l’extrem nord és el domini de les glaceres Pics de l’Himàlaia en el territori del Pakistan fent frontera amb la Xina © Corel…
Torà
Torà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la vall del Llobregós, a la confluència amb la riera de Llanera, al límit amb la Segarra i l’Anoia.
Situació i presentació La demarcació municipal de Torà —en el punt de contacte entre el Solsonès, la Segarra i l’Anoia— inicialment de 18,0 km 2 , va veure augmentada des del 1968 la seva superfície fins a 93,31 km 2 per l’annexió del municipi de Llanera de Solsonès Limita al N i a l’E amb els municipis solsonencs de Llobera i Pinós, respectivament al S, amb l’enclavament d’Enfesta del municipi de la Molsosa Solsonès, Castellfollit de Riubregós Anoia, i els municipis segarrencs d’Ivorra i Sant Guim de la Plana, i a l’W ho fa amb Massoteres i Biosca Solsonès L’antic terme de Torà s’estén…