Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Consultes sobre la Independència de Catalunya
Conjunt de votacions successives, extraoficials i jurídicament no vinculants que entre el 2009 i el 2011 foren convocades per la societat civil en 549 pobles, viles i ciutats catalanes i en 7 països estrangers sobre la creació d’un estat independent català.
Les consultes prengueren forma de referèndum amb la pregunta “Esteu d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea" La consulta pionera tingué lloc a Arenys de Munt Maresme, arran d’una moció presentada al consistori el 4 de juny del 2009 pel regidor de la Candidatura d’Unitat Popular , Josep Manel Ximenis Gil, a fi que la sala municipal acollís una votació organitzada per una entitat local L’acord fou anullat per sentència judicial, de manera que la consulta s’hagué de dur a terme en un local privat, però el batlle…
ensenyament tècnic i professional
Educació
Ensenyament impartit a les escoles tècniques dependents de les universitats (escoles d’arquitectura, d’enginyeria, etc.).
Els precedents d’aquests centres d’ensenyament vénen ja del segle XVIII, amb l’expansió industrial occidental Actualment les escoles tècniques solen ésser agrupades, i constitueixen les universitats politècniques Als Països Catalans, fins al segle XVIII, l’ensenyament tècnic i professional anà a càrrec dels gremis i collegis professionals, tot i que a Barcelona és conegut el projecte de fundació, el 1646, d’un Hospital del Sant Esperit dedicat a l’ensenyament de les arts mecàniques Però la preocupació pel foment de l’agricultura, de la indústria i del comerç a la segona meitat del segle XVIII…
calendari
Cronologia
Sistema de distribució del temps en grups originats per les llunacions (els mesos), les fases de la Lluna (les setmanes) i el moviment aparent del Sol (els anys), prenent com a unitat de base el dia, determinat pel moviment diürn aparent del Sol.
El fenomen de les llunacions és la base del calendari lunar , determinat per les agrupacions anomenades mesos el moviment anual del Sol ho és del calendari solar , en el qual les agrupacions principals són els anys i les estacions La setmana pot ocupar un lloc, en tots dos calendaris, sense vinculació, però, amb el mes o l’any Com a múltiple de l’any, en el calendari solar, hi ha el segle Ambdós calendaris, el lunar i el solar, són inclosos dins el concepte d'era Els primers calendaris foren els lunars La durada de la llunació, o interval mitjà de temps que transcorre entre dues llunes plenes…
Jaume Caresmar i Alemany
Història
Cristianisme
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Fill d’una família menestral d’Igualada, fou el seu avi patern qui s’ocupà de la seva formació Es doctorà en teologia i filosofia al collegi jesuïta de Cordelles, a Barcelona Visità el monestir de Sant Cugat del Vallès acompanyat per Josep de Pons, vicari general del bisbat de Vic, i, pel que sembla, fou allà on descobrí la seva vocació d’historiador El 1742 decidí ingressar al monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes Noguera, del qual fou abat els triennis de 1754-57 i 1766-69 Es desconeixen les causes de la seva decisió, ja que en aquell moment el cenobi passava per…
, ,
Castell de Sant Andreu (Ullastret)
Art romànic
Situació Una de les torres que han restat del castell F Tur El castell, després santuari de Sant Andreu, era situat al cim del puig de Sant Andreu, a la riba occidental de l’estany d’Ullastret, sobre les ruïnes de la ciutat ibèrica, avui parc arqueològic Mapa 296M781 Situació 31TEG067506 Per la carretera de Canapost a Serra de Daró, un cop passat el poble d’Ullastret es troba, a la dreta, el camí que porta a les ruïnes de la ciutat ibèrica del puig de Sant Andreu El turó és coronat per l’edifici del museu i les seves dependències en el mateix punt hi ha els vestigis del castell medieval…
Sant Andreu de Sallent d’Organyà (Coll de Nargó)
Art romànic
Notable exemplar romànic de nau i capçalera trilobada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Situació L’església de Sant Andreu de Sallent d’Organyà o Santuari de Sant Maximí, acompanyada del fossar, s’alça, un xic allunyada, al NW de Sallent d’Organyà, poble isolat situat als vessants meridionals de la serra de Sant Joan, al SW de Montanissell Mapa 34-11253 Situació 31TCG529717 S’hi va des de Coll de Nargó per la carretera d’Isona Al quilòmetre 37,3, a mà dreta, just després d’haver travessat un pont, s’inicia la pista que hi mena Tot i que a l’inici del seu recorregut aquesta pista es troba en força…
Sant Pere de Lavansa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Església parroquial de Lavansa, amb l’absis renovat i cobert a la mateixa altura que la nau ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és al cementiri del veïnat de les cases de Sant Pere, situat sobre la pista que porta de Sorribes a Ossera, passant per Padrinàs JAA-MLIC Mapa 35-11254 Situació 31TCG761768 Història En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, en fer la relació de les parròquies de la vall de Lavansa, s’esmenten “ Banieras et Eterrito vel Spelunka, atque Uuardia, sive Fraxano et Corneliana atque Jausa, vel Tuxen” L’any 1973, quan es produí la unió dels…
Sant Pere d’Aurós (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Absis sobreaixecat d’aquesta església, enriquit amb una filada d’arcuacions cegues amb permòdols esculturats ECSA - J A Adell L’església de Sant Pere és al costat de la casa d’Aurós, a uns 3 km d’Unarre, sobre la carretera que va a Gavàs i Cerbi JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH487226 Història El lloc d’Aurós, actualment reduït a una única casa, havia gaudit, a la primera meitat del segle XIX, de jurisdicció pròpia, i la seva església, dedicada a sant Pere, havia arribat a tenir categoria parroquial La vila d’Aurós, de la qual no es tenen notícies documentals directes, formava part de…
La Sala (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’edifici, refet M Anglada Construcció de la planta quadrada situada al riberal irrigable del riu Ter, a un centenar de metres del curs d’aigua i també a poc més de 100 m del mas la Sala, el qual ja és situat en un indret una mica elevat en relació amb el llit del riu Mapa 218M781 Situació 31TDG427873 Per arribar-hi cal seguir la carretera que va de Camprodon a Setcases A la sortida de Villalonga de Ter, havent passat un càmping, podem agafar un camí carreter que travessa el riu, gira a la dreta i mena al mas la Sala Des d’aquesta casa, si continuem…
Sant Martí de Vinyoles (les Llosses)
Art romànic
Situació Vista exterior, des del costat de llevant, de l’església de Sant Martí de Vinyoles de Portavella, un edifici molt tapat per construccions posteriors M Anglada L’antiga parròquia de Sant Martí de Vinyoles es troba situada uns 100 m a llevant de can Portavella, al peu de la serra de Vinyoles pel vessant de migjorn i a 1,200 km en línia recta del santuari de Santa Margarida, a uns 1,020 m d’altitud Mapa 293M781 Situació 31TDG288659 S’hi accedeix por un trencall de la carretera C-149, de Borredà a Ripoll, que es troba vora la parada d’autobusos de la Ferreria, a mà dreta, al punt…